| |
assortit de versos
 dilluns 10/octubre/2011 - 08:59  844  0
40
"Imagina un nou món! On les nostres penes s'incineren amb el pas del temps... Un món on els nostres cors impregnen d'amor els nostres records. Imagina el temps que compartim... Somiant amb tenir una destinació: Al costat de les gavines que solquen mars. A la recerca de queviures, per reposar el seu cansament, sense control.. Ni objecció. "
41
"Divisa en l'horitzó ... La tempesta de l'amor! Vaig esperar que estigués damunt, perquè descarregués els seus petons de compassió. Els seus llamps intermitents! Electritzaven meva set, deixant pas a una dolça brisa que es va perdre al vent."
42
"Arribant tard... Va començar a plovisquejar! De sobte un centelleig de llum va travessar una gota i d'aquí... Vas néixer tu. La princesa de l'arc de Sant Martí... Tant dolça i esvelta, que era perillosa mirar fixament... Ja que desprenia una força considerablement, excitant .. Penetrant!”
43
"Un vol de petons sobrevolava el meu cos entumit. Deixant caure, a poc a poc...Alimentant el meu desig,trist. Van salpar de nou el vol i es van emportar tot l'amor. Cap a un nou horitzó... De malenconia i alegria, sense pena, ni dolor ...Qualsevol."
44
"Alguna nit... Vaig somiar que era un pura sang! Pur i noble, que cavalcada per les planes de la nit i en uns instants. aparèixer tu... Una euga incomparable, que va compartir els meus camins, fins que una cosa, em va passar. Vaig començar a ascendir al cel! Us veia la dolça mirada que és difuminava... Vaig seguir apujant, fins que em vaig despertar... Plorant en no poder compartir amb tu les planes de l'oblit distès. "
45
"Aniquilat! Em va destruir! Em consumeixes! M'has escampat. Em vas deixar sense ganes de viure, em vas xuclar: La ,meva anima... La meva vida... El meu elixir... el meu torment... Em vas deixar a la vora del precipici. Em vas dir que em volies i la veritat és que ni sabies, que existia. "
46
"Jo migraria mil cops sobre la teva casa! Sobrevolaría els teus neguits i sentir de nou un univers paral.lel. M'agradaria endinsar.me per la teva finestra i donar-te una suau brisa, que és va estendre pel teu cos nu, impregnant de petons i carícies. Complir un desig: Donar-te l'abraçada del tot sincer infinit. "
47
"Ets tu, isolament? Que vens a portar? En aquesta nit d'hivern gèlid... Em dones calor o devoció? Que em véns a portar a aquestes hores de dolor? Passa i posa't en aquest racó! Que d'aquí, ja em faràs saber el que de veritat és el teu pensament, gebrat, sense cap compungiment i dolor. "
|
Contactes
Registra´t
