| |
CANVIS DE BANQUERS I DE CAPELLANS.
 dimarts 20/setembre/2011 - 08:49  409  0
Assisteixo a un gran sopar d’acomiadament al Mossèn de Santa Coloma de Queralt. Després de 7 anys d’exercir a aquesta parròquia els seus superiors han decidit d’enviar-lo a El Vendrell i ell ha obeit l’ordre. El seu lloc serà ocupat pel rector de Guimerà que serà substituït per un altre Mossèn.
Jo, conservador de mena, rebo aquests canvis amb mal humor. Vol dir que quan t’acostumes a un Mossèn, quan ja li coneixes els topants, quan ell coneix els topants del poble i dels parroquians, ha de marxar i tornem a començar de zero. Em sembla poc seriòs, poc eficaç, poc útil pel cristianisme.
Jo ja entenc que hi hi ha un mossèn que destaca – i potser aquest és el cas – vagi pujant graons dins de la jerarquia. Que amb l’ajuda de Déu, arribi a ser árxiprest, bisbe, cardenal i, si molt convé, Papa. Ja entenc que si Joan XXIII, Pau VI o Joan Pau I – que són els meus Papes de referència – s’haguèssin quedat a la seva primera destinació, l’església i la humanitat haguèssin perdut uns grans Papes, ja ho entenc.
Però jo tinc la sensació que no és aquesta escalada en la jerarquia eclessial la que motiva els canvis de personal. Crec que els motiva el fet que l’església no vol que un mossèn quedi massa trabat amb el seu ramat d’ovelles i tampoc no vol que els parroquians quedin massa travats amb els mossèn. El canvi fa que les persones concretes deixin de ser importants i ho passi a ser l’església com a institució.
Probablement això és aixà però jo no hi estic d’acord. Penso que les persones sempre han de passar al davant i que les institucions, totes, fins i tot l’església, només tenen sentit quan estan al servei de les persones i no al revés.
Observo tristament que en aquest punt l’església segueix la mateixa polÃtica que els bancs. I dic tristament no en el sentit que pensi que l’església, com a institució bà sicament espiritual ha de seguir unes polÃtiques i els bancs, com a institució bà sicament mercantil, n’ha de seguir unes altres, sinó en el sentit que les dues institucions, que toquen els voraviu de les persones, crec que s’equivoquen.
Efectivament, els bancs segueixen exactament la mateixa polÃtica de personal que l’església –o l’església la mateixa polÃtica de personal que els bancs, que ves a saber qui fou el primer a realitzar aquesta mala praxis -. Després de treballar x temps ( tres, quatre, cinc anys ) amb un oficinista del banc et diu que el canvien.
No el canvien ni perquè ell hagi demanat el trasllat, ni per necessitats del banc, ni perquè hagi de pujar un graó en la jerarquia ( això, com en el cas dels clergues, ho entendrÃem perfectament ), sinó que simplement el canvien per a que no s’acostumi a la gent que tracta i la gent que tracta no s’acostumi a ell i aixà el banc, l’institució, quedi per damunt de les persones. Gran error, ja ho he dit.
Fa molts anys vaig veure a l’AVUI un acudit de l’ennyoradÃssim Cesc en el que dibuixava l’evolució dels pobles de l’Edat Mitjana cap aquÃ. A l’Edat Mitjana tots els pobles tenien la seva església. Quan va publicar la vinyeta en Cesc ( que fou abans de les actuals fussions ), tots els pobles tenien la seva oficina de La Caixa.
El que no sé és si en Cesc va caure o no que, en temes de polÃtica de personal, bancs i església han arribat a conclussions tant semblants.
|
Contactes
Registra´t
