| |
De com un desconegut va esdevenir marit per uns dies II
 dissabte 29/octubre/2011 - 07:38  399  2
En arribar al lloc acordat no hi vam trobar a ningú. Era estrany... haviem quedat al parking públic de l'entrada del poble i allí només hi havia un cotxe aparcat. Vaig trucar al telèfon que tenia de contacte però ningú no em responia. Eren les 11 en punt, l'hora estipulada quan vam sentir apropar-se un 4 x 4 blanc descapotat del que van sortir dos noies vestides com executives. Al volant una altra noia es va acomiadar i s'allunyà deixant una polseguera darrera seu. El meu nou marit i jo ens vam mirar mentre les altres dos noies venien cap a nosaltres. Una d'elles es va presentar.." Hola, jo sóc Aurora", va dir." Vosaltres deveu ser l'Artur i la Teresa. Disculpeu el retard. Aquesta és la Raffaela que treballa amb nosaltres" . La Raffaela ens va donar la ma i s'acomiadà també adreçant unes paraules en italià a Aurora i obrint el cotxe que hi havia aparcat aprop. L'Aurora ens va dir que per anar a la casa havíem d'agafar el cotxe i hi vam pujar tots tres. Ella ens anava donant indicacions mentre començava a explicar de qué tractava tot allò.. Nosaltres pensavem que es tractava d'una associació que es dedicava a la cura de drogodependents però ens va dir que anavem a una casa propietat d'una sola persona, un empresari multimilionari italià. Havia plogut i el camí s'anava fent cada cop més intransitable. Per fi vam arribar a un indret aillat a ras de camí des d'on sortia un sender que acabava en una porta reixada. La noia va treure un comandament a distància de la bossa i l'activà. Les portes van deixar entreveure un recinte immens verd amb diverses construccions. Vam aparcar davant una vivenda que Aurora s'afanyà en dir-nos que era "la nostra". Vam caminar entre jardins fins arribar a un edifici annex al gimnàs i la piscina. De camí vam veure pistes de tenis, un temple budista, unes fonts, dos horts, una masia i una casa de nova construcció. Ja dins Aurora ens va oferir cafè o aigua i ens va avançar que l'entrevista seria llarga. Llavors va treure els nostres currículums i es disposà a explicar-nos que ella era la secretaria personal de l'empresari, un gurú de les finances italià conegut per la seva cadena mundial d'academies d'idiomes amb una forta presència a la Xina. Després de fer-nos algunes preguntes relatives a la nostra experiència ens va deixar sols. Vam veure que hi havia càmares i vam passar-nos missatges escrits simulant que consultavem la informació que ens havien deixat sobre la taula. Llavors la noia va tornar a entrar i ens va dir que a continuació parlaríem amb alguns membres de l'staff. Van entrar la cuinera macrobiòtica, la masovera i el masover, el jardiner macrobiòtic i una altra dona que era relacions públiques i que més tard vam deduir que devia ser l'amant de l'empresari perque viatjava amb ell a tot arreu i vivia dins la casa amb ell. El fet curiós d'aquesta trobada és que nosaltres érem entrevistats per ells però abans ells es presentaven i teníem el seu cv a la nostra disposició. Estavem sent observats per mitja dotzena d'ulls a punt per la prova de foc. Ells sí sabrien si érem o no parella. Allò era com una prova per entrar a formar part d'un clan o d'una secta i nosaltres erem allí al mig de qui sap on, tancats en un recinte immens i envoltats de gossos de presa. Ens vam ensortir. L'Artur tenia molta naturalitat i jo li vaig seguir la veta. L'objectiu era convéncer-los que malgrat tenir un perfil intel.lectual la nostra fita a la vida era retirar-nos a viure en un lloc com aquell envoltat de natura amb una gran família com la d'ells!! La més escéptica era la cuinera macrobiòtica a la que jo hauria d'ajudar. La capacitat de l'Artur no es va posar en dubte.. es notava que dominava totes les habilitats que relatava. Jo notava tota la pressió posada sobre mi.. Era ja l'hora de dinar i els membres de l'staff van anunciar que marxaven a menjar alguna cosa. Per la finestra vam veure els masovers pujar a un BMW mentre ella responia a una trucada amb un iphone de darrera generació. Llavors l'Aurora va rebre una trucada i ens va dir que l'empresari ens volia conéixer en mitja hora. Era la primera vegada que entrevistava algú en la primera visita, allò no era habitual. L'Aurora va distribuir-nos un dossier on hi havia el currículum del gurú i una memòria de les seves activitats, publicacions, etc. Em va semblar un Lara II, un venedor d'enciclopèdies vingut a més. Un snob. Per aprofitar el temps visitaríem la finca. La casa d'ell, la casa de convidats i la que seria la nostra casa. Sobre la casa de convidats ens va explicar que l'empresari viatjava 6 mesos a l'any, període en el que s'estava a les diferents cases que posseïa a la Xina, URSS, USA, etc. En aquests viatges a vegades l'acompanyaven membres del seu staff. La resta del temps rebia visites, per això era important que dominessim més d'un idioma. En aquests mesos mentre estava a la casa escrivia i volia algú que l'ajudés en aquesta tasca. Una de les tasques de la masovera era decorar aquestes cases i contractar personal per a la neteja si feia falta. Així, el masover podia contractar els serveis que li calguessin per la casa l'exterior o les hectàrees de bosc que pertanyien a la finca. Vam entrar a la casa dels masovers...
To be continued..Continuarà
|
Contactes
Registra´t
