| |
EL PERILL NO SÓN LES REFORMES CONSTITUCIONALS SPRESS, EL PERILL ÉS ESPANYA.
 dimecres 5/octubre/2011 - 06:07  596  2
En Miquel Roca i Junyent, ex secretari general de CDC, ex portaveu de CiU al Congrès dels diputats, pare de la constitució espanyola de 1978, pare de l’estatut, advocat amb un importantÃssim buffet a Barcelona ha declarat que, per a ell, la reforma spress de la constitució que ha fet el PP i el PSOE el fa patir molt més que no pas la sentència del Tribinal constitucional contra l’estatut.
Óbviament la saviesa jurÃdica i polÃtica de Miquel Roca és infinitament superior a la meva, però jo, modestament, no ho veig com ell. Per a mi el que ens està demostrant Espanya, no ara, sinó en els darrers 300 anys –amb alguns parèntesis de bona voluntat de gent com Maura, Azaña o Suárez- és que Espanya és profundament anticatalana. Però no només que és profundament anticatalana, sinó que ni és democrà tica, ni creu en l’estat de dret.
Espanya actua contra Catalunya amb totes les eines que té. Ara fa servir l’exèrcit, ara fa servir el tribunal constitucional, ara fa servir el poder legislatiu, és igual. Les decisions de fons sempre van en el mateix sentit: que Catalunya sigui més explotada econòmicament, que Catalunya no és pugui autogovernar i que la catalanitat esdevingui més i més minorità ria a Catalunya.
Si els espanyols fossin demòcrates reconeixerien el dret d’autodeterminació de Catalunya, com fa el Canadà amb el Quebec o com va fer Suècia amb Noruega.
Si els espanyols es creièssin l’estat de dret no tindrien més cops militars que cap altre estat europeu, ni fotrien els tripijocs que fan amb els tribunals constitucionals, ni obviarien els seus ciutadans per a fer una reforma constitucional de primera magnitud.
Jo crec que la història dels darrers 300 anys de la història de Catalunya ens ensenya bà sicament que no podem confiar en els espanyols. Que no hi podem confiar perquè, primer, els pactes per a ells són paper mullat i, segon, perquè quan poden ens foten en tots els terrenys que poden. I de la mateixa manera que ningú voldria un soci trampòs, manipuladors i abussiu, tampoc nosaltres no hem de voler una nació que fa trampes, ens manipula i abusa de nosaltres cada dos per tres.
Naturalment que el que diu en Miquel Roca és important. De la mateixa manera que han aprovat en un tres i no ser l’equilibri pressupostari de totes les administracions estatals, un dia podrien decidir carregar-se la nostra minsa autonomia: ho han fet tantes vegades que seria una més.
I naturalment que poden canviar la llei electoral de manera que els partits d’à mbit no estatal perdin representació parlamentà ria respecte dels partits estatal, encara que això probablement provocaria coalicions de partits no estatals d’arreu del territori espanyol i no acabo de tenir clar si al final els espanyolistes hi sortirien guanyant o no.
Però ja dic, jo crec que el problema no és aquest. El problema essencialment és Espanya, la seva manera d’entendre la polÃtica en general i la seva manera d’entendre la polÃtica respecte de Catalunya en particular. I el que hem de fer els catalans és clarÃssim: intentar fugir de la gà bia perquè sinó, com sempre, anirem acumulant mastegots.
|
| |
zinc |
Persi
Wednesday, October 5th 2011, 6:25 PM
Avui et deixes coses,ho no les saps,saps que en Roca té un gabinet molt important a Madrid?i que està conectat amb una universitat qué jo i vaig ser i no vull ni recordar el seu nom,que es la cosa més rà ncia del mon i que ès fundada per "los legionarios de cristo?que fà n por eh? tiran o son una secta,va coi,clar i català ,el que pugui aquest senyor m´hes igual,per mi es un renegat.Ara aixó si eh,es savi savi,per la "pela".
Petons
Dolors.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
