| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
L’ANTI-ANIMALISME DELS TIGRES (I DELS HUMANS)
 dijous 22/setembre/2011 - 02:25  544  7
www.plus.es/video/pluvidd mt/20080703pluutmdmt.../s ales.prisatv.com
Com més va, més adicte em torno als documentals. Tinc una edat en les que moltes de les noves pel.lÃcules no m’agraden perquè ja lliguen més amb l’estètica de les meves filles que no pas amb la meva. I moltes de les pel.lÃcules que passen ja les he vist i no hem diuen res (no entenc perquè no passen cada setmana un gran clà ssic del cinema en contes de passar tantes collonades). Amb les sèries em passa si fa no fa el mateix. I, pel que fa als debats, trobo que els debats que hi havia a la part final del franquisme i a la transició eren molt més interessants que els que fan ara perquè ara tots els que surten pensen si fa no fa el mateix. Aixà doncs, en general, els programes que més m’agraden són els informatius i els documentals o les entrevistes en profunditat a persones singulars, com el que fa Jaume Barberà al Canal 33.
Dels documentals m’agraden especialment els que tracten d’història, de prospecció històrica i els documentals sobre la vida dels animals. Els tres tipus de documentals em decanten cap al pessimisme. En realitat tant l’estudi de la història com l’estudi dels animals ens fa veure que la lluita per la supervivència és quelcom brutal i que la col.laboració i la fraternitat és només una bella quimera inventada i perseguida – sense gaire éxit- pels humans.
Avui el documental anava de tigres i tigreses. S’explicava com una mare tigressa havia aconseguit criar un parell de cadelles i com una d’aquestes,en fer-se gran, lluita amb ella, la malfereix i la fa fugir del seu territori. L’envia cap a una mort prà cticament segura perquè tal com ha quedat i lluny dels topants coneguts, la mare té tots els números per morir de fam.
Però tampoc la jove femella que ha destronat la mare ho té gaire millor. Al poc temps de ser la reina del lloc, es presenta un mascle per tal de prendre-li el territori. Ella vol combatre amb el mascle i avança cap a ell desafiant, però quan de sobte se’l troba davant per davant s’acolloneix. El mascle en fa dos d’ella i fà cilment la pot deixar tant malferida com a sa mare. La femella s’acota a terra i es posa en posició per tal que el mascle en prengui possessió sexualment. Però el mascle no la vol. Només vol que foti el camp correns de casa seva. Fot un gruny enorme, deixa anar una pota amb les urpes esmoladÃssimes i la femella jove corre com una esperitada fent-s’ho tot a sobre.
És evident que aquest no és el món animal que ens venen segons quins animalistes. Per a ells, no és cert el que acabo d’explicar, ni és cert que hi ha mascles que devoren cadells per a poder copular amb femelles, ni hi ha mares que devoren els seus fills recent nascuts. Per a ells les bèsties, en comptes de ser com són, són com ninots de la factoria de Walt Disney que és comporten no ja com a persones, sinó molt millor que les persones. L’idealització de la vida a la seva o al bosc és tant frapant que se’ns fa evident que animalisme i ciència prà cticament no tenen res a veure. Si més no, un cert tipus d’animalisme.
En realitat l’animalisme és un humanisme. En primer lloc, perquè és un pensament propi d’alguns humans i no de cap altre espècie. Vull dir que, més enllà dels dibuixos animats, no hi ha animals animalistes. Els animals miren de sobreviure i d’obtenir el mà xim de poder i prou. En general, d’empà tics ho són poc.
L’animalisme també és un humanisme perquè mira de modificar el comportament dels humans respecte dels animals. No mira de modificar el comportament animal malgrat que sigui tant bèstia i brutal com el que he descrit. Mira de que els animals tinguin drets, caient en un greu error conceptual al confondre els drets dels animals – que no en poden tenir perquè no tenen capacitat jurÃdica per molt que nosaltres els hi volguem donar – amb les obligacions que podem tenir les persones respecte dels animals, que és evident que sà que en podem tenir si les lleis aixà ho determinen ( i jo sóc partidari que ho determinin sense dur-nos a extrems que qualsevol animal trobaria irrisoris si poguès parlar ).
No sé si seria una bona via de progrès intentar que les bèsties fossin més empà tiques, més solidà ries. Que elles també tinguèssin unes lleis clares més enllà de la llei del més fort i, a més, és clar, tinguèssin un jutge independent per tal de decidir lliurement en les controvèrsies. De moment això no és aixÃ. I com que això no és aixÃ, jo discrepo molt dels animalistes que assenyalen als humans com a l’escòria de la creació. Ho sento però jo considero que els humans estem per damunt de la filla de la tigressa que condemna a mort sa mare o del tigre que fa fora la jove tigressa sense cap altre dret que la seva força.
No crec que inventar-nos uns animals que no existeixin i minusvalorar el nostre progrès moral serveixi per a que les nostres obligacions envers els animals avancin, sinó tot el contrari. Serveix per a veure en segons quins discursos una mena de faula en el que els animals es comporten com humans i els humans es comporten com animals. I això la majoria de la gent ho troba ridÃcul, senzillament.
Després de escriure el que he escrit, he buscat un vÃdeo que ho exemplaritzés. I l’he trobat. Buscant crueldat i tigres és fà cil. El problema està en que el segon vÃdeo que he vist consisteix en una colla de fills de puta humans que porten una vedella en un remolc i la fan caure a terra en un pati ple de tigres. Mentre els tigres afamats devoren la vedella, aquesta fa uns xiscles esgarrifosos i els humans riuren i fan fotografies. Per què som aixÃ?
tu.tv/videos/crueldad-animal-en-china
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Rdk
Thursday, September 22nd 2011, 6:13 PM
Efectivament els nadons i els deficients mentals tenen drets, però no són una excepció dins de la regla general. I la capacitat jurÃdica els hi ve dels seus tutors que, en principi són els seus pares. Jo no m'imagino una gata o una berra senglar exercint la capacitat jurÃdica dels seus fills, excepte a les pel.lÃcules de Walt Disney.
Que la vida a la selva o al bosc és una batalla constant per la vida i que és infernal ho ensenyava un senyor que es deia Darwin i que alguna cosa en sabia d'aquestes coses.
Rdk dic que des de l'animalisme es dóna una imatge irreal dels animals, una imatge sortida d'una pel.lÃcula de Walt Disney. No acostumo a veure vÃdeos en aquest xat en el que els animals siguin els dolents de la pel.lÃcula, sinó que sempre són maltractats i mai maltractadors i, senzillament, la natura no és aixÃ.
Jo estic en contra de cap agressió gratuita als animals, però ja estic fart de que se'ls sublimi. I estic cansat que les persones sempre siguem els dolents de la pel.lÃcula. Igual que estic cansat que el gènere masculà tingui la culpa de tot el que passa en la parella heretosexual. Senzillament no és aixÃ.
Jo diria que el dret és una invenció humana i que voler donar drets als animals és una extralimitació conceptual evident, igual que donar-li drets als arbres.
Tens raó que si desapareguèssim els humans molts animals viurÃen millor.Nosaltres ara mateix som l'espècie dominanrt i uns grans depredadors, sÃ. Però em temo que el mateix deuen pensar les cebres respecte a si desapareguèssin els lleons, els lluços respecte a la desaparació dels tiburons, els ratolins respecte a la desaparició dels gats, etc... Som els dinosauris actuals i tard o d'hora el nostre temps passarà i, amb sort, com ells esdevindrem ocells.
|
|
anima |
Persi, rei
Thursday, September 22nd 2011, 5:13 PM
Avui has tocat el meu tema preferit!!!!
Be , coincideixo en moltes coses de les exposades al bloc, pero discrepo en algunes.
He tingut la sort de poder tenir animals de companyia a la casa on vivia, durant molts anys( el meu ex, no compta , ehh) i poder gaudir d´experiencies q en un ambit mes reduit i de ciutat no son posibles.
Els animals, vivien en semi llibertat a casa nostra, dons feien vida , al camp, tot i q ells sabien perfectament on era el lloc on estaven segurs , calents i ben alimentats.
M´allargaria molt en anecdotes divertides i realment novedoses per mi. Les persones q han tingut animal ja saben de q parlo.Pero una de molt significativa i espectacular.
Un dia una gateta,(en aquells moments, teniam tres gats, dos gossos, un canari, i una granja de porcs) q estava prenyada em va venir a trobar mentre estenia roba. Meulava d´una manera gens habitual i jo despres de mirar.me.la amb atencio, vaig veure q estava nerviosa i no parava de demanar la meva companyia. La vaig anar seguint tota encuriosida per sabeer q li passava i despres de portar.me fins al jardi,vaig adonar.me q estava parint un gatet. Ufff, quin susto.. normalment les gates no solen parir en llocs oberts ni a l´abast de cap animal,ni tant sols huma.
Pero el problema no era aquest, sino q el cadell q no sortia i es veia el capet fora i el cos dins, inerte.
Jo una mica espantada, vaig calmar.la amb paraules , pero rapidament vaig veura q la gata caminava amb el gatet mig afora , mig adins. Houston ,hay un problema.....Vaig anar a buscar uns guants de fregar ( estil dr. House) i au,a fer de veterinari,,sense saber ni un pijo.
Total, el cadellet el portava mort i ella sense les forçes del fillet no se´nn sortia de poder parir.Jo alli, vaig tenir una actuacio brillant, (no es per res, ehh) i rapida, i amb sang freda , vaig estirar aquella mena de feto gatil, i alliberar a la gata d´ un part dificil i gairebe mortal.
Aissssss , em vaig sentir tan important!! pero el q em va semblar molt inusual en una gata, es q va venir a demanar ajuda en ell moment q intuïa q alguna cosa no anava be.
I no Persi,, no es inusual en els animals, la fraternitat i la col.laboracio, ho necessiten per la subsistencia, gairebe tant com els humans.
Be, m´allargaria molt mes, pero no!!! Que despres semblare el Persi.
Un petonas, macoo
|
|
rdk |
bufff
Thursday, September 22nd 2011, 4:43 PM
No se d'on has tret q els animalistes diguin q el mon d'ells sigui walt disney, com tampoc q sigui l'infern.
De documentals tendres i empatics tb en pots mirar, tot i q ven mes els atacs, la crueltat,...
Aixo de q per tenir drets has de tenir capacitat juridica es altre xorrada. Un malalt mental profund te drets, i un nado???, a mes el q es demana son tant basics com el dret a viure una vida en llibertat, a no ser explotats per rao d'especie, com ho vam fer per rao de raça (esclavisme) o de sexe (sexisme), o...
Saps, si ens queressim al marge de la resta d'animals, i podem fer-ho, ens fariem un gran favor a nosaltres, a ells i al planeta en general.
Ahhh, ja tens entrades per diumenge??? si hi vas podras fer uns quants videos de crueltat humana, o si vas al circ, o a un laboratori, o granja o...
no se d'on treus q aixo costi de trobar, poques ganes.
|
|
Krasis |
cine clà ssic i vergonya de persones
Thursday, September 22nd 2011, 3:37 PM
A la cadena de "La sexta 3", en fan de clà ssics, durant tot el dia!
L'ecosistema (i la xarxa alimentà ria) en un principi és equilibrat, ja està bé tal com és, sempre hi haurà preses i depredadors (el comportament dels animals no racionals és el que és, no es pot canviar) el "problema" ve quan el depredador més gran: els humans, l'alterem massa indiscrimadament, quan no fa faria falta.
Quina mania que em fan les persones del segon video, m'avergonyeixen, la veritat...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
