| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de foqueta
|
|
| |
LECTURA COMPARTIDA
 dimarts 11/octubre/2011 - 02:03  980  12
Aquest matí, tot anant cap a la feina, he aprofitat per avançar en la lectura del llibre que tinc ,ara per ara, entre mans..... Heus aquí que m'ha sorprés un paràgraf, el qual vull compartir amb tots vosaltres:
....- Les persones vivim a base d'anar cremant records. I, a l'hora de mantenir-nos vius, tant és si aquests records són realment importants o no. Els records només són el combustible que cremem. Quan llences papers al foc, tant és que siguin anuncis de diari, llibres de filosofia, o bitllets .. Només són papers, oi? Mentre els crema, el foc no va pensant: "Oh, aixo és Kant". Per al foc, només són retalls de paper. Doncs amb els records passa el mateix. Tant els que són importants com els que no ho són tant, com els que no ho són gens... només són el combustible que cremem"
Si parem a analitzar-ho és ben cert, almenys jo ho penso...... i vosaltres, què en penseu? Porteu sobre vostre un sarró en el que aneu guardant-vos, emmagatzemant tots els records, o bé el cremeu?
Apa, que passeu un bon dia!
Salut!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anima |
Fokii, nena q matinera....
Tuesday, October 11th 2011, 5:39 AM
Bona lectura , si senyor , encara q jo, com el bada, discrepo de la frase " vivim a base d´anar cremant records". Crec q es ben be el contrari. Vivim omplint.nos de vivencies, experimentant sensacions noves,descubrint quelcom q no sabiem.
Tot aixo fa q tinguem un bagatge personal mes ric i ple. El sarro l´anem omplint alhora q tambe depurem els records. Uns records q comprimim i transformem pq ells son el passat , d´alla on venim
Gracies foqueta per compartir aquest cafeto de bon mati.
|
|
ULLCRITIC |
CONTRIBUCIÓ
Tuesday, October 11th 2011, 5:31 AM
Al llegir aquest bloc, m´he dekantat per escriure com sento jo aquest tema, però des dúna òptica d´apeu.
Els records ens permeten aprendre i adquirir coneixement, apreciar coses i persones, somniar desperts, planificar en base a… el cervell és tan complex que fins i tot podem olorar, tocar, parlar i visualitzar segons els records que hi tenim guardats, estem al cas de que és així o no. De fet quedaríem parats si podéssim comptabilitzar tota la informació que entra al cervell pels 5 sentits cada segon de cada minut de cada hora de cada dia de cada setmana de cada mes i de cada any. Menys mal que son classificats automàticament per importància, si no el cap ja ens hagués petat fa temps a tots.
Ara bé, és cert que alguns records son dolents o no valen la pena o ens fan mal… En aquest cas, també de forma automática i en base a certs paràmetres que no podem controlar, però que están vinculats als sentiments i al jo interior, l´òrgan esmentat els classifica en calaixos més o menys profunds, de vegades també tracta de mig esborrar-los.
Una frase interessant sobre els records és: “Ella no et necessita. Té el teu record, que val més que tu.” (Alejandro Casona)
Ull
|
|
vent |
Op Foqueta
Tuesday, October 11th 2011, 2:34 AM
Tas levantadu mu filusofica avui filla. Pos mira modestament penso que es podria dir així, com tu penses i com diu el Kant este. (És un nou xateru el Kant?).
Si els records són vivències, coses que hem viscut en el temps, fotografies mentals que tenim guardades dins el cervell, suposo que este fa una selecció i ens les guarda allà. El cervell és una mena de disc dur on queden magatzemats en arxius els records bons i els dolents, no tots, alguns es perden perque potser no te prou sentit guardar-los.
En fins ja he dit la meva, bon dia a tothom, petonets al culet. Nus vemus, apasiau.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
