| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
JUAN CARLOS I D’ESPANYA, GRAN CAÇADOR D’OSSOS EMBORRATXATS O DE L’IMPERDONABLE MORT DE MITROFAN.
 divendres 28/octubre/2011 - 02:50  669  7
Unes quantes prèvies:
- No sóc monàrquic.
- No em sento espanyol.
- No sento cap simpatia per Juan Carlos i la seva cort.
- Em sento un animalista moderat.
- L’animal que més admiro és l’ós.
- Malgrat tot, entre els óssos i les persones, prefereixo les persones, tot i que, com aquest article exposa n’hi ha que no s’ho mereixen.
Estic llegint la biografia que sobre el rei Juan Carlos va escriure el tinent Martínez Inglés. És una biografia molt crítica, molt republicana i molt esquerranosa. Mira amb lupa tots els moviments del rei tant a nivell polític com a nivell privat i el retrat que en surt no és gens favorable al monarca. És evident que l’imatge que té Martínez Inglés té a veure amb la seva expulsió de l’exèrcit pel llavors ministre de Defensa Narcís Serra perquè Martínez Inglés defensava un exèrcit professional.
Però no és menys cert que durant anys i panys i ara mateix la monarquia i l’actuació del rei estan blindats tant legalment com mediàticament. I potser ja n’hi ha prou de rebre només una informació que ens el presenta com afable, cordial, demòcrata, liberal i boníssima persona. Potser caldria recordar que, al cab i a la fi, no deixa de ser un funcionari públic i, per tant, els que li paguem el sou tenim dret a saber quins fils mou, com els mou i quin tipus de persona és.
Val a dir que fins i tot en el cas que Juan Carlos fos una persona extraordinària jo no seria monàrquic, ni tampoc no seria juancarlista. El fet de ser republicà i independentista català ho fan inviable. Però podrien fer que tinguès un cert respecte per la persona. Però, pel que vaig descobrint, és una persona que només mereix el nostre menyspreu. Com a persona i com a rei.
Trec la notícia de l’agència EFE de 19 d’octubre del 2006.
Llegeixo que, efectivament, el governador de la regió del Vóloda va fer investigar les circumstàncies de la caceria en la que havia participat Juan Carlos a l’agost del mateix any.
Pel que es veu el rei va matar un ós domesticat. Per a facilitar-li més la feina, el rei no en va tenir prou amb que l’ós fos mansoi, sinó que a més resulta que el van emborratxar amb vozka i mel.
El sots cap del departament de Protecció i Foment dels recursos naturals va escriure una carta al governador dient-li que “la cacera del rei d’Espanya havia estat tot un espectacle” i no pas en el sentit positiu d’espectacle, s’entén.
La notícia es va escampar per tots els països europeus però, una vegada més, pràcticament fou censurada a Espanya on es vol que la única imatge que tinguin els espanyols del seu rei és del gran navegant del Bribón i del gran demòcrata que Franco ens va posar al capdavant de l’estat. Un fàstic.
Es veu que a la Rússia de Putin aquesta mena de caceres són habituals entre gent important que passa pel país eslau i que li vol explicar a la dona – o al marit – que ha caçat un ós, ni que sigui domesticat i emborratxat ( bé, se suposa que a la dona o al marit això no li ho diuen, no fos cas que la dona o el marit s’adonèssin de la merdosa parella amb qui comparteixen la vida ).
Fins aquí la notícia.
El primer comentari que se m’acut és que una persona que mata un animal per plaer no pot ser considerat una bona persona de cap de les maneres. Jo no qüestiono que els animals serveixin per alimentar les persones, no sóc ni vegetarià ni vegà, però no tolero que és mati com a divertiment. Ni una formiga, ni un ós. Opino que la persona que fa això en el millor dels casos és un malalt i en el pitjor dels casos un delinqüent.
El segon comentari que se m’acut és que la persona que mata un animal domèstic i que prèviament ha estat emborratxat és un covard perquè el combat entre els dos és totalment desigual. És a dir, el caçador no pot rebre cal mal de l’animal que amb prou feines si es pot estar dret. I no només això: l’animal ni tant sols no té cap possibilitat d’escapar-se.
La tercera reflexió és conseqüència de les altres dues i és plantejar-se si un individu cruel, malalt, delinqüent, covard i violent pot ser el cap d’un estat, cosa que és independent de que aquest estat sigui una monarquia o una república. Jo crec que no: considero que les persones que ens governen han de tenir unes virtuts que els facin exemplars i no uns defectes que els facin fastigosos, per molt que després la censura intenti tapar aquestes vergonyes tant vergonyoses. Un indivu així jo no només no el voldria per gendre, sinó que tampoc el voldria per amic. Perquè jo els amics necessito respectar-los i és impossible que jo mai no respecti un indivdu així.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anima |
coi
Friday, October 28th 2011, 9:55 PM
aixi q no el voldries de gendre??? Persi, maco, perds facultats,ehh.. tothom del mon mundial el voldria de familiar,i tu, vas i dius q no,....
Mira q m´aniria be, a mi,, tenir.lo de sogre,al menys tindria xofer particular i no em perdria cada cop q vaig a una kedada. Caxins!!!!!
El mon es injust, ja veig.
Un peto, rei,, aiii no,, perdona,, q tu ets republica, o no??ais nose...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
