|
Pels vols del torn de (la selvàtica) nit
dilluns 31/octubre/2011 - 02:43 1472 9
ll*ll
Com un aede amb gaudi podria relatar,
la meva ànima em demana,
la fantasia d'aquella mitjanit,
una apassionada nit de disbauxa.
Gosava ja vinclar-te els meus ulls
encesos per una guspira tàntrica.
Fluïen múltiples rialles entre els cinc,
més gran era encara la vostra audàcia.
La nit per ennegrir, tot era abastable.
Ella era allí i m'atrapava...
...i ara, fins i tot ara (que és aquí) m'atrapa,
i encara ara... i ara... i ara...
ll*ll
|
|
javinc |
aeoeeeeeeeeeeeeee
Friday, November 4th 2011, 10:43 AM
pero si estic investigant blocs,i resulta q tambe hi surto jo de rebottt,,,,gracies ae per la teva explicacio,,no hi hagues caigut mai,,,,i les afotikus de anima q?¿?¿' es fan esperar o q?¿?¿?,,,un plaer sempre ,,i el poema es duna enrebassada dialectica ,,,q ara mateix estic espessa,pero crec q lentendre alguna estona q tingui lliure,,,hahaha,,un petonas mylord
|
|
anima |
EII,EII,EIII
Tuesday, November 1st 2011, 7:33 AM
Q jo tambe hi surto, ehhhhhh!!!! A vore aqui......
oi q si, Perenne??? Sino,, diguis, diguiss , q et va donar les mantes???
Aixx que ets mono!!!!
|
|
|