| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
“LA DONA JUSTA” DE SÁNDOR MÁRAI
 divendres 16/setembre/2011 - 03:17  839  9
Per la Clic, amb el meu sincer agraïment.
La primera cosa que m’ha fet sentit aquest llibre és humil. Humil com a persona, humil com a marit, humil com a escriptor i humil com a lector.
Humil com a lector perquè em sobta que, tenint una biblioteca de cinc mil volums i havent tants llibres com he llegit, ara descobreixi Márai, igual que l’any passat vaig descobrir Chesterton. Hom té la sensació de ser més o menys culte, si més no en els àmbits en els que es belluga el seu intel.lecte, però la realitat et posa a lloc.
Descobreixes que en qualsevol camp, fins i tot en el de la literatura que és tant important per a tu, estàs molt verd. I ho estàs perquè de tant en tant descobreixes gegants com Chesterton o Màrai que et col.loquen al lloc que correspon.
Humiltat com escriptor perquè Màrai és un gran escriptor. El seu realisme psicològic està plasmat amb un estil pla, aparentment senzill, que fa que a les dues planes ja el poguem considerar un mestre. Un mestre que té defectes, és clar. Per a mi el defecte més notori de la novel.la és que la tercera part de la novel.la,la que fa referència a la confessió de la segona esposa – minyona és decepcionant i no està a l’alçada de la brilantor de les altres dues. He llegit que aquesta tercera par Màrai la va publicar com en un volum independent, no sé si per a ratificar l’èxit que van tenir les dues primeres parts o si perquè va considerar que sense la versió de la segona dona minyona el llibre estava incomplet.
Humilitat com a marit perquè Màrai ens ensenya que, en el fons del fons del fons, ves a saber el que pensa la nostra dona de nosaltres. Ves a saber si pensa que més o menys hem complert amb les seves expectatives o si més aviat som un fiasco més o menys còmode de portar. Potser el matrimoni és un contracte massa llarg per a que els contractants no se sentin defraudats l’un de l’altre. Potser passat l’enamorament inicial i uns quants anys de convivència arriba el tedi, el cansament, l’ofec. Potser no potser d’una altra manera o potser sí, perquè hi ha parelles que sembla que s’estimin amb la mateixa il.lusió i passió que el primer dia. En tot cas, jo crec que la condició més important per a que una parella duri és la llibertat. I és cert que sovint la llibertat de l’altre ens fa por perquè tenim la sensació que desplegarà les ales i ens deixarà sols.
Penso que intentar trobar “la dona justa” o “l’home just” en el sentit de trobar la mitja taronja que encaixi perfectament amb nostres és una quimera que deriva de l’idealisme platònic que tant mal ens ha fet individual i col.lectivament. Potser a nivell físic això sí que té algun sentit per la química que hi pot haver entre els dos, però a nivell psicològic, no crec que es pugui anar més enllà d’una certa afinitat de dues persones radicalment diferents, es a dir, de dos individus. I per acabar-ho d’arreglar dues evolucions que per força han de ser diferents. El llibre filosofa durant moltes planes sobre això i arriba a la mateixa conclusió: que la dona justa no existeix.
Les tres visions de les relacions de parella són diferents perquè provenen de vides diferents i de sentiments diferents.
L’home veu a la que serà la seva segona esposa quan arriba a casa seva i en queda immediatament enamorat. S’adona que ha caigut en una tela d’aranya de la que no se’n podrà deslliurar mai. És aquella atracció que als homes ens fa perdre el senderi i que, si se’ns fa una miqueta de cas, no hi podem lluitar en contra malgrat les diferències socials, malgrat que l’amor de l’altre inexisteixi i només ens faci cas per un interès diguem-ne que no eròtic. Aquest home és casa primer amb una dona de la seva classe social, de la seva cultura, etc...allò que diríem la dona que li pertoca i que teòricament l’ha de fer sentir còmode. Però ell s’enfrenta i desfà aquesta comoditat matrimonial per tal de viure la seva passió de joventut, passió que esdevé un immens fracàs, però que probablement l’home no s’haguès perdonat no viure.
La visió de la primera dona, de la dona burgesa és el contrapunt de la visió de l’home. Ella s’ha casat enamorada amb “l’home just”, ha estat una bona esposa, ho ha fet tot bé però no ha pogut fer res per tal de contrarrestar la passió del seu marit per la minyona.
La visió de la segona dona és molt interessant i no s’entén com un escriptor tant bo com Màrai no li tregui molt més profit. La visió de la segona dona està desdoblat en dos personatges femenins: el seu exmarit i autor del segon monòleg i el seu amant. Pel que sembla al seu marit el va estimar quan no era marit seu – en portava una foto a un penjoll – però una vegada que s’hi va casar va entendre que aquell matrimoni no tenia futur i se’n va aprofitar individualment tant com va poder. Una de les circumstàncies que demostren l’escepticisme d’aquesta segona esposa – minyona és que fins i tot després de casats ella tracta de vostè al seu marit. Per contra, la relació que ella té amb el bateria jove a Roma sí que és una relació apassionada a la que ella s’entrega de debò, això sí amb els límits que s’entreguen les persones que han accedit a la burgesia, després de sortir de la misèria. Es a dir, amb molt de senderi pel que fa als diners.
Màrai defensa una teoria que és raonable, que històricament és certa però que no deixa de ser paradoxal: que això de l’amor és un invent de la burgesia – o, millor dit, de la classe dominant – i que només la classe dominant se’l pot permetre. Perquè d’alguna manera només les persones de la classe dominant es poden permetre el luxe d’estimar a qui vulguin i, a l’hora, a patir per amor. Per a les classes subalternes el matrimoni és només un negoci en el que l’amor hi té molt poca cosa a veure. Justament aquesta visió social de l’amor és la que ha perviscut fins fa dos dies. Ara l’amor i la passió són més determinants que el patrimoni a totes les classes socials potser perquè, amb el progressos socials que s’han produït totes les persones pensen que tenen dret a l’amor. Però no és ben bé així: en l’actualitat hi ha molts matrimonis que no es desfan per causes econòmiques, molts matrimonis que estan units bàsicament per l’hipoteca i per l’impossibilitat de que els hi surtin els números fent vides independents. Els romàntics poden pensar el que vulguin però l’economia en un matrimoni és com a mínim tant important com el sexe.
Humilitat com a persona perquè Màrai, que és un defensor de la burgesia liberal hongaresa que va haver de patir el comunisme, la persecució comunista i, finalment, l’exili ens demostra que la seguretat no existeix. Que la vida individual i col.lectiva sempre es pot girar com un mitjó i que enlloc no està escrit que aquest canvi sigui millorar. Per a mi és evident que els estats centreuropeus que van patir la dictadura comunista fan fer un enorme pas enrere. Potser encara quedi algú que
pensi el contrari.
En resum una gran, gran novel.la. Una esplèndida porta d’entrada a un autor que mereix ser considerat un clàssic del segle XX i que ningú no hauria de deixar de llegir.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Dorian |
...
Friday, September 16th 2011, 3:34 AM
Jo també vui agraïr a la Clic que ens permeti compartir, de la ma d'aquest magnific llibre, aquest autor, del qual he de confessar que en desconeixeia la existència. Al igual que tú, Persi, també em declaro un humil lector i hi afagiria, que en el meu cas em particular, sóc un complert ignorant.
I la capbuçada que he fet en aquest llibre em reafirma en la frase del gran moralista francès Joseph Joubert i que diu així: "La pitjor cosa dels llibres nous és que ens impediexen llegir els antics". En gaudir d'aquests jois un es pregunta, que mé m'estic perdent?
Gràcies Clic!
PD: hi ha una cosa que em sap més greu que no haver descobert abans en Maria, i és no haver pogut assistir a la tertulia literaria. Per un altre cop serà!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
