|
És bona la llet?
dimarts 27/maig/2008 - 04:45 2066 2
En un determinat moment de l'evolució de l'home, en una població probablement a la zona dels Urals es va produir una mutació que permet a qui la duu degradar la lactosa a fructosa i glucosa quan és adult.
Aquesta mutació, es va difondre entre aquella població, i va permetre que els individus que n'eren portadors sobrevisquessin a èpoques d'escassetat alimentària, ja que tenien accés a un recurs que els no portadors no podien aprofitar. Per pura pressió darwiniana, aquesta mutació, es va transmetre als descendents d'aquella gent, bàsicament habitants actuals de l'oest d'Euràsia.
Això, ha passat moltes vegades en la història biològica humana. Per exemple, hi ha diverses mutacions que ens permeten aprofitar millor que els grans simis, algunes de les proteïnes dels cereals. En aquest cas, s'han propagat molt de pressa per l'espècie humana i existeixen molt poques poblacions (algunes africanes i altres a la polinèsia) que no les portin, ja que el cereal ha estat un recurs més vital que la llet en poblacions de clima càlid.
També és força coneguda, i molt més recent, la història de les mutacions associades amb el consum d'alcohol, al menys n'hi ha una relacionada amb la disminució de la toxicitat, i una altra que en certa manera protegeix de l'addicció. Com és possible que sobrevisquin mutacions que permeten consumir un producte, en principi, perillós com és l'alcohol? Té a veure amb la sedentarització i urbanització, que va impedir a molta gent tenir accés a aigua no contaminada. Les begudes alcohòliques de baixa graduació, vins o cerveses, eren als pobles i ciutats molt és segures que l'aigua, malgrat els seus inconvenients. En llocs amb més disponibilitat de combustible, de manera similar, es va produir un fenomen paral·lel amb el te: una co-evolució cultural, biològica i una selecció de mutacions del te adequades pel consum humà, que fan que sigui possible consumir-lo sense gaire risc per la major part de la humanitat actual.
És antinatural prendre cereals (actuals), o te, o vi, per les persones que han evolucionat per aprofitar el recurs?
En absolut. I exactament el mateix passa amb la llet.
Algun dels primers recursos és perillós (alcohol) fins hi tot pels més tolerants si en prenen massa, igual passa amb la llet, las patates, els tomàtec o les pomes, potser amb la diferència que els tres darrers aliments en estat salvatge (no els he escollit a l'atzar), continuen essent tòxics per a tots els homes i només podem consumir les varietats que van mutar i van ser seleccionades pels nostres avantpassats.
Potser el gran problema amb les poblacions americanes i africanes, és simplement l'eurocentrisme de creure'ns en tot iguals a elles. Això ha portat a molts problemes en el cas de la llet (evidentment no en derivats que no contenen lactosa com és el cas del formatge, que sí poden menjar totes les poblacions) i encara moltíssims més amb l'alcohol.
Evidentment que tots els pobles que han sobreviscut, han trobat algun sistema, cultural, per nodrir el seu cos amb alguns aliments escassos, com poden ser els que aporten calci, En el cas de les poblacions europees, ha estat bàsicament amb llet i derivats, en el cas de moltes altres, via les espines dels peixos o amb un aport vegetal diferent als cereals, que en són tots deficitaris. Potser el problema és que una persona adulta intolerant a la lactosa, amb un règim alimentari europeu, però sense llet, pot tenir algun dèficit que els seus avantpassats en altres condicions culturals i alimentàries, no tenia.
|