| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
Resposta a l'article i comentari de la musetta sobre Simoncelli
 dimecres 26/octubre/2011 - 12:50  819  12
Em permets musetta que et faci unes preguntes?
1. Ser pilot de curses de motos, fa que una vida sigui intensa?.
2. La pràctica d'una activitat, la que sigui, que et fa festejar amb la mort de manera molt propera i sovintejada, carreres i entrenaments, és ètic per un mateix?.
3. A la vida d’aquest malaurat noi, no hi havia motivacions més importants per viure, que el fet de ser corredor de motos GP?.
Amb molt de respecte penso: Què trist!. No ho creus així?.
No sóc gens afeccionat als esports del motor, ja ho deus haver intuït, però intento reflexionar en veu alta sobre el que em preguntes del que fa que hi hagi gent que s’arrisqui així:
Crec que una primera causa és la falta de maduresa dels pilots, fins a cert punt justificable en ells per l’edat en que solen començar en curses infantils, molts d’ells molt jovenets, 8/10 anys, però pel meu punt de vista, aquesta immaduresa no és gens justificable en els seus pares, crec que com a tals són uns irresponsables, que no haurien d’instigar ni permetre que els seus fills es juguessin la vida constantment.
I tot això a canvi de què?, de veure la satisfacció i potser la cobdícia en els ulls dels pares, de diners, molts diners, de fama, una fama momentània mentre surtin per TV, de sentir-se admirat i/o adulat, de tenir les portes obertes arreu, i d’estar rodejat de nenes maques, (mai he vist una novia d’un esportista d’elit que no sigui maca o molt maca). Amb totes aquestes motivacions, han de ser molt equilibrats mentalment per rebutjar-les quan tens 20 anys o poc més i t’has acostumat a conviure cada dia amb un risc mortal que fa que el menystinguis perquè vas tenint sort.
Uns altres responsables són les marques comercials que exigeixen molt i els organitzadors de les curses amb reglaments fets per provocar l’espectacle morbós pels espectadors. O no has pensat mai quan els veus corre per TV a 200 Km/h. o més i van gairebé tocant-se, que el risc de caiguda i atropellament, encara que vagin protegits per la caiguda, però no per l’atropellament, és molt alt?. I ningú diu res, ni els editorials dels diaris que sempre pontifiquen sobre tot.
Nosaltres en som també de responsables quan volem veure aquesta espectacle (?) morbós, i el que més ens agrada són els moments de màxim risc, les sortides, els avançaments, l’entrada i sortida de les corbes, etc.
I també en són les televisions i els seus anunciants que com la nostra TV3, priman l’audiència i arriben a ajornar el temps que faci falta els telenotícies del migdia per no interrompre la retransmissió d’una cursa, no fos cas que canviéssim de cadena...
En definitiva, molta gent de més a prop o de més lluny, contribueixen a que l’esport, (?), del motor, tingui, malgrat el gran risc, el predicament que té.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
Si que ho hagués pogut fer, però...
Thursday, October 27th 2011, 10:20 AM
No és una llei general, però de sempre observo que els articles quan es pengen tenen unes obertures (no sé si lectures), nombroses en poc temps, desprès aquelles alenteixen fins que acabant estabilitzades.
Des del dia de l'accident del Simoncelli, estava pensant en fer un article denunciant, modestament, a la nostra societat que valora coses banals com són, entre moltes d'altres, les curses de cotxes i motos que posen en perill d'una manera molt previsible i estúpida, la vida de xicots als qual fa rics ràpidament per tal que li donin beneficis econòmics a uns i moments de morbo a tots. I tu amb el teu article, però sobretot amb la pregunta del final del teu comentari dirigit a mi quan em deies, “O què creus que fa que arrisquin tot així?” el que em va servir treure'm la son de les orelles i fer-me reflexionar.
El tenia ja mig escrit com a nou comentari quan vaig pensar que per una banda el teu article havia arribat a la fase d’estabilització que et deia abans, en aquell moment tenies 55 obertures, i per l’altra, amb un article nou, molta gent tornaria a entrar i podríem enriquir les reflexions. Vaig observar que després de la publicació del meu, el teu article va tornar a incrementar les obertures significativament.
Aquest va ser el motiu i com tu dius, ha donat de si...
Gràcies per ajudar a treure’m la son de les orelles...
|
|
vetera |
Gràcies per la vostra participació
Thursday, October 27th 2011, 7:04 AM
Peztit; tu et preguntes si és lícit i jo deia a l’article si era ètic, tot i que els sentits de les paraules no són el mateixos, crec que sense ser massa llepafils, tots dos admetríem els dos conceptes en tant demostren que hi pot haver alguna anomalia social en aquestes activitats.
Dicsons; estrident i zinc; estic d’acord amb l'observació de la musetta, no pretenia parlar del Simoncelli sinó de fer una reflexió oberta sobre el tema.
Joanng55; a tu et volia veure... Pensava que algú trauria el tema de la muntanya, i tu que saps de la meva dèria, ho has fet.
D’entrada et dono la raó, determinades especialitats de la muntanya són de risc, l’escalada per exemple, però penso que té algunes diferències importants amb el motociclisme i crec que no es poden comparar a pelo. M’has donat la idea, potser en faci un article algun dia, fa més d'un any en vaig fer-ne un que es deia "Muntanya o estadi olímpic?".
manelg, d’acord amb tu, (sin que sirva de precedente...).
musetta, dius: “si no fan mal a ningú, endavant...” Aquest noi va morir no de la caiguda sinó per l’atropellament del seu amic Valentino Rossi. Del tot normal que això passi quan van a tocar-se i a més de 200 km per hora. No entenc com no passa més vegades.
Fixat’t que els corredors d’elit solen plegar bastant aviat, i crec que els motius són, que ja han fet les peles, però sobretot que la maduresa que donen els anys els fan valorar millor el risc i agafen por.
Dius que aquesta mena de mort la va triar ell. Jo crec que va triar corre amb moto conscient que tenia un risc, però no va triar morir. Només els suïcides trien morir. Si li haguessin dit avui no pugis a la moto perquè tindràs un accident mortal, no hi hauria pujat. No va triar morir.
Això del càstig a les teves amigues per part dels seus pares sinó guanyaven, és a el que em referia quan parlava de la irresponsabilitat dels pares instigant als fills a competir i quan són petits, musetta, els pares som Deus pels nostres fills en aquestes edats, (més tard ja no...).
I aquí si que coincidim plenament: No crec en la bondat d’educar als joves en la competició, estic radicalment en contra. Però el món no va per aquí.
|
|
musetta |
intento no extendre'm, que no serà
Wednesday, October 26th 2011, 3:39 PM
1. Per ells soposo que si, adrenalina amunt a tota hota
2. Si no fan mal a ningú, l'ètica que es gastin per ells em sembla perfecte, com si volgués practicar el suïcidi, no seré jo qui ho qüestioni
3. Probablement no, o no s'hagués dedicat a corre com un boig.
No crec que la falta de maduresa produida per l'edat sigui el motiu o què me'n dius dels boxejadors, dels toreros...Jo no els entenc, no comparteixo el que fan i en el cas dels toreros odio el que fan pq toca rebre a un esser viu que no ha triat estar allà. Jo no ho defenso, només intento apropar-me a ells per no ser sempre jo i poder així fer-me mitjanament la idea de pq hi ha gent que hi sent plaer en aquestes pràctiques tant arriscades.
Finalment, t'he de dir que jo no segueixo cap esport, que vaig veure la noticia de la seva mort i em vaig preguntar fins a quin punt té sentit que es visqui la seva mort com una cosa inesperada. Es dedicava al que tots sabem i corria aquest risc i a més sembla que era la seva passió. Tot plegat, la seva tria.
A titol personal, et diré que jo vaig ser esportista de competició i sé absolutament què és competir amb pressió, haver de guanyar a les teves amigues i sabent que si ho fas el seu pare la castigarà, sense cap compensació econòmica, només guanyar per guanyar.
Conseqüència d'això és el meu absolut fàstic per la competició, no segueixo cap esport pq us asseguro que m'és infinitament igual qui guanyi o qui perdi i jo no tinc la necessitat de ser la primera en res.
En canvi, sembla que aquet noi disfrutava amb el que feia. Els pares, en aquest cas no poden influir, pots estar ben segur que si ell no hagués tingut aquest instint no se l'hagués jugada constantment en un circuit.
Dicsons, el Simoncelli és l'excusa per reflexionar, o no s'ha notat encara?
|
|
Joanng55 |
Vetera, no estic d'acord amb el que
Wednesday, October 26th 2011, 3:38 PM
I mira que força vegades si que estic d'acord, pero fas una barreja terrible.
-els esports on mes diners es guanyen son el golf i el futbol on el risc de la vida es mínim.
-tu que vas molt a muntanya, que tens de dir dels escaladors? o del ski extrem? i mira que per la majoria...ni cinc de calaix.
-el risc en un circuit de curses existeix, pero es molt controlat, molt mes que a la carretera oberta...i tots hi anem, i si un camio que ve de cara es despista....i em ve a sobre....
-a mi ni els pares, ni les marques comercials, ni la TV, ni ningu em van fer córrer...pero tots els que corren saben el que hi ha, ningú hi va enganyat, i cal lamentar-ho pero no calr fer mes drama del que es. Ell sabia el que l'hi podia passar, com qualsevol escalador o tants i tants altres esportistes.
I accidents n'hiha per tot arreu.
|
|
zinc |
estic amb vosaltres
Wednesday, October 26th 2011, 3:10 PM
a mi és que em dona la sensació de que cadascú,enten les coses a la seva manera,en realitat una mica tots pensem el mateix,és una mort absurda,pero d´alguna manera la va triar perque coneixia el risc,pero estic segura de que quant la va veure al davant,va pensar que realment no era inmortal,i si habia considerat,és alló de...........a mi no em pasarà.
No el ploraré,com no vaig plorar al Paquirri,totes les profesions tenen el seu risc.
una abraçada a tots.
Dolors
|
|
Peztit |
Molt interessant la reflexió.
Wednesday, October 26th 2011, 2:11 PM
Em fa pensar en les consideracions ètiques sobre si un pot fer i hagi d'estar ben vist, el que sigui en una competició molt arriscada....jo que sé, possem el "hombre bala" o "a veure quants camions en linia sóc capaç de saltar amb una moto", i tot això. És lícit flirtejar amb la mort d'aquesta manera?
Però el que és interessant és el campionat-like que es duu a terme de forma il.legal a les carreteres quan determinats individus es desplacen en massa a un GP. I un cop estan el dia abans a la vora del circuït us farieu creus de les absurditats que es poden arribar a fer per "espectacle" (cremar neumàtics apretant fre i gas a la vegada" bla, bla, bla, els exemples es penjen al utube.
Moltíssima gent no possarà mai al límit la seva moto o el seu cotxe, senzillament perquè al mercat hi han massa centímetres cúbics i masses cavalls tant en moto com en cotxe. Jo m'he venut la BMW perquè després de portar.la molt de temps, m'he adonat que em sobraven 3/4 del recorregut de gas, i també perquè amb l'experiència he anat agafant por, i ho dic obertament.
Però els drames existeixen fora del circuit. Ja podem sustituir els quitamiedos per pivots de goma, ja, que molta gent quan agafa una moto de gran cubicatge no sap el que porta entre les mans. Però ho acaban sabent, malauradament, de la ptjor manera.
Dins un circuït? Has fet d'això la teva professió, i tal, saps amb què jugues? tú mateix. El que sobra és l'afegit del "fora pistes", o sigui del que passa com a conseqüencia de la cultura del despilfarro del motor.
Per cada pilot que mor a dins un circuït, n'estic segur que moren moltíssims més a les carreteres i a conseqüència precissament d'anar i tornar de veure l'espectacle, amén de les "surtdetes de cap de setmana" especialment del diumenge.
Som així, ens asseiem al nostre particular circ romà, on els gladiadors ja no lluiten amb espasses, sinó amb motors d'explossió.
Ja sé que m'he desviat del tema, però....algú ho havia de dir, no?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
