| |
i quan menys t'ho esperes apareix Eros
 diumenge 23/octubre/2011 - 04:48  741  5
Eros pot arribar a ser molt emprenyador. Se sap un dels deus importants de la mitologia grega, responsable de l'atracció sexual, l'amor i el sexe. I per això es creu en el dret d'irrompre i interrompre quan a ell li plau. Tant se val si estàs al metro anant cap a la feina un dilluns al matí o en plena Assemblea de la Plataforma ecologista al teu poble. Apareix de sobte. També sembla divertir-se escollint les seves víctimes. Així, pot fer que et captivi la mirada d'un home gran, elegant i dolç de mirada profunda i veu greu com en Leonard Cohen o la d'un adolescent agosarat i calent que resulta que és el fill de la teva millor amiga.
Sabies que Eros era anomenat a vegades Dionisi, Eleuteri ‘l'alliberador"? quina ironia, no?. Els romans van estar més acertats anomenant-lo desig (=Cupid), altrament conegut com amor. És clar que Eros manava sobre l'amor dels homes entre els homes mentre que Afrodita s'encarregava de l'amor entre mascles i femelles. Pobra Afrodita només recuperada per al gran públic en forma de robot a Mazinger Z.. i com a secundària clar.. Ja n'arriba de ser de cruel el món.. El fet és que fa uns dies Eros va decidir jugar-me-la de nou mentre jo estava submergida en el meu darrer llibre, un best seller sobre uns tapissos del 1490, a la línia verda del metro (de Barcelona, és clar, al Vallès no tenim metro - de moment). Alguna cosa va fer que aixequés el cap del llibre per veure'l entrar. No tenia res de particular, ell. Tenia els cabells arrissats, més aviat rossos, ni curts ni llargs. Duia unes ulleres de pasta que li devien haver costat una altra pasta i que li afavorien però li amagaven uns ulls prometedors, color vellana. Els llavis eren carnosos i proporcionats. No he dit res del nas, ni fu i fá., normal. Les mans eren boniques, nervioses, masculines. Vestia informal, com jo. No era molt alt però tenia un físic musculós, espatlles amples. I feia bona olor. Molt bona olor. Les empreses de colònies saben la importància que tenen les feromones i no s'estan d'usar-les en els perfums. L'olor és ben bé la meitat de l'atractiu, és un sentit al que no li donem sempre la importància que té, com si la vista fos l'únic important. El tacte i el gust els posem en pràctica després. L'oïda també és important..una veu de pito, afeminada o dubitativa pot tirar enrera un atractiu inicial.
Ell es va seure just davant meu, molt a prop, tant que els nostres cossos es tocaven. Vaig enretirar el genoll dret, després el peu esquerra. Em mirava, sabia que em mirava per això el volia evitar però no ho vaig fer. Dissimulant vaig fixar la mirada en un punt per darrera d'ell..lo suficient per veure que em seguia mirant..llavors el vaig fitar fixament i els nostres ulls van estar ballant durant una eternitat, parlant-se, besant-se en un cercle en el que només hi érem ell i jo, un camp magnétic que omplia tot el vagó d'electricitat. Era impossible defugir aquella atracció. Vaig pensar.. "nena, assosegat que ja tens una edat!!" Merda! merda i merda! No us ha passat mai res semblant? penses.. qué faig? li dic algo? m'espero que ell em digui algo a mi? Vaig probar a encetar una conversa tipus .. "ens coneixem?" però de sobte sonava ridícul.. i vaig pensar que potser ho faria ell, no sé que em preguntaria pel llibre que llegia, per una adreça, per la primitiva, jo que sé... però no ho va fer.. semblava cada cop més nerviós com si estigués pensant el mateix. Normalment sóc força racional però la realitat és que ell em seguia mirant amb aquella mirada sensual i jo tenia cada cop més impulsos de besar-lo, de tastar la seva pell, de despullar-lo allí mateix. Els segons passaven i amb ells les estacions (de metro!), s'apropava la meva parada. Jo em debatia al meu seient pensant que si res no ho impedia l'home que em captivava, aquell desconegut, es quedaria assegut allí veient-me marxar cap al meu destí i que mai més ens tornariem a veure. Mai més tornaria a sentir el seu esguard imantat amb el meu, ni la seva olor m'atraparia en una xarxa que teixia només per als dos.Mai més seríem dos desconeguts atrapats en un vagó de metro. Fins el darrer segon vaig estar temptada d'escriure-li el meu número de mòbil i dir-li.. "té, truca'm" però la raó va poder per sobre de l'impuls.. Eros devia haver baixat una parada abans i amb ell s'havia endut l'encant, la màgia, l'erotisme.. Gamberro que ets un gamberro!!, vaig pensar mentre pronunciava un "adéu" d'aquells que es diuen quant surts d'un ascensor i dibuixava un somriure amable de comiat, qué menys després de tota aquella intimitat compartida en un vagó de metro.
|
| |
anima |
hahahahaaha
Monday, October 24th 2011, 8:42 AM
Aissss l´Eros!!!!! Si pogues li fotria una fletxa, jo a ell, pero al cul. Perque em te fregida, ja! Aixo q de tant en tant i parlo i sembla q arribem a un acord....pero quan menys ho espero...ZAS!!! Ja me la tornat a fotre; auuu , una temporadeta mes , penjada d´algun carallot.
Be, Bolly,ja veus, q si, q si,, q t´entenc perfectament, nena.Q penso, q encara vas estar de sort, ves tu.
Un petonarro
|
 |
|
Contactes
Registra´t
