| |
COM SE’LS ACUDEIX ALS NENS CATALANS TRAURE MILLORS NOTES DE CASTELLÀ QUE ALS NENS ANDALUSOS?
 dilluns 17/octubre/2011 - 02:25  751  0
“Extrañose un portugués
de que en su más tierna infancia
todos lo niños de Francia
supieran hablar francés.
"Arte diabólica es,
-Dijo, torciendo el mostacho-
que para hablar en gabacho
un hidalgo en Portugal
llega a viejo y lo habla mal
y, aquÃ, lo parla un muchacho."
Leandro de MoratÃn
Crec que ens equivoquem cada vegada que superem Espanya en alguna cosa. I encara ens equivoquem més si diem que els superem, perquè si els espanyols no perdonen quelcom és que qui els superi en alguna cosa siguin precisament els catalans, aquests vasalls seus tan emprenyadors. I si la cosa en que superen els catalans als espanyols és en el domini del castellà la cosa ja no té perdó de Déu. O sigui que si volem ser perdonats per Déu i pels espanyols i pel senyor Arenas el millor que podem dir és que els nens andalusos parlen millor el castellà que els nens catalans. Ja està .
Jo, que sóc catalanoparlant, parlo millor el castellà que molts castellanoparlants catalans. Malgrat que ells hagin escoltat aquest idioma des del dia que van néixer, desgraciadament el nivell cultural dels seus pares, dels seus mestres i dels seus amics era i és baix i resulta que els dels meus no ho era. En conseqüència de l’anterior resulta que jo en un mes llegeixo més llibres en castellà – i no cal dir que en anglès o en català – dels que ells llegiran en tota la seva vida. Això, i el fet de viure en una ciutat bilingüe, fa que el meu castellà sigui superior al seu, fins i tot menys contaminat de catalanades que el seu. Em sembla que és fà cil d’entendre.
Més enllà del que diuen els mitjans de comunicació sobre el promig de les notes dels alumnes en llengua castellana a Catalunya i a Andalusia jo no tinc més informació. I tampoc no sé si els criteris per a l’avaluació dels nens són més severs aquà o allà o sigui que parteixo de la base que són iguals. I si els mestres són igual de severs – o de tous – resulta que els nens catalans tenen un nivell més alt de castellà que els nens andalusos, és aixà de senzill.
La resposta del senyor Arenas al president Mas ha consistit en dir que els andalusos parlaran el castellà amb l’accent que l’Artur Mas digui, però que Andalusia ha donat dos premis Nobel a la literatura castellana.
Deixant de banda els obstacles de tota mena que els espanyols han posat per tal de cap escriptor català guanyi el Nobel – els mateixos que posen per a que no tinguem seleccions esportives pròpies – no sé veure quina relació hi ha entre el nivell cultural mitjà de la població amb els escriptors premiats amb un premi de reconegut prestigi internacional d’aquella població. Em sembla evident que la gran majoria dels espanyols de l’època de Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Calderón, Mateo Alemán etc...foren analfabets (igual que ho foren la majoria dels catalans del temps de Llull o de Joanot Martorell o d’Auziàs Marc o els anglesos del temps de Shakespeare o els francesos del temps de Moliere o els italians del temps de Dant, Petrarca i Boccacci ). O no és aix�
Amb els espanyols als catalans ens passa una cosa que si no fos trà gica seria divertida. Ens odien però no ens volen deixar marxar. Diuen que a casa nostra la canalla no sap parlar el castellà però no toleren que es demostri que el parlen, en general, millor que ells. És evident que ens voldrÃen més esclaus del que ho som.
Potser la seva rà bia l’expliquen aquests versos d’Antonio Machado:
¡Oh, tierra triste y noble,
la de los altos llanos y yermos y roquedas,
de campos sin arados, regatos ni arboledas;
decrépitas ciudades, caminos sin mesones,
y atónitos palurdos sin danzas ni canciones
que aun van, abandonando el mortecino hogar,
como tus largos rÃos, Castilla, hacia la mar!
Castilla miserable, ayer dominadora,
envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.
¿Espera, duerme o sueña? ¿La sangre derramada
recuerda, cuando tuvo la fiebre de la espada?
Todo se mueve, fluye, discurre, corre o gira;
cambian la mar y el monte y el ojo que los mira.
¿Pasó? Sobre sus campos aún el fantasma yerra
de un pueblo que ponÃa a Dios sobre la guerra.
La madre en otro tiempo fecunda en capitanes
madrastra es hoy apenas de humildes ganapanes.
Castilla no es aquella tan generosa un dÃa,
cuando Myo Cid Rodrigo el de Vivar volvÃa,
ufano de su nueva fortuna y su opulencia,
a regalar a Alfonso los huertos de Valencia;
o que, tras la aventura que acreditó sus brÃos,
pedÃa la conquista de los inmensos rÃos
indianos a la corte, la madre de soldados,
guerreros y adalides que han de tornar, cargados
de plata y oro, a España, en regios galeones,
para la presa cuervos, para la lid leones.
Filósofos nutridos de sopa de convento
contemplan impasibles el amplio firmamento;
y si les llega en sueños, como un rumor distante,
clamor de mercaderes de muelles de Levante,
no acudirán siquiera a preguntar ¿qué pasa?
Y ya la guerra ha abierto las puertas de su casa.
|
Contactes
Registra´t
