| |
L’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA CATALANA VA CONTRA ELS DRETS CIVILS DELS CIUTADANS.
 dimecres 28/setembre/2011 - 06:13  769  1
Llegeixo una carta de la senyora Elena M. Abenoza a La Vanguardia que diu que l’immersió lingüística catalana va contra els drets civils dels ciutadans.
Anem a pams.
La constitució espanyola divideix les competències político-administratives bàsicament en tres parts: les estatals, les autonòmiques i les municipals. Cada una d’aquesta sèrie de competències precissa d’unes eleccions per tal d’elegir els diputats i regidors que conformaran la majoria per tal de governar cada institució.
Les competències d’ensenyament pertanyen a la sèrie de competències autonòmiques i, per tant, el programa que s’ha d’apliar en l’ensenyament els ciutadans el decideixen quan van a votar a les eleccions autonòmiques. En el cas dels catalans del Principat en les eleccions al Parlament de Catalunya.
Es dóna el cas que a les eleccions al Parlament de Catalunya sempre hi ha hagut una majoria absoluta de partits nacionalistes. I és adona a més el cas que, si a aquests partits nacionalistes els hi sumes els que no ho són però defensen l’immersió lingüística – el PSC-PSOE i IC – ens trobem que a les eleccions al Parlament de Catalunya més del 90% dels ciutadans defensen l’immersió lingüística. Per tant, el respecte a la democràcia vol dir el respecte a l’immersió lingüística que volen la gran majoria dels catalans del Principat, siguin o no catalano-parlants.
Com que això és inqüestionable, els que estan en contra de l’immersió lingüistica del català diuen que aquesta no respecta el dret dels pares a triar la llengua vehicular, ni els drets civils dels ciutadans. Sobre això s’han de dir dues coses: a cap país del món els pares tenen massa dret a triar la llengua dels seus fills, sinó que s’han d’adaptar a allò que han decidit la majoria dels ciutadans quan han anat a votar. Si els pares poguèssin triar a la carta no ja només la llengua sinó el programa educatiu dels seus fills caldrien tantes escoltes com pares i no caldria que els partits polítics tinguèssin un programa d’ensenyament.
Però és que, per una altra banda, no només els pares que vulguessin que els seus fills fossin educats en castellà haurien de tenir aquest dret. Jo penso que, pel cap baix, l’haurien de tenir tots els ciutadans espanyols que viuen fora de la seva comunitat autònoma. I així, per exemple, un nen català hauria de tenir dret a ser educat en català a Sevilla, Oviedo, Gijón, Donosti o Madrid. Però és veu que aquests nens catalans – o d’altres indrets espanyols no castellanoparlants – no tenen aquests drets. Només els tenen els castellano-parlants. No atempta això contra el principi d’igualtat de l’article 24 de la Constitució.
Però el cas és que a l’estat espanyol hi ha molts ciutadans la llengua materna dels quals no és cap llengua hispànica. Posem per cas els magrebins, els paquistanesos, els bengalís, els alemanys, els anglesos o els romanesos. Per què aquests ciutadans no haurien de tenir dret a que la llengua vehicular dels seus fills fos el marroquí, el paquistanès, el bengalí, l’alemany, l’anglés o el romanès? És que ells no han de tenir drets civils?
La resposta és obvia: no els han de tenir perquè la seva llengua no és una llengua oficial a l’estat espanyol. Però és evident que aquesta resposta no és una resposta pedagògica sinó una resposta política i si anem a la política hem de tornar a repetir que la constitució reparteix les competències i que el programa d’ensenyament és decideix a les eleccions autonòmiques.
El cas és que la gran majoria de països del món practiquen l’immersió lingüistica perquè, a la gran majoria dels països del món, la llengua vehicular es decideix en aquelles eleccions que corresponen a aquest tema. No es veu perquè una cosa que funciona d’una determinada manera a tot el món al Principat de Catalunya hauria de ser diferent.
L’autora de la carta a La Vanguardia es preocupa dels drets civils de tres famílies catalanes que no accepten els resultats d’unes eleccions al Parlament de Catalunya. M’agradaria saber si també és preocupa dels drets civils dels nens catalans i d’arreu escampats arreu del món o si aquests li són indiferents. També m’agradaria saber si es preocupa dels drets civils dels nens castellano-parlants dels USA o si el sistema d’immersió lingüístic dels USA ja li sembla bé.
Perquè el problema en el fons no és l’immersió lingüística en general, sinó l’immersió lingüistica a Catalunya en particular. El problema que és planteja és l’imposició de l’idioma castellà a les escoles per damunt del que pensi la majoria del poble de Catalunya. Jo, fins que els defensors del castellà com a llengua vehicular a Catalunya, no defensin el mateix per a totes les llengües que es parlen arreu de l’estat espanyol i en totes les autonomies, simplement els consideraré adversaris, sinó enemics, del poble català i de la llengua catalana.
|
Contactes
Registra´t
