| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
CONTRA EL MOVIMENT FEMINISTA CONTEMPORANI
 dijous 6/octubre/2011 - 06:58  868  19
En primer lloc tenim un problema de paraules. Si masclista és aquell que creu que el mascle és superior a la femella, feminista hauria de ser aquell que pensa que la femella és superior al mascle i igualitarista aquell que pensa que els dos són iguals.
Però resulta que les femelles que pensen que les femelles són superiors als mascles – que són la gran majoria – no tenen definició ideològica.
La igualdat. Que la igualdat estigui tant de moda vol dir que hi ha molta gent que en el fons se sent inferior. Perquè aquell que se sent superior no se sent igual a tothom. I només aquell que és mediocre creu de debò que tots som iguals.
Em sembla evident que homes i dones som diferents, com són diferents el lleó i la lleona, la cangura i el cangur, el cavall i l’ègua. No entenc com, veient tant clares aquestes diferències entre d’altres mamífers, hi ha gent que ens vol convèncer que els homes i les dones som iguals. Doncs no: som diferents.
Val a dir que una teòrica feminista de casa nostra, la catedràtica d’ètica Victòria Sau, autora, entre d’altres llibres interesantíssims, de “El diccionario del feminismo” arriba a una conclussió singular a l’apreciar la desigualdat entre l’home i la dona ( però no havíem quedat que érem iguals?): segons ella, com l’amor només es pot donar entre iguals i la dona no és igual a l’home, l’únic amor autèntic és l’homosexual o el lèsbic. Sensacional.
Però és que la dèria de l’igualdat – que ve del cristianisme, la revolució francesa i d’aquí va passar al socialisme – em temo que no té ni solta ni volta: no hi ha ningú igual a ningú altre i jo fins i tot sovint sóc desigual a mi mateix. Gairebé sempre.
De que coi estem parlant?
Llavors les feministes et diuen que tot el que dius són obvietats – gràcies, però res menys obvi que la veritat per a un dogmàtic – i que el que elles reclamen en realitat és l’igualdat d’oportunitats. És a dir, no ser discriminada per ser dona. Si es discrimina l’home, no passa res.
Però el problema de fons no és aquest sinó que el problema de fons és que cada persona – home o dona – té les circumstàncies que té i amb aquestes circumstàncies s’ha d’empescar la vida. Perquè hi ha dones que han nascut amb la flor al cul i hi ha homes que viuen en semi esclavitud. O sigui que dir – com també diuen algunes feministes i com deia Engels (“la dona és el proletari del proletari”) que ser dona és una classe social també és fer demagògia. Que m’expliquin que la senyora Joana Ortega pertany a la mateixa classe social que la senyora que ve a fregar l’escala.
El discurs victimista del feminisme és demagògic. Cal no oblidar que més del 50% de denúncies per maltractaments són arxivades. Cal no oblidar que mai no és parla del patiment dels homes quan són víctimes de delictes o quan han de marxar de casa i passar-li una pensió compensatòria a la senyora. Qualsevol advocat de família us dirà que prefereix portar una dona que un home perquè sap que abans de començar té mig guanyada la batalla.
I què dir de la nit que molts mascles es passen al calabòs perquè llur dona truca als Mossos d’Esquadra i després resulta que en realitat l’únic que volia ella era ensenyar-li a ell qui mana? Per què les femenistes – igualitaristes no parlen d’aquestes situacions? És que no els hi preocupa el benestar dels homes? Per què parlen de quan un noi li toca el cul a una noia a una discoteca – cap noia no toca el paquet d’un noi o resulta que això és correcte? – i no parlen d’aquestes discriminacions als mascles.
Jo penso que en relació a la problemàtica social de la dona les dones adopten bàsicament tres postures.
La primera postura és la del resentiment i la pateixen aquelles senyores que han tingut una o diverses males experiències amb els homes. Aquestes senyores es podria dir que entenen la societat igual que els masclistes però al revés, és a dir, per a elles els homes sempre són els dolents i les dones sempre són les màrtirs. Bona part del moviment feminista actual està format per aquest tipus de dones i per això és tant minoritari.
La segona postura busca l’equilibri entre la feminitat oberta als homes i el progrès en les llibertats individuals i col.lectives de les dones. No renuncia ni a tenir una parella masculina, ni a tenir criatures, però vol tenir la seva feina i una habitació pròpia. Jo definiria aquestes senyores com igualitaristes, ja que si militen políticament difícilment ho fan dins del moviment feminista.
La tercera postura és la d’aquelles senyores que simplement és defineixen com antifeministes i són aquelles que no necessiten del feminisme, ni de cap altre isme per tallar al bacallà a casa. Descendeixen directament de les societats matriarcals i se les veu d’una hora lluny per la seva energia. Em temo que no han deixat de manar mai.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
jazzman |
hei persi!
Friday, October 7th 2011, 4:46 PM
De fet, amb el meu argument et venia a dir una cosa semblant al que deia Nietzsche: tots tenim un geni dins, i tots tenim la capacitat de treure'l d'una manera o altra: alguns-nes ho faran escrivint, alguns-nes altres conduint cotxes, d'altres seran uns genis en el camp de la justícia, d'altres podrem expressar coses component música, d'altres pintant... però estic segur que si relativitzem el valor de cadascuna d'aquestes habilitats, ens trobem que tots som igualment especials, siguem del nord o del sud, petits o grans, joves o vells, homes o dones, blancs o negres, amb el nas gros (com el demónstenes XD) o el nas curt... tots tenim habilitats amb les quals podem fer aportacions molt valuoses als altres.
Quan ens ho mirem així, la mediocritat no existeix (t'ho he comentat abans), ningú fracassa, ningú triomfa per damunt dels altres... tots seguim el nostre camí i cerquem la millor manera d'expressar-nos.
Res tan simple com això.
Salut!
|
|
Krematory |
Parlant de la mandra a l'hora de llegir...
Friday, October 7th 2011, 2:21 PM
Jo diria, jutjant el teu post, que no t'has molestat mai a llegir gaires tractats feministes (i molt menys contemporanis). Et bases en una sola postura, la de la senyora Sau, i obvies la resta de corrents feministes com si no existissin, en un (permet-me que t'ho digui) trist intent per desprestigiar el tot prenent-ne només la part més controvertida.
L'únic que veig aquí és un fracassat intent d'argumentar i justificar vells prejudicis teus a base d'idees equivocades i falses concepcions del que a tú et sembla que és el feminisme. Evidentment que homes i dones no són iguals, però és que aquesta idea no és la que persegueix el feminisme, per molt que a tú et sembli que sí.
Ah, i la teoria de les tres suposades postures que, dius, adopten les dones ja és de traca. T'alimentes de prejudicis concebuts per tú mateix, intentes trobar-hi una justificació a mode d'auto mamada i ho amolles tot com si fossin genialitats. Enhorabona.
Krema, el caracul primigèni
|
|
Dorian |
Krasis
Friday, October 7th 2011, 3:21 AM
Molt bona reflexió la teva. I aprofundint una mica més sobre el tema de la discriminació positiva, doncs penso que és mal necessari. I quan empro la paraula 'mal', em refereixo a que en una societat de debó igualitaria no faria falta aplicar aquesta mena de discriminació.
L'altra dia parlava una feminista en un programa de Catalunya. Era un plaer escoltar-la, ja no només pel seu missatge, sino per com s'expressava. I en toca el tema dels "cupos" designats pels politics en les lliestes electorals, organs de representació, premis a trajectories professionals, etc... s'en va mostrar en contra, i va dir: "a mi no m'agradaria ser una dona 'cupo' ". Amb aquesta sentència pretenia mostrar els efectes negatius de la discriminació positiva. Quina paradoxa, oi?
En el fons tot aquest problema es soluciona no desitjant els demes el que no volem per a nosaltres mateixos.
Salut!
|
|
Krasis |
Ep,
Friday, October 7th 2011, 3:05 AM
La major part de dones que conec que es declaren feministes i jo també me'n declaro no crec que pensin això que dius que ( Si es discrimina l’home, no passa res. ) Si, clar que s'ha de reclamar igualtat perquè encara no n’hi ha, però no discrimant l'home com tu dius que fan algunes. Evidentment per mi el terme igualtat ve en relació als drets i deures com diu en Dorian i el moviment feminista el que busca és això, no aixafar els homes i discrimanar-los, que llavors (jo també ho havia sentit) serien feminazis. A veure, que potser s'hauria d'haver posat un nom diferent que "feminisme" per no confondre'l amb masclisme? potser si, però això és lo de menys.
A mi tampoc em sembla bé que hi hagi dones que denuncien als seus marits per maltractament quan no és cert i que hi hagi una discriminació positiva en aquest sentit vers les dones (ojalà no fes falta), però què hi vols fer si se'n donen tants de casos? Ah si, el que s'hauria de fer és EDUCAR a les PERSONES des de ben petites perquè vegin la diferència entre una relació sana amb l'altre basada en el respecte i una relació basasa en la gelosia, possessió, sexisme en general, etc. (I no parlo només de tallers d'una hora que es vagin fent a les escoles i instituts que d'això ja se'n fa) Així potser no s'haurien de fer certes lleis preventives que envalentolen a algunes persones a aprofitar-se'n en algunes situacions. Ei, i també hi ha homes que són maltractats per la seva dona ja sigui físicament o psíquicament i no la denuncien per vergonya al què diran (això també seria un tema important en el qual reeducar la gent), que déu ni do... aquesta n'és una altra, molts no diuen res, no sigui que se'ls tatxi de "poc homes..." ala, ja hi tornem a ser, i és que encara vivim en una societat amb idees equivocades reminiscència del masclisme pur i dur.
|
|
Celrogent |
Circulos de piedra
Friday, October 7th 2011, 1:56 AM
Bon dia a tothom, ostres m'agraden molt les vostres reflexions, tots aporteu unes opinions certament molt interessants, jo no tinc gaire cultura , però vaig llegir un llibre que em va captivar en relació a aquesta temàtica, " círculos de piedra " de Joan Darh Lambert, és un llibre que amb un llenguatge simple i entenedor, intenta explicar els inicis dels primeres civilitzacions al nostre planeta, a mi em va agrada molt. ( Me'l va recomanar la meva mare )
Us adjunto un exctracte d'una artícle del llibre en qüestió:
"Hace ahora un millón de años, una mujer llamada Zena levantó sus manos al cielo en busca de ayuda y consuelo. Tras ella, muchas mujeres han invocado el nombre de Madre Tierra para que las ayudara en el duro oficio de ser madres además de esposas y preservar así la vida de nuestro planeta. Desde la sabana africana hasta las orillas de Mar Rojo y las estribaciones de los Pirineos, la historia de los seres humanos que a lo largo de los milenios han ido componiendo Los Círculos de Piedra nos habla de la vida de nuestros ancestros, de sus primeras experiencias con el lenguaje, del aprendizaje de nuevas fórmulas de convivencia entre macho y hembra y del esfuerzo que supuso luchar contra la prepotencia del más fuerte.
Las palabras que fluyen en esta saga prehistórica unen el gusto por la aventura que distingue la obra de Jean M. Auel con la sabiduría que encontramos en Las nueve revelaciones, y aunque muchos años hayan pasado desde que Zena iniciara su camino hacia la espiritualidad, el mensaje que Joan Darh Lambert nos transmite en esta primera novela es tan actual como los problemas que aún sufrimos los hombres y mujeres de nuestro tiempo."
|
|
Dorian |
Persi
Friday, October 7th 2011, 1:01 AM
Quan el moviment feminista parla d'igualtat es refereix a igualtat en drets i deures, es a dir, passar de ser un ciutadà de segona a un de primera. Des de aquest punt de vista el moviment és positiu en tots els aspectes i tots els homes anarbolem la mateixa bandera de la igualtat de drets.
El problema apareix quan algunes persones, i en base a aquests postulats, ataquen de manera sistemàtica al gènere masculí. Les militants d'aquest moviment degenerat són conegudes popularment com a feminazis, en general es tracta de persones resentides i que són incapapes d'establir una relació de parella normal. De fet sempre acaben amb el mateix tipus d'homes masclistes, als que poder criticar més tard generalitzant d'aquesta forma la conducta masculina.
Una mostra de feminisme degenerat és el que pots veure en aquest trist video, en un moment puntual del mateix pots veure com la nuvia amb el seu blanc vestit pronuncia la següent frase i es queda tant ample:
"Towel my legs you idiot!" (aixuga'm les cames idiota)
http://youtu.be/N2e0C6Ps32o
Aquí, clarament, el problema el té l'home. A mi em diuen això el dia de la boda i, o be deixo la nuvia plantada a l'altar, o li demano el divorci inmediatament.
El mateix és aplicable a una dona, o persona, que no té una relació satisfactoria i en que no sents que s'et respecta. Abandonar el baixelll i preservar la teva dignitat personal és la millor opció.
Salut i gràcies pel post!
|
|
jazzman |
hei, mercis però... només un petit pensament
Thursday, October 6th 2011, 8:02 PM
Alguns apunts, potser alguns d'ells utòpics, eh?
- No trobo diferència entre l'actitud d'un mascle que se sent superior al sexe contrari, a una femella que se sent superior al sexe contrari. Tots dos tenen greus complexes.
- Igualtat = mediocritat? bé, no m'ofendré XD, com que per mi tots som iguals, tots som mediocres per tant no em sap greu saber-me mediocre sabent que ho som tots. Ui, però que passa! aquesta reflexió fulmina el terme "medicore" i es transforma en una altra cosa... vés a saber amb què :P
- home, i no es pot ser igual dins la desigualtat? vull dir, que som tots igual de desiguals... O_o (quin mareig...).
- "El discurs victimista del feminisme és demagògic".. tots els discursos radicals (feministes o masclistes o sandinistes o de la contra) acaben fent demagògia. Entenc que hi ha moviments feministes que no ho són, de manera que trobarem aficionats del Barça o el Madrid amb els que podrem fer unes tapes plegats sense haver d'esbatussar-nos.
- tocar el paquet d'un noi resulta que és correcte? cois dona'm ràpidament l'adreça! XD
- Em sembla que, ens agradi o no, tots anem cap a l'igualitarisme. Destaparé una ampolla de cava quan toqui.
salut!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
