Benvingut/da al meu bloc!

nanenane ha escrit 9 articles i te 23 comentaris. L'últim article ha estat fet el 18/06/08

perfil de'n(na) nanenane | àlbum de fotos de'n(na) nanenane

plorar per deixar de plorar

Tuesday, May 27th 2008, 7:59 PM

plorar fa bé, i arribarà el dia que els ulls et deixaran de "picar" i el nus que sents a l'estòmac desapareixerà. Tot vol el seu temps, més llarg o més curt.
Petonets.

Nena, plora ara

Tuesday, May 27th 2008, 12:48 PM

Plora tot el que tinguis ganes, no et continguis mai, plora i plora fins que no et quedin llàgrimes, ja veuràs com després et sentiràs millor. El temps et farà veure que has guanyat molt més del que has perdut, creu-me, no et preocupis, plora i explica a tothom com ets sents. Et farà bé.
Un petó,
Mónica

Prohibit plorar?

Tuesday, May 27th 2008, 9:38 AM

No dona, no et prohibeixis plorar, aixó també ajuda. Es pot estruncar una il.lusió si. peró de ben segur qwue la vida t´en depara de millors. Ànims i sort...

Una abraçada!

Tuesday, May 27th 2008, 7:54 AM

No vas ser estúpida,nenanenae. Tenies una il·lusió. I si per la casa ha petat,potser millor que hagi estat abans de casar-te amb ell, no?
Encara que sigui dur...
Però millor ara que no tens la vida tan complicada. Quan hi ha nens, tot és molt més difícil...
Estic segura que te'n sortiràs i que la vida et depara quelcom de molt millor!
Una abraçada,maca!
:)
Lauren

Estic amb tu

Tuesday, May 27th 2008, 7:32 AM

M'he sentit identificat amb tu. Em va passar un cas similar fa dos anys, i el pis encara l'arrossego. Ho vaig passar fatal, i també arrossego cosetes. O cosasses, com el gran pis que em vaig comprar i que ara no puc pagar. I mira que hi vax invertir tots els meus estalvis, la meva ilusio, i el meu treball per reformar-lo. Molts caps de setmana treballant sense parar, i perquè? Doncs per res. Perquè ara el banc en questio de mesos m'embargarà a no ser que el pugui vendre. Es un pal molt gros noia, i t'entenc perfectament. Primer hauràs de superar la patacada sentimental, però t'en sortiràs, no et preocupis. Encara que per molt que et diguin, qui ho passa ets tu i només tu. Es una purga que tens que passar. Una tortura que no mereixes. Però en el fons potser és millor. Tot té el seu perquè, i si aquest noi no era el teu, és perquè el que vindrà serà molt millor.

Sola no estas pas, aqui tens un amic, a més de tots els que hi han aqui en aquesta web.

Una abraçada, Joan.

ja se lo que es

Tuesday, May 27th 2008, 5:55 AM

jo estic igual que tu reina,peró jo ting un pis i se com et sents,a mi hem passe el mateix,ting moment bons i mes de dolents,peró aqui al xat hi ha molta ent meravellosa que hem fa oblidar aquests mal momets,mira endavant i no endarrere .....que cada dia surt el sol.
Molts petons i abraçades.

plora si cal,

Tuesday, May 27th 2008, 4:52 AM

com un cel carregat de melangia,
desfes'te aigualida
per renaixer,
per comencar de nou
primer has de tancar aquest llibre,
la casa,
la casa es la ilusió que vau arreplegar junts
plora com un cel carregat de rabia
perque ben aviat
puguis veure el sol,
que estic segura lluira per tu un altra vegada,

una abracada

Novembre

Octubre