Estrident, es veritat que no es fàcil sortir el carrer després de tants anys de "letargo". Fins ara només ho hem fet quan ens toca votar en unes eleccions. Aquest dia fem una "X" en una papareta i tornem a casa satisfets d´haver fet ús del nostre dret a votar i esperant que aquell partit a qui hem votat faci les coses tal com esperem que faci. La nostra participació política está basada fonamentalment en la confiança, confiem (tot i que no els coneixem personalment) en uns homes i dones que es dediquen a la politica perque confiem en el sistema democràtic que representen.
Sortir al carrer per manifestar pacificament el nostre descontent i/o indignació és reflexe d´aquesta confiança en el sistema democràtic: confiança a ser tinguts en compte com a ciudatans (que és en el fons el que cadascun espera i desitja quan dipositem el nostre vot en l´urna).
Si crec que sortir al carrer a manifestar el meu descontent no pot contribuir a canviar res, per què haria de creure que el meu vot en unes eleccions sí contribuirà a fer-ho?