| |
Les mares de la Plaça de Mayo -II
 diumenge 9/octubre/2011 - 08:22  493  2
2
Durant el reportatge t’emociones unes quantes vegades. Malgrat la teva dona, malgrat les tevés filles, malgrat els teus amics, trobes a faltar ta mare cada dia que passa. Cada dia que passa la trobes a faltar més. I et sents culpable de moltes coses que li vas prendre i de moltes coses que no li vas donar i sents que ella no et recrimina res i això encara et fa sentir més culpable. Saps que mai home mai no aconseguirà arribar a la sola de les sabates de la categoria moral d’una mare, no s’hi pot fer res.
I per això entens que tots aquells assassins – d’Argentina i d’arreu – fossin homes. Per això entens que aquells assassins que van llençar els joves que demanaven més llibertat a alta mar, fossin homes, probablement pares. Perquè creus – saps – que una mare no haguès estat capaç de cometre aquells assassinats, perquè estàs convençut que si qui haguès dirigit la dictadura haguèssin estat dones abans de matar un sol jove s’haguèssin entendrit.
I penses en aquella alta mar que en rebre els cossos dels que lluitaven per la llibertat es va negar a donar-els-hi una fosca sepultura i amagar-los i va voler dur-los a les platges per a cridar als quatre vents l’infàmia i la covardia dels assassins.
I penses en ta mare. Ta mare apolítica i conservadora que, un dia, quan els joves fugien pel carrer de l’Hospital perseguits pels grissos, es va trobar davant per davant amb un noi acorralat i un gris a punt de pegar-li una pallissa. I li va dir al gris: “Pare! No ve que lo va a matar!” davant dels ulls astorats del meu pare i meus que mai no haguèssin pensat que ma mare diria res semblant a un policia i menys a un policia amb una porra. I també recordes que el noi també fou renyat per ella: “...I tu, en contes de fer el ximple a la Rambla, estudia o treballa, coi...!”
Sé que si jo haguès estat un desaparegut argentí, ma mare haguès estat entre les mares de Mayo i, potser, si jo no ho haguès estat també. Perquè malgrat que ara les feministes considerin el sentiment maternal un pecat indecorós i inconfessable, la gran majoria de les dones el senten de forma solidària.
Per això també em frapa veure una noia que diu “els desapareguts estan ben desapareguts” volent dir que Argentina vivia millor sense aquestes persones. Estic segur que la noia que deia això no era mare i penso que el millor que li podia passar a ella i als que viuen al seu voltant és que ho sigui aviat perquè la bondat – que és la màxima virtut a la que pot aspirar l’ésser humà – aterrarà en ella. Cap mare no seria capaç de dir el que ella va dir.
|
Contactes
Registra´t
