| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“L’ORIGEN DEL PLANETA DELS SIMIS” DE RUPERT WYAT
 dissabte 17/setembre/2011 - 05:56  569  3
La primera cosa que s’ha de dir d’aquesta pel.lícula és que és una pel.lícula d’aventures de tipus clàssic. D’aquelles pel.lícules en les que l’acció és trepidant i els dolents són molt dolents i els bons són molt bons i no hi ha matissos. Com que la vida està plena de matisos ja es veu d’entrada que és una pel.lícula fantàstica malgrat que també sigui de ciència-ficció. Per tant, és una pel.lícula com recomanable per tal de passar una tarda distreta.
No és que l’important de les obres d’art sigui tenir o no missatge però és evident que n’hi ha que volen tenir-lo, n’hi ha que fan del missatge el nucli de l’obra i n’hi ha que utilitzen el missatge com esquer d’una obra d’art que després pot tenir molta, poca o una mica de qualitat. Té missatge la pel.lícula i, si el té, quin és? Tal com jo ho veig la pel.lícula agafa com excusa el missatge i esdevé una notable obra d’art en el gènere d’aventures.
D’entrada el missatge podria ser l’animalisme: l’explotació que fem els homes dels animals. Podria ser simbòlic: l’explotació que fem els homes dels febles ( llavors la seva lectura seria una mena de Spartacus bis ) o podria ser una crítica contra l’ambició humana. En tot cas, la primera paradoxa amb que em trobo és que així com la pel.lícula originària tenia un claríssim missatge pacifista i el missatge era central, en aquesta segona pel.lícula el missatge és revolucionari i és una excusa per tal de fruir de tota mena d’atraccions.
Jo no sé si els animals acabaran rebel.lant-se o no contra les persones. Jo penso que els únics que són capaços de fer-ho amb unes certes possibilitats d’èxit són els insectes tipus formigues o tipus tèrmits o tipus el que sigui, però ves a saber. El que està clar és que qui s’acabarà rebelant contra totes les ximpleries ecològiques que fem sense parar és el món, que tard o d’hora posarà les coses al seu lloc.
Hi ha una pega en la història que ens narra la pel.lícula, que també es veu en la pel.lícula originària. I aquesta pega és que la intel.ligencia dels micos revolucionaris i revolucionats és la intel.ligència humana. La manera d’organitzar-se, la manera de fer és totalment humana. La conclussió d’això és que tard o d’hora acabaran malament. Això ja és el que va passar després de la segona oportunitat dels humans després que només quedèssin els de l’Arca de Noè i és el que es veu que ha passat després de la vinguda de Jesucrist al món. O sigui que malgrat que ens esforcem per tornar al bon salvatge rousseaunià al final el bon salvatge no pot evitar esdevenir un mal civilitzat i així va passant la dialèctica fantàstica de la història ( dic fantàstica, perquè en la dialèctica real mai no hem pogut tornar a començar de zero ).
Penso que mirar més enllà del pur entreteniment en aquest pel.lícula és demanar-li massa. La pel.lícula ens impacta perquè és bona. Perquè els personatges estan ben aconseguits. Perquè els efectes especials són especials. Perquè sap captivar-nos. Perquè sap emocionar-nos. Però no hi ha res de nou més enllà dels detalls tècnics. Per a mi, en l’aspecte material, Spartacus o la pel.lícula originària són molt millors. Per a mi, l’escena del descobriment de l’estàtua de la llibertat enderrocada a la pel.lícula originària és una de les més brillants de la història del cinema. I el mateix dir de l’exèrcit de gladiadors que tots, un per un, diuen ser Spartac i són cruficicats. Aquestes puntes de geni i d’emoció aquesta entretinguda pel.lícula ni se les planteja.
Ara bé, el classicisme d’aquesta pel.lícula és tant absolut que el nom del protagonista coincideix amb un dels revolucionaris més importants de la història humana: Gai Juli Cèsar. I aquí està una de les diferències importants amb Spartakus: els Cèsars fan una revolució triomfant, mentre que Spartac és vençut. És clar que la victòria del Cèsar mico és més un imperatiu categòric kantià que no quelcom que es desprengui de la la realitat de les coses. Sembla evident que en el món actual, que és el que es desenvolupa la pel.lícula, ens humans no en tindríem ni per començar per a destroçar els micos. Una altra cosa serien els insectes o les rates, però als micos els hi tocaria el rebre. Crec.
Per això quan llegeixo a la crítica que la pel.lícula fuig de l’infantilisme em faig un panxó de riure. La pel.lícula és profundament infantil, és més, és apta per tots els públics, és més, està feta per a la canalla. I no és precissament perquè tingui res a veure amb el petit príncep de Saint-Exupery. Però que sigui infantil no vol dir que sigui dolenta. Vol dir que és una història exemplar per tal que siguem més bons.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Peztit |
Doncs
Saturday, September 17th 2011, 6:38 PM
Deixant de banda el viatge en el temps dels protagonistes, jo, en aquesta pel.lícula no veig ciència ficció.
El planeta dels simis ja és actual, el que passa que els simis van molt ben disfressats i es possen tratje i corbata, i porten sabates i han après el llenguatge vocal.
A veure:
La "zona prohibida" de la peli és Asia, àfrica i apurant Centre i Sud-Amèrica.
Jo citaria el Nihilisme de Nieztche en allò del "eterno retorno" com si de l'home o la civilització de l'home hagués donat pas a una de més antiga que en realitat és de la que prové, com donant per sentada la "invol.lució de l'evolució humana", és a dir, un pas enrera però cap a endavant (en el temps, no en especies "superiors".
Pero vaja, el superhome no apareix enlloc, ni com a Caesar, ni com a diputat, ni com a senador, ni com actor de Hollywood.
A mi em recorda una mica al mecanoscrit segons l'origen. Però amb més animació.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
