| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bollycao
|
|
| |
De com un desconegut va esdevenir marit per uns dies
 divendres 28/octubre/2011 - 12:27  603  10
M'havia fixat en el seu perfil per dos motius: 1 i principal perque hi sortia un gos i 2 perque vivia en un poblet de la Cerdanya on hi he estiuejat molts anys. Li vaig escriure. Em va contestar. Ja no em vaig enrecordar mai més. Per això em va sobtar al cap d'uns mesos rebre un correu d'ell. Deia "he de buscar una casa prop d'on vius, si saps d'alguna t'agrairé que m'ho diguis". Li vaig escriure i li vaig dir les zones que li recomanava, preus,etc. Llavors va passar una cosa que no esperava, em van notificar que es preveia passar una carretera just per on jo vivia, havia de marxar al més aviat possible. Primer no se'm va acudir i no va ser fins que ell em va tornar a escriure per consultar-me alguna cosa que ara no recordo que li vaig dir: "potser podriem compartir casa". Em va dir que no ho havia pensat però que era bona idea. Cap dels dos té fills i sí tenim gossos i ens agraden. Som independents i tenim les nostres feines. Cap problema! Llavors un dia em va trucar i em va dir.. "Ara no t'espantis però vaig a fer una proposta estranya, seu. Tinc uns coneguts que tenen una casa a l'Empordà a la que hi van alguns caps de setmana i hi passen els estius".. " Fins ara han tingut una parella que els cuidaven la casa però ara marxen". "M'han demanat si conec alguna parella de masovers i jo els he dit que si, que nosaltres" "nosaltres?" vaig dir "qui vols dir, nosaltres?", "tu i jo", "però si tu i jo no som parella ni som masovers".. Em va explicar que buscaven algú amb un perfil especial, havia de parlar idiomes, conéixer algunes normes de protocol, etc. La familia propietària era molt rica i rebia visites d'un nivell alt. D'altra banda, em va dir que ell sabia dur un hort, podar, fer les feines de casa, brico.. fins i tot sabia cuinar!! aquell home era una perla! Li vaig dir que sí i els va enviar els nostres cvs on vam tenir cura de posar la mateixa adreça. Aquella proposta no va prosperar perque els antics masovers tenien un nebot que va demanar la feina i com la seva dona estava embarassada i estaven tots dos a l'atur no els podien dir que no. Però aquell diumenge La Vanguardia duia un anunci.. Deia "Es busca parella de masovers" Es busca parella de masovers que parlin català i anglès, que sàpiguen portar una casa i organitzar activitats. Entorn natural preciós... bla bla bla" El vaig trucar i li vaig dir. Vam enviar els cvs. Ens van trucar. Ens volien veure deseguida. Érem justament el perfil que buscaven. Hi vam anar però abans havíem de quedar per conéixer-nos. Al fi i al cap se suposava que érem un matrimoni. Aquesta era una condició sine qua non. Ens farien preguntes. Havíem de semblar una parella. Vam quedar per veuren's un parell d'hores abans. Portavem una xuleta amb preguntes que consideravem importants. On vam néixer, quants anys teníem, on ens vam conéixer, quan temps feia que viviem junts. On viviem. Perqué voliem canviar. Quin tipus de gos teníem. Estudis de cadascun, etc. Vam acordar que no calia que ens fessim petons ni miradetes ni que ens agaféssim del braçet.. Vam pujar tots dos en el meu cotxe i vam seguir xerrant fins que vam arribar. Era un home interessant aquest marit meu improvitzat. En arribar al lloc acordat no hi vam trobar a ningú. Era estrany...
Continuarà..
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
