| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
La Hispanitat II
 divendres 14/octubre/2011 - 05:35  711  9
Transcrit una série d’opinions d’intel.lectuals americans valorant l’hispanitat abans de donar la meva opinió:
• Carlos Fuentes
La conquesta dels pobles no-europeus va admetre a aquests en la història universal, però a condició de deixar-se colonitzar-és a dir, * civilitzar *, és a dir-sense cometes-explotar.
• Eduardo Galeano:
Al cap de cinc segles de negoci de tota la cristiandat, ha estat aniquilada una tercera part de les selves americanes, està erma molta terra que va ser fèrtil i més de la meitat de la població menja saltejat. Els indis, vÃctimes del més gran expoli de la història universal, segueixen patint la usurpació de les últimes restes de les seves terres, i segueixen condemnats a la negació de la seva identitat diferent. Se'ls segueix prohibint viure a la seva manera i manera, se'ls segueix negant el dret de ser.
Al principi, el saqueig i el otrocidio van ser executats en nom del Déu del cel. Ara es compleixen en nom del déu del Progrés. No obstant això, en aquesta identitat prohibida i menyspreada hi ha encara algunes claus d'una altra Amèrica possible.
• Pablo Neruda:
¡Ccollanan Pachacutec! ¡Ricuy
anceacunac yahuarniy richacaucuta!
Túpac Amaru!
Vénen per les illes (1493)
Els carnissers desolar les illes.
Guanahanà va ser la primera
en aquesta història de martiris.
Els fills de l'argila van veure trencada
el seu somriure, copejada
la seva frà gil alçada de cérvols,
i encara en la mort no entenien.
Van ser amarrats i ferits,
van ser cremats i abrasats,
van ser mossegats i enterrats.
• Octavio Paz
"No tot va ser horror: sobre les ruïnes del món precolombà els espanyols i els portuguesos van aixecar una construcció històrica grandiosa que, en els seus grans traços, encara està en peu. Van unir a molts pobles que parlaven llengües diferents, adoraven déus diferents, guerrejaven entre ells o es desconeixien. Els van unir a través de lleis i institucions jurÃdiques i polÃtiques però, sobretot, per la llengua, la cultura i la religió. Sà les pèrdues van ser enormes, els guanys han estat immenses.
Per jutjar amb equitat l'obra dels espanyols a Mèxic cal subratllar que sense ells-vull dir: sense la religió catòlica i la cultura que van implantar al nostre paÃs-no serÃem el que som. SerÃem, probablement, un conjunt de pobles dividits per creences, llengües i cultures diferents.
• Abel Posse:
Més que un genocidi, el greu de la Conquesta va ser el teocidi.
• Mario Vargas Llosa:
El cinquè centenari va a donar origen a molts discursos. Hi haurà efusions retòriques a tot el món hispà nic, interminables, però em temo molt que bona part de la celebració es quedi en les efusions retòriques. Em temo que a Amèrica Llatina ressuscitin velles controvèrsies totalment arnades com les de l'indigenisme i l'hispanisme. Que comencin a cobrar comptes als conqueridors per les destruccions i assassinats i que es perdi l'oportunitat per a alguna cosa que hauria de ser una celebració creativa, per exemple, la lluita contra els nacionalismes a Amèrica Llatina que és una de les batalles que encara cal lliurar.
Hi ha, doncs, dues postures: la que considera possitiu tant el descobriment com la conquesta perquè això va civilitzar els americans i els que ho consideren negatiu perquè es van massacrar moltes persones.
Referent a que els conqueridors van civilitzar Amèrica em sembla una afirmació molt discutible. Això seria com dir que l’Àsia mai no ha estat civilitzada perquè les cultures europees no han substituït les asià tiques. Dit d’una altra manera: les cultures natives americanes no és poden considerar civilitzades? Els asteques, maies, siux, xeienes i tots els que poblaven Amèrica abans que hi arribèssin els europeus, no tenien una cultura digna de ser respectada? I, finalment, amb la desaparició d’aquestes cultures no es va empobrir el món? No és una pena que la manera de veure el món dels americans contemporanis sigui paral.lela a la manera de veure el món dels europeus, en comptes de tenir les seves pròpies visions?
D’altra banda, i en defensa dels castellans i els portuguesos, el genocidi no fou major – sinó molt menor- que la que dugueren a terme els anglosaxons, els francesos i els holandesos. És una evidència que mentre els francesos, els anglesos i els holandesos van voler exterminar els indÃgenes i mai no es van barrejar amb ells, els espanyols i els portuguesos no només no els van voler exterminar sinó que es van casar amb ells. Crec que això parla a favor d’ells i s’ha de tenir en compte. I això ho avala el fet que mentre als USA i al Canadà prà cticament no existeixen els indÃgenes, a l’Amèrica Llatina sà que existeixen.
Naturalment no estic defensant que Pizarro, Cortés i els seus fossin uns angelets. El que estic dient és que foren uns militars que van utilitzar totes les eines al seu abast per tal de conquerir un territori per a la seva corona. Però, insisteixo, no van tenir una l’actitud d’extermini de les persones que si que van tenir els anglesos.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Palma, m'agrada molt la teva dialèctica.
Saturday, October 15th 2011, 6:28 AM
Només hi ha un però. Els criollos, els que van fer l'independència d'Amèrica, eren indÃgenes o eren fills d'Espanyols. Els mallorquins que finalment han definit la cultura mallorquina tal com és avui, eren catalans o à rabs.
Suposo que tu et saps descendent dels catalans pels teus cognoms. És possible, doncs, que siguis descendent de militars catalans. Llavors, no hauries de demanar tu perdó als à rabs conquerits? Perquè foren els teus avantpassats i no els meus els que varen conquerir o repoblar l'illa.
Per cert, només una curiositat: qui hi havia a les illes abans dels à rabs?
I moltÃssimes grà cies: m'encanta debatre amb tu.
|
|
zinc |
15 de setembre
Friday, October 14th 2011, 4:09 PM
És la "diada "de Mèxic,en realitat va ser el 16,pero el president Porfirio Diaz va decidir pasar-la al 15,perqué era el seu aniversari,en fÃ..........
Sempre he pensat que les conquestes no son bones,pero es que estém parlant d´altres temps,encare que ara i avui en dia també estiguèm conquistats pero d´un altre manera.
Es el dia de la "fiesta nacional "de Méxic,celebren el GRITO de Dolores HIdalgo,un poblet actualment dedicat a l´artesania,es on va començar la lluita contra els espanyols i per tant l´independéncia de Mexic,és el punt cronológic,van lluitar contra l´autoritat virreinal de "la nueva Espanya".
Fà n una gran manifestació,al final de la qual,sona una campana i com al 1810,cridan com si estésin al poblet de Dolores:
VIVA LA INDEPENDENCIA,VIVA LA VIRGEN DE GUADALUPE,MUERA EL MAL GOBIERNO,AFUERA LOS GAXUPINES ESPANYOLES!!!!!!!.
No crec jo qué ho pasesin millor ho pitjor que a la india etc,pensem que els i van crear una nova raça,els i van portar malalties,van arribar amb una biblia a la mà i a l´altre un arma,si no pensaven com ells els mataven,la crueltat i el servilisme(que encara ara existeix)aixà com el racisme entre ells mateixos,la corrupció en tots els sentits,son el legat dels espanyols que han deixat,aixó si,tot sudamérica s´ha després d´aquesta xacra,nosaltres encare i som.
Les conquestes no son bones,pero la trista realitat es que l´home necessita conquerir.
Petons Persi.
Per cert,el llibre Azteca que a anomenat l´Ànima jo també el recomano.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
