| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de minnie
|
|
| |
Gàbies
 dijous 6/octubre/2011 - 06:41  1237  7
Mica en mica , i sense saber si realment era el que volies, et vas trobar dins el cau...creies que era el que tocava. Ja se sap, el cicle de la vida et fot aquestes bromes! Al principi això d’estar envoltat de protecció i acompanyat ja et semblava bé, tot té els seus pros i els seus contres ,no?
Però a tu el temps t’ha obert els ulls, o t’ha tret les lleganyes, i el que abans et semblava un lloc confortable amab el temps et sembla una presó...una presó que mica a mica t’ha anat encartonant. I ja no recordes si tens ales, i si les tens segur que ja no tenen ni p... idea de com volar. Intentes moure-les però no aconsegueixes res més que un lleuger tremolor!
Han passat uns quants dies i la impotència s’ha tornat ràbia i aquesta potser t’ha donat més força. De sobte, t’has trobat que la teva gàbia s’ha enfonsat i les restes han caigut al teu voltant com si es tractés d’un refotut castell de naips. Ara, tens fred, molt fred i estàs sola, perduda però alleugerida. Mires al teu voltant i busques quelcom per abrigar-te, ho trobes.
De tant en tant dubtes si tindràs esma, i ganes, de reconstruir quelcom similar al que tenies o si millor decideixes passar del tema i et quedes com estàs , que és, bastant bé...tot i els corrents d’aire que et recorden que acompanyat s’està més calent!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
