| |
ES QUE ELS ESPANYOLS NO VOLEN NI QUE GUANYEM LA LLIGA!
 dimarts 4/octubre/2011 - 04:50  620  1
La història es repeteix. Els nostres pares ens explicaven aquella història de que el Barça va fitxar primer en Kubala i després en Di Stefano i de com Franco va intervenir per tal que els dos enormes jugadors no juguèssin amb el Barça. Franco – que era un seguidor fanà tic del Real Madrid, que fins i tot havia afusellat un president del Barça – que Espanya no podia tolerar que un equip català no guanyès a res, ni que fos al parxÃs. I molt menys al futbol, que era i és el circ nacional. I passant-se per cert lloc els contractes signats, Di Stefano fou jugador del Reial Madrid i grà cies a ell – i, per tant, a Franco – el Reial Madrid guanyà no sé quantes lligues i no sé quantes copes d’Europa.
Mentre el Reial Madrid era amo i senyor de la Lliga espanyola cap altre equip no rondinava. Des del Ferrol fins a Almeria i des de Huelva fins a Osca, a tothom li semblava la mar de natural que el Reial Madrid ho guanyès tot, perquè per alguna cosa Madrid era la capital d’Espanya i el Reial era l’equip del Caudillo. Les coses eren com havien de ser.
Ara, amb la democrà cia, les coses s’han capgirat. No és que el Reial Madrid no faci tripijocs econòmico-administratius d’una legalitat molt dubtosa per tal de tenir les millor cuixes del món. L’ajuntament i la comunitat de Madrid, conscient de l’importà ncia del futbol en l’autoestima col.lectiva, han ajudat al Reial Madrid amb uns cabassos de milions d’euros dignes d’una actuació a una república bananera. O d’una dictadura bananera, com era l’Espanya franquista.
Però tot i aixà el Reial Madrid no se’n surt.
I no és que no se’n surti perquè el Reial Madrid no tingui un equip bonÃssim – que el té -, ni perquè no tingui un gran entrenador – que el té -, ni perquè no tingui un gran president – que el té -, ni perquè no tingui un immens pressupost – que el té – sinó simplement perquè el Barça, sense saber exactament com, treient-se un entrenador de la mà niga, treient-se més de la meitat de l’equip de la pedrera, ha aconseguit formar el que probablement és el millor equip de futbol de tots els temps. I la prova d’això no només és que el Barça ho guanya quasi tot, sinó que la selecció espanyola, formada bà sicament per jugadors del Barça, també ho guanya quasi tot.
Això a Espanya és el que ells en diuen una afrenta. Perquè, per molt que discutim aquà si som espanyols o si deixe’m de ser-ho, ells tenen clarÃssim que no ho som i troben indignant que un equip extranger, primer, guanyi la seva lliga any rere any i, després, formi la major part de la selecció espanyola. Ho troben humiliant.
Per això tota aquesta genteta que trobava la mar de normal que el Reial Madrid fos campió any rere any, que trobava normal que fos l’equip del règim, que troba normal tots els pelotazos que el RealÃssimo ha arribat a fer a Madrid, quan han canviat les tornes i ha estat el Barça qui ha començat a guanyar tÃtols han posat el crit al cel i han dit que és una injustÃcia que la Lliga sigui només una cosa de dos. Perquè ells volÃen que continués sent una cosa d’un.
Els espanyols són sensacionals. No ens volen deixar ni guanyar a futbol. No ens consideren espanyols de cap de les maneres. Però encara menys volen que marxem.
|
Contactes
Registra´t
