| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
AQUEST MATÍ HE PECAT
 diumenge 30/octubre/2011 - 06:04  802  15
Poc desprès de les sis del matí, he abandonat el llit matrimonial sense que la meva dona es despertés. M’he vestit sigil•losament i he sortit de casa quan encara no eren les set.
He agafat el cotxe, he enfilat la AP-7 i he anat a la cita que cada setmana tenim a un indret diferent, Ella i jo. Aquesta setmana vaig decidir que el nostre lloc de trobada fos el Montseny. Només feia una setmana de la nostra darrera trobada però tenia moltes ganes de tornar-la a veure i compartir unes hores junts, com venim fent des de fa molts anys.
Ens hem trobat cap a les 8, la llum, gràcies al canvi d’horari, ja il•luminava suficientment l’indret de la cita, el torrent de Pasavets del Montseny, un kilòmetre més enllà de Santa Fe.
Abans d’aturar el cotxe, l’he vist, Ella ja estava esperant-me, he baixat del cotxe i tot el que els meus sentits han copsat, m’indicaven que avui no seria una trobada habitual. L’indret estava desert, només Ella i jo.
L’entorn era magnífic. Ella estava preciosa. La tardor li ha donat una bellesa serena que sinó n’estès ja enamorat, que n’estic i molt, m’ha n’hauria enamorat en aquell mateix moment.. Els seus cabells rossos, s’ondulaven amb la força de la brisa i el seu moviment per mi es transformava en so, un so relaxant, com si fos un adagio. El seu perfum, fresc, olorava a naturalitat. Dins meu sentia que malgrat els anys que fa que ens coneixem, l’estimava i que la desitjava cada dia més.
Ella, és la muntanya!, avui tardorenca. Què preciosa que estava la fageda de Santa Fe en solitud aquest matí. Amb les seves fulles ocres encara en els arbres, bellugant-se al ritme que un vent molt suau els marcava. Amb l’olor de terra humida. Amb el so de les aigües del torrent, netes i juganeres. Amb el silenci de sons estranys, només les meves passes i la meva respiració. Només Ella i jo. No desitjava ni necessitava res més.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
lli |
POTSER TAMBÉ HE PECAT...
Monday, October 31st 2011, 10:30 AM
La boirina matinal encara no s'havia disipat del tot, em decideixo,, mans a l'obra, motxilla a l'esquena,( amb esmorzar i dinar ) prevec arribar al cim ,i pas a pas, esforç rera esforç, aquesta boirina, em deixarà a la fi'? respiració lenta, no alço la vista, suo, m'aturo agafo alè , m'hauré passat decindint l'excursió?, però m'ho he proposat i ho vull aconseguir , travesso l’últim bosquet, ara la boirina la tinc als peus, alçant la vista entrelluco una mica de cel , ui!! quin cel !!! segueixo, el ritme més ràpid, esbufego més però allà està ell i....he arribat ..
Veus Vete? a tu t'espera ella i a mi elll la diferència és que tu ets un gran expert i jo una pobre novata i a sobre tímida.
........, miro cap a ponent i diviso uns núvols de tempesta espesos i feixucs llunyans però definitivament presents, el vent no era fort, però anava duent els núvols més a prop. Quant de temps tenia? poc, em vaig dir..
Primer un ruixim lleuger que va anar guanyant intensitat de mica en mica, un llampec, pausa , un tro.... ara més i més fort, em maleïa a mi mateixa!!( perquè a la meva edat i poca experiència m'exposo? no tenia resposta , què em volia demostrar?, els pensaments se'm capgiraven.
El xàfec era copiós, la pluja queia esbiaxada del cel tractant de desafiar la força de la gravetat, arrossegada pels vents de ponent, que xiulaven per sobre els arbres, .El cel s'anava enfosquint cada cop més, jo ràpida, ràpida, les cames tremolaven ,però no parava, les gotes cada cop més fortes, gotes huracanades, xopa fins l'interior aquest moment tant m'era , mirant cap al cel , la pluja a la cara m'agradava , era feliç, ja no tenia por, no podia fer res , només acceptar la siutuació, pobre de mi , si no es veia res, doncs vaig frenar en sec, on era? per aqui no havia passat suposo que el trencall me l'havia saltat i aleshores quieta ben quieta vaig seure, no se el temps que vaig passar, Vaig sentir un xiulet .....algú m'havia trobat...
|
|
vetera |
Gràcies per llegir-ho i pels comentaris
Monday, October 31st 2011, 8:41 AM
paris, Ella, com tu dius, no necessita d'operacions estètiques, aquesta bellesa la té des de fa milions d'anys i sense la intervenció de l'home.
neuseta, i tant que cal aprofitar-los i també cercar-los. És allò de la muntanya i Mahoma...
peztit i alfons, suposava que algú preguntaria per això del "pecat", ho explico: Mentre caminava, gaudia tant, que m'ha vingut al cap aquella famosa frase, "tot allò que és bo, és pecat o engreixa" i he pensat que com el que feia no m'engreixaria, sinó més aviat el contrari, per eliminació havia de ser "pecat"... i d'aquí el títol. alfons, a vegades ho he compartit, però no em resta plaer el fet de viure-ho en solitud.
Ellesmera, és un relat eròtic. Fa anys, amb algú vitalment molt proper a tu, li havia explicat que a vegades, contemplant la seva bellesa, sento com si Ella em cridés.
rdk, no l'he vist mai però recordo haver-ho llegit. Els vegetals no són racistes... Per la zona on tu dius, hi ha també l'avetosa de Santa Fe, molt ben conservada, que ha crescut envoltada pels bosc de faigs.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
