No fà gaire vaig conèixer una noia pel xat...De fet no es que d'entrada em cridés l'atenció, però... es clar; ja sabeu que per poder conèixer bé algú cal escriure's molt i gaudir d'una certa afinitat...després s'esdevé allò que anomenem curiositat i vas fent...fins que de cop i volta et fa la pregunta... - Vols que et doni el meu msn? i jo parat. La noia desconcertada pel silenci decideix actuar amb una nova ofensiva i prossegueix - vols el meu telèfon? -
A partir d'aleshores m'envaiex un cert espant. No la conec del tot encara...i es clar...Que haig de fer? i si la truco i no m'agrada la seva veu? i si...la veig per la web cam i resulta ser un cardo? I qui m'assegura que la de la foto del seu pefil és ella? ...Ja que ha estat ella la que está disposada a donar-me el seu msn i telèfon no es que será massa llençada per a mi? Aisss no sé. I jo aleshores mut. La noia, se'n cansa de la meva dubitació i es clar...acaba escrivint un...- Haig de fer el sopar. Adéu - i fuig com esperitada.
L'andemá neix un dia plé d'esperança i quan de cop em conecto al xat veig el seu nick preciós,esperant-me...(o això penso) quan de sobte em priva amb una rapidesa inusitada. - Hola! ja t'has decidit? ...i jo fent l'orni... - decidit? a qué? - Com que a qué? vols o no vols el meu msn?
De nou aquella inquietud em desmanega. - i ella insisteix - Escolta nen, ets molt raro eh! - i ailàs! ja hi som. Ara soc raro! -
Això de la raresa tambè es circumpstancial segons el moment o la situació. I es clar, ella insisteix (i jo sobtat perquè no sé que ha vist amb mi perquè el meu perfil diu poca cosa o gairebé res). - Ei nen! m'escriu amb el signe d' admiració i no pas per ser com sóc... - Anem a fer un cafè o ets un cagat? - Uisss. Això no va. Ja m'ha dit raro i ara cagat... i a la tercera... - Marinaaaaaaa, eis Marinaaaaaaaa que fás? on vas? per qué no dius res? - i sense ni tan sols adonar-me la Marina ja demanàva privar a un nouvingut. Qui no corre vola i jo encara amb l'esgarrifança d'un amor...impossible. Si si...un amor...perquè el que us puc ben assegurar es que la Marina em va fer imaginar com seria haberla trucat, vist per la web cam... i creieu-me que hauria estat genial!
gent per tot i kadaskú té el seu ritme, si no es vol donar el telèfon o el msn tp s'ha d'obligar a ningú, no?
i alter, estik amb tu però el xat ens dóna l'oportunitat de konéixer gent personalment, no et kedis només akí
petons per tots, kan
(tela lo de l'agulla de kap eh rei, jajajajaja)