| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de musetta
|
|
| |
Les banyes
 divendres 16/setembre/2011 - 02:21  1494  27
Si, les banyes. Les grans amagades però gairebé sempre presents. Tres pel·lícules i tres amigues em van fer pensar-hi. També, perquè no dir-ho, articles i contraportades, pàgines web que fins ara no existien, oferint serveis que escandalitzen tant com ho va fer el cinema porno als seus inicis.
Les pel·lícules són Cena de amigos, Pequeñas mentiras sin importancia i La prima cosa bella. De les amigues no revelaré la identitat tal i com exigeixen els bons costums socials. Però tant a les històries de parelles i no parelles que veiem a les tres pel·lícules (franceses dues i italiana una), com a les històries privades de cada un de nosaltres, podem veure sempre comportaments molt similars, repetits sempre al llarg de la història de la humanitat, fins i tot sota l’amenaça de lapidació, res pot canviar-ho, les banyes sempre existiran.
Els qui estudien els comportaments sexuals humans, diuen que som monògams imperfectes. Em pregunto doncs, quan serem prou honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres i farem d’una vegada pactes de parella que es basin amb tot el que s’han basat fins ara menys en la fidelitat. Tant ens ha de ferir que la persona a qui estimem pugui gaudir amb una altra d’un moment tant agradable com efímer?. Els homes potser entendran de què parlo, sobretot els més grans. Abans, els homes tenien el que es deia la Catedral i les capelletes, és a dir, la esposa i les amants. No era just. No ho era perquè era una solució a les seves fantasies o desitjos que només estava permesa als homes. Però i si acceptéssim un pacte igualitari?. Quins beneficis en trauríem? Doncs no trencar famílies innecessàriament, per exemple. Sabeu que no sóc gens conservadora, però massa sovint es confonen passions puntuals per alguna cosa més transcendent, ens divorciem i amb el temps tot s’acaba assemblant molt al que teníem. Si tinguéssim la opció de poder tenir alguna aventura, estaríem més contents, confirmant de tant en tant la nostra encara existent capacitat de seducció, deixaríem de culpar a la nostra parella de les nostres mancances, del nostre avorriment…Penseu-hi. Llàstima que no podem fer entre tots una tertúlia sana, parlant-ne obertament, sense prejudicis absurds que com sempre ens emboiren la vista i no podem mirar cara a cara a la realitat. Encarem-la, aprenguem a viure amb ella, només així ens entendrem una mica tots plegats i deixarem d’intentar ser com probablement és impossible que siguem. Intentem esbrinar la clau de tot plegat: la fidelitat, potser és una qüestió només cultural i per tant revisable.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
_Alfons_ |
Un amic...
Sunday, September 18th 2011, 5:45 PM
...em comentava "és que la meva parella m'ha posat les banyes!!" amb un to i una cara que ... que... bé, la vertat és que em venien ganes de riure. "De debò t'importra?" li preguntava. No sou feliços ? No t'ho passes bé ? No creus que si tu no li importessis, ja t'hauria deixat ?
Si feu una tertúlia, no la feu en dimarts... i millor que tampoc no sigui dilluns ni cap de setmana, eh?
I estic d'acord amb en Persi que és difícil poder parlar "en abstracte" obviant experiències personals. És com (jo sí que sóc de ciències) si parléssim de "imaginem una parella composta de dues persones A i B puntuals i sense massa que interaccionen a distància "a" i apareix una persona C puntual i sense massa que se situa a una distància "b" de B i "c" de A"... No, no crec que anéssim gaire lluny.
És clar, però, que "posar exemples propis" no ha de voler dir donar el nom l'adreça i el carnet d'identitat de les persones.
Zinc !!! (ostres! va ser un plaer manifestar-nos junts l'altre dia!! gràcies per fer-me el crit i l'estrebada!) Jo penso que és més "educació" que no pas ADN. I per sort, les coses que s'aprenen es poden desaprendre. Per tant, l'important per a mi és "no fer mal". Pel que fa al "sentir-se ferit", cadascú té la seva pròpia responsabilitat fins a cert punt (diguem-ne de lògica)
Jo que entrava a mirar un missatge i ja em teniu aquí llegint blocs i opinant... vinga, marxo a dormir ! Si hi ha tertúlia, feu-m'ho saber !
|
|
zinc |
Elles
Saturday, September 17th 2011, 9:03 AM
Mira,jo quan escric dic el que penso sense ànim de voler fer cambiar el pensament a ningú,aquest poder no el tinc ni el vull,perque jo he viscut una vida única que es la meva i amb conseqüencia opino com opino,soc plenament conscient de que quant expreso la meva opinió pot haber qui pensi que soc absurda,tonta ho a lo millor divertida ho simplona,ho admeto desde l´instant que començo a teclejar.Dit aixó,tú pensa el que vulguis.
Una abraçada
Dolors.
Pdta.Estic a favor de la tertúlia,Muss pero lliure,sense condicions.
|
|
musetta |
proposta de tertulia
Saturday, September 17th 2011, 7:26 AM
Està bé, a petició popular, podem proposar una trobada per a una tertulia, però m'agradaria posar-hi una condició, si hi esteu d'acord: per tal de fer una tertulia des d'una besant més objectiva, cosa realment impossible però que es pot intentar en part, posaria com a condició no posar-nos mai d'exemple, és a dir, fer un exercici poc practicat i que sovint penso que hauriem de fer sempre, i és el de participar en les converses sense utilitzar la paraula "JO", hem de partir de que els altres els importa molt poc el nostre micro-món, i, per respecte als altres, la tertulia seria amb exemples impersonals i tractant de parlar des de una prespectiva més analítica i científica en aquest sentit. Què en penseu?
|
|
zinc |
Si Elles
Friday, September 16th 2011, 6:54 PM
així ho penso,has sentit mai l´expresió "aquest tio es un putero?"i a continuació,clar com sun pare?.ADN,pur i dur per mi,eh?pero no et puc presentar cap estudi i amb les dones igual"es mes puta que les gallines,pero té a qui asemblar-se",aquesta era la mare.Si si i et puc donar detalls,perque jo ho he viscut,pero no aqui,per respecta.Les circumstàncies que dius ens les fàn creure,al menys amb el meu cas,jo no he tingut mai mal de cap...........
Una forta abraçada Elles.
Dolors.
|
|
zinc |
Ara em posaré seriosa
Friday, September 16th 2011, 6:22 PM
Jo crec que hi han dos tipus de personalitats en aquest ambit,hi ha qui neix fidel i qui neix infidel i no parlo d´homes,sino de la raça humana,el conflicta per mi es quant s´ajunten un/a fidel a un/a infidel,perqué?,sencillissim,la/el fidel no enten rés,no ho pot compendre,per l´infidel es una cosa a la qual si sent amb el dret i el merder dins la parella està mes que servit.
En cambi si s´ajunten dos infidels,son la mar de feliços,en conec,perque els dos van del mateix pal i el mateix pasa amb dos fidels i son feliços també,es una estructura mental ho un trovar-se..........ni idea,si em deixeu triar jo m´encantaria trovar una persona fidel,perque jo ho soc,pero si fós infidel la voldria infidel.
També crec que es una paraula tabú,en la nostre societat ningú pot ser infidel,pero mireu molta gent ho és,fà vergonya ser-ho pero es la realitat i el mes fort es que es busquen explicacions..........per les banyes,no no i no,no siguem tontos ho s´es o no,pero admetem-ho,siguém valents,sobretot perque estem parlant d´una cosa que és humana,independenment de qui ens hagim trobat a la vida,per molt que ens hagi dolgut,em de continuar endavant sense por,sense recança,que tots tenim algú que ens espera i d´aixó n´estic convençuda fermament.
Una abraçada a tots fidels e infidels.
Dolors.
|
|
musetta |
M'agrada llegir-vos....
Friday, September 16th 2011, 5:00 PM
Quan us poseu trascendents, quan en feu humor, quan sembla que us enfadeu, però fum, el que és fum no en surt, Vent, només que tots intenten expressar com ho viuen, que d'això es tractava i de reflexionar-hi, sobretot. És per això que m'agrada la provocació, en el bon sentit, en el sentit constructiu.
|
|
vent |
Més llenya al foc.
Friday, September 16th 2011, 4:42 PM
Sempre es parla de qui porta les banyes, pocs cops de qui les posa. Aquest o aquesta, és un ser vil, dolent, pocasolta, etc. Es dona per soposat de que és el dolent/a de la pelicula. Però som dins la persona per jutjar si està orgullós del que ha fet?
Posem per un costat a la victima, banyut o banyuda, i per altre al infractor. Ens em aturat a pensar per casualitat en el cas de que aquest a resultes de la seva infidelitat perd a la parella que en el fons potser estima, no és possible que pateixi tota la vida per allò que ha fet? Conec homes casats que fant sovint el salt a la seva parella, però quan els veus amb elles son d'allò més tendre, sembla que mai han trancat un plat, i elles cofolles i orgulloses d'aquell infidel que fa tant bé el paper de fidel, es senten molt felices de tenir un home així. Ja ho diu la dita: Content i enganyat, i lo demés són osties.
Qui li diria a aquella persona al veure-la tant feliç la veritable situació? No seriem una mica crudels si ho fessim? No ens sentiriem d'alguna manera culpables si la nostra informació fos realment causa del trancament de tal armonia?
Com tot, no es pot generalitçar, ni posar-ho tot al mateix sac. Com cada casa és un món, cada situació te les seves circunstàncies, que no sabem però jutgem sense cap mirament. No sóc d'evangelis, però algun cop em venen al cap dites que els de la sotana em varen ensenyar, com el de la viga i la palla, en el teu ull (vida) i en el dels altres (palla).
Musetta, aquest bloc treurà fum, nanit i sigueu fidels..........si podeu. Nanit.
|
|
Dorian |
...
Friday, September 16th 2011, 4:17 PM
Sens dubte una reflexió molt interessant. La infidelitat no és res més que el trencament del pacte, implicit o explícit, d'exclusivitat entre dues persones. Tots coneixem les conseqüències de la infidelitat: pèrdua total de confiança en l'altra persona, trencament de la relació i perdua de l'atoestima. En el fons, és tracta d'un cop demoledor al nostre ego.
Conec parelles que han decidit prescindir d'aquest acord d'exclusivitat, pel motiu que sigui, i cadascú fa el que vol. En general es tracta de matrimonis amb fills, hipoteques, on la passió ha desaparegut totalment, i han acordat donar sortida a les seves necessitats fora la parella.
D'altres decideixen incorporar un o més individus a la relació, per a gustos colors.
Penso que res és criticable si hi ha acord i respecte. No obstant, jo, personalment, preferiria estar sol que en les situacions descrites anteriorment. Tampoc sóc partidari de perdonar una infidelitat ni donar segones oportunitats. Prefereixo passar pàgina, per molt doloros que sigui.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
