| |
RED STATE
 diumenge 16/octubre/2011 - 12:13  1401  0
Ja tenim millor pel.lícula a Sitges. I amb un segon guardó com a millor actor, Michael Parks (un artista de segona fila que recuperà Quentin Tarantino a “Kill Bill”). Però el que em fascina, i em perplexa alhora, d’aquest film independent és el nom i cognom del seu realitzador: Kevin Smith, que va revolucionar la comèdia juvenil dels noranta amb la seva òpera prima “Clerks” (1994), seguida de dues cintes més que consolidarien la trilogia de New Jersey; “Mallrats (1995) i “Perseguint l’Amy” (Chasing Amy, 1998). Totes tres es destacaven per un agut sentit de l’humor mesclat per un amor acèrrim al món del còmic, l’incert enfrontament a la maduresa d’una joventut en edat adulta i, sobretot, portar la filosofia de “Starwars” a una generació “X” conscient que llur qualificatiu no era més que un invent de les modes mediàtiques del moment.
No n’hi per tan amb el gruix d’elogis dirigits a aquest “Red State”; un film que explota dues vessants ben conegudes pel públic: el terror i el políciac. I divideix els dos gèneres per fer-nos un desglossament de les restes d’aquell país tan prometedor, cristià però alhora homòfob que representa un petit sector de la societat nord-americana i que pregona amb el seu fanatisme d’anar per casa, la Veritat Absoluta; aquí, en particular, una secta que ha fet del seu fortí un Álamo on s’ajusticien homosexuals en nom de Déu Nostre Senyor, i on els adolescents amb ganes de mantenir en grup relacions sexuals per internet amb mares de familia de baixa posició social (notable Melissa Leo), també son una bona presa del sermó apocalíptic, i potser massa llarg, que esgrima el líder de la comunitat, el Pastor Abin Cooper, (Michael Parks). Seguint la pista d’un vehicle accidentat la policía , amb el suport d’un oficial de les forces d’èlit poc ortodox (John Goodman) intentaràn desmantelar el ranxo d’Abin i la seva familia de sequaços que, a part de estar dividit per uns quants dormitoris, despatxos i una capella, també disposa d’un arsenal de fusells d’assalt com a sagristia. “Red State” és un film que, en un principi, pretèn reprendre el festival de tortures que Eli Roth exposà a “Hostel” (2005) per passar després a plantejarnos un debat sobre el control i ús de les armes als Estats Units. Així com també les polítiques d’acció i repressió que emprenen les autoritats gobernamentals en situacions límit (deixant en evidencia als tristement cèlebres casos reals de Jonestown i Waco).
Kevin Smith s’inspirà lliurement en la vida del pastor baptista de l’Esglesia de Woodsboro, Fred Phelps; l’home més odiat d’Amèrica abans fins i tot que George Bush fill. Vegeu el documental de la BBC “The Hated Most Family in America”, un reportatge de Justin Theroux dirigit per Geoffrey O’Connor i sabreu els perquès. Però, per la meva part, hauria de plantejarme més “perqués” com els que va fer Mourinho perquè “Red State” provoca calfreds, està ben estructurada en dos arguments clarament diferenciats, i amb un debat que es fa més que evident però que per tots és sabut. Perquè posar més llenya al foc?
Títol Original: Red State
Direcció: Kevin Smith
Intèrprets: Michael Parks, John Goodman, Melissa Leo, Michael Angarano, Kerry Bishe, Nicholas Braun, Kyle Gallner, Kevin Pollak, Stephen Root
Nacionalitat: Estats Units
Durada: 81 minuts (Color)
Gènere: Thriller
Any: 2011
Estrena: per confirmar
Pre-Estrena Festival de Sitges: 15-10-2011
Enllaç: www.youtube.com
www.megavideo.com
|
Contactes
Registra´t
