El camí del congost de Mont Rebei és llarc i molt dur,però no podem negar que el paisatge mareix l'esforç i els companys de caminada eren de lo millor que hi ha.
Grabats a la memoria queden els somriures,el compartir el menjar,la ma amiga que t'agafava quan caus o la felicitat del companys rentanse els peus a la font.
Esgotats i mig morts vam arribar als cotxes,però encara vam compartir unes cerveces avans del retorn a casa,que no era una despedida,sola era un:
Fins aviat companys!!!!
PD: Gracies sr wally per organitsar una trovada tan fantastica!!
1. Volia fer la volta a l'ermita i no vaig poder... Em vaig cagar de por!
2. M'hagués tirat al pantà des del pont... però quasi no hi havia aigua!
3. Hagués pujat a la cova, però algú havia de guardar motxilles (gràcies mavire ;) per l'ajut!)
...
Volem més caminades!!! No n'hi ha prou, no n'hi ha prou!
Salut, companyes i companys!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't