| |
CRIADES I SENYORES
 diumenge 30/octubre/2011 - 01:50  1753  1
L’estrena destacada d’aquest cap de setmana, per si sola, comença a escalfar les quinieles dels propers premis Òscar gràcies a la càrrega interpretativa del seu repertori femení que va desde Viola Davis, Octavia Spencer, Emma Stone i jessica Chastain que, a hores d’ara, s’estaràn tirant els cabells entre elles per disputar-se la candidatura a millor actriu secundària en les seves sobèrbies actuacions al segon llargmetratge de Tate Taylor, “Criades i Senyores”; un duel interpretatiu femení de primera categoria amb el rerafons de conflicto de classes i races, en el Profund Sud de l’Estat de Mississipi durant la primera meitat meitat dels anys seixanta.
Una de les més precioses anècdotes que em va venir al cap al visionar aquesta llarguíssima pel.lícula (que per la seva intensitat emocional, es fa curta) fou pensar en l’esperit lluitador de Rosa Parks abans que en Martin Luther King. Perquè el film de Tate Taylor (un híbrid dels “Tomàquets Verds Fregits i “La Vida Secreta de les Abelles”) evoca, i reivindica, les centenars de Rosa Park que vivien encara d’esclaves, minyones i ciutadanes de segona. Fins i tot utilitzades sovint com a recurs impresionable per les seves mestressses blanques en les hipòcrites reunions socials que aquestes segones organitzaven amb fi d’organitzar actes de beneficiència amb la fi de guanyar uns punts socials basats, evidentment, en la hipocresia conservadora de l’època.
I perquè em fa pensar en Rosa Parks? Al film a la considerada Mare dels Drets Civils ni se la menciona evidentment (perquè a partit d’un traç de ficció eixamplifica una realitat que va existir) però em vaig sentir obligat a recordar aquesta dona que amb tot el seu coratge, un dia plegant de la feina, va pujar a l’autobus i es va seure a les primeres places de davant, zona reservada únicament als blancs. Aquella desobediencia la va portar a la presó però alhora la va convertir en un símbol de llibertat, ara invencible i que perdurarà en totes les ments que lluiten per erradicar, malauradament, els focus d’intolerància que encara existeixen al món.
La lluita pels Drets Civils ha estat un tema constant en el cinema nord-americà reflectit en llunyanes pel.lícules com “La Calor de la Nit” (In the Heat of the Night, 1967) de Norman Jewison; “Endevina qui vé a Sopar” (Guess Who Coming to Dinner, 1967) de Stanley Kramer, ambdues interpretades per Sidney Poitier. Dues clares referències amb un actor que no va destacar precisament per ser un activista però que amb el seu rostre amable ja ens ho venia a dir tot.
“Criades i Senyores” està basat en el bést-seller de Kathryn Stockwell, on som partíceps testimonials de les minyones Aibileen i Minny. Les relacions tenses amb les seves mestresses blanques fins al punt que l’amor que no poden atorgar als seus fills, acaben sent feina per a una persona de raça negra. Qui ho sap millor de tot això és l’ambiciosa i jove periodista Eugenia, que recull un testimoni que acabarà sent el tret de sortida d’una revolució per la dignitat, malauradament ignorada pels esdeveniments que si omplien les pàgines dels diaris (incidents racials o el mateix assassinat de Kennedy) però que com a contrapunt social, aquestes dones coratjosas van fer una gran pas endavant perquè la lluita pels seus drets, comencés pel baix estatus. I amb un pastís de xocolata com a mostra d’agraïment.
Magnífiques interpretacions, una bona posada en escena per un film que, potser, cau una mica en l’amabilitat però que s’agraeix davant la caricaturització, en el cas de la raça blanca, d’uns dolents massa dolents (increíble paper de Bryce Dallas Howard com l’esquerpa i racista senyora manipuladora) o no tants que reclamen la seva ajuda en les tasques e la llar (Jessica Chastain, una altra actriu pèl-roja (es la mare de la familia de l’”Arbol de la Vida”, però aquí tenyida d’un ros cridaner). A les dones de de raça negra les tenim amplificadess per la bondat i la maduresa adquirida després d’una tragedia (sobèrbia Viola Davis en el seu paper d’Aibileen) o l’empemta reaccionari de seguir endavant malgrat els obstacles (aquí el paper còmic es gentilesa de la criada Minny, interpretada per Octavia Spencer).
Un film d’actrius. Bons papers i cadascuna al seu rol per una història de dones que, com he esmentat abans, poden pessigar algun Òscar de Hollywood.
Avís: tingueu mocador en mà.
Títol Original: The Help
Direcció: Tate Taylor
Intèrprets: Emma Stone, Viola Davis, Octavia Spencer, Bryce Dallas Howard, Jessica Chastain, Sissy Spaceck, Ahna O’Reilly, Allison Janney, Anna Camp, Eleanor Henry, Emma Henry, Chris Lowell, Cicely Tyson, Mike Vogel i Brian Kerwin
Nacionalitat: Estats Units
Durada: 137 minuts (Color)
Gènere: Drama
Any: 2011
Estrena: 28/10/2011
Bibliografia: “Criadas y Señoras” Stockwett, Kathryn, Ed. Maeva (512 pags)
Enllaç: www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
