| |
EN GUARDIOLA HA RELLISCAT?
 dijous 29/setembre/2011 - 05:50  578  3
Un dinar entre Cruyff, Laporta i Guardiola ha de ser qulecom extraordinari. Si hi afegim Kubala, Messi i Núñez probablement és el millor que ha donat el barcelonisme fins ara. Però al barcelonisme, com sempre passa als països llatins, hi ha diferents famÃlies, diferents grups que, tot i guardar més o menys les formes, volen el poder i s’odien a mort.
Al Barça hi ha bà sicament dues famÃlies: la nuñista i la cruyfista. Laporta i Guardiola – i no cal dir que Cruyff – pertanyen a la famÃlia cruyffista. Rossell també va començar formant part, a través de Laporta, del cruyffisme, però després les seves discrepà ncies el van dur a la dimissió i el van apropar al nuñisme.
Per això no és estrany que un dels primers actes de Rossell fos manllevar la presidència d’honor del Barça a Johan Cruyff. Ni és estrany que després hagi perseguit Laporta per terra, mar i aire. Sense la pietat que probablement el sentiment blaugrana reclama (els socis no acaben d’entendre aquestes batalles a mort entre persones que, al cab i a la fi, pertanyen al mateix club ).
Guardiola i Rossell, per tant, pertanyen a dues famÃlies blaugranes diferents. I això fa que es suportin però que no es tiguin simpatia. I això fa que més enllà de procurar fer bé la seva feina i fer la comèdia medià tica que correspongui, cap dels dos estigui disposat a fer-li ni mig favor a l’altre.
En moments Guardiola és molt més poderòs de Rossell. Guardiola ha aconseguit que el Barça hagi esdevingut no només el millor Barça de la història sinó també probablement un dels millors equips de tots els temps. És qui ha aconseguit més tÃtols en menys temps. És el que ha aconseguit col.locar al primer equip més jugadors de la Masia i, a més a més, és catalanista. Rossell sap que si s’enfronta en aquests moments a Guardiola té les de perdre i Guardiola també ho sap i per això aprofita per a defensar la gestió de Laporta i intentar que es retirin les demandes judicials que hi ha contra ell. PolÃtica pura.
Guardiola renova d’any en any i, per tant, és difÃcil que sigui cessat. Però no és difÃcil imaginar que si Rossell tingués la mÃnima oportunitat per cesar-lo ho faria. Perquè Guardiola no és només un gran entrenador, és un home de la casa. No és un home que ha vingut de fora i marxarà , és un patrici blaugrana que sempre li disputarà el poder als del seu bà ndol. I no seria gens estrany que Guardiola tard o d’hora acabés sent president del Barça.
En aquest sentit, jo tinc molt clar que Guardiola no ha relliscat en el sentit que ha deixat anar unes opinions sense acabar-se de pensar el que deia. No. Ell sabia perfectament el que estava fent i les cartes que està jugant. Malgrat que sigui evident que com a entrenador – com a empleat del club – s’extralimitiva no crec que ningú no s’atreveixi a xiular-lo si l’equip continua jugant i guanyant com juga i guanya. Per a ells, pels cruyffistes, el tema és que Guardiola continui guanyant fins que torni a ser president un dels seus.
Però de moment ha aconseguit el que volia: que el demandant solitari- el senyor Pla – hagi renunciat a les mesures cautelars, és a dir, a que s’embargui a ningú. Quin gran golà s, Pep!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
