| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Dorian
|
|
| |
Les aventures matutines d'en Dorian
 dimecres 14/setembre/2011 - 08:28  650  9
Bé, al final la prefecia autorrealitzada s'ha complert. Avui tocava revisió médica, la típica revisió rutinaria i inocua de cada any que fem a l'empresa. I avui, como una excepció a la norma, he decidit prescindir del cafetonet matutí, el got de suc de taronja i alguna que altra torradeta de pa. Sí, reconec que sempre m'he saltat el dejuni exigit per a realitzar en conciones les analitiques. Avui he decidit ser bon minyó i fer bondat. I he tingut el preu premi.
I així ha sigut com, famelic, acalorat i amb un avorriment només trencat entre bromes que ens feiem entre la infermera i jo, hem arrivat al fatidic moment de la extracció de sang.
Aquesta dona de mirada angelical, coneixedora del fet que fins i tot el mascle més mascle pot sucumbir a aquesta prova, m'ha preguntat si preferia estirar-me a una camilla, per si de cas. No li he negat la meva aprehensió a veure com em xuclen la sang, però el meu orgull m'ha impedit acceptar el seu oferiment el qual he rebutjat cavallerosmant.
En acabar , m'he aixecat, mentint a la pregunta de si em trovaba bé, i m'he dirigit a la saleta d'espera a esperar la propera prova. No he durat allí ni deu segons, m'he aixecat, encara conscient i amb control del meu cos, he sortit al passadis, on no em veia ningú, m'he estirat al terra, i he perdut el coneixement plàcidament. En obrir els ulls, la infermera de mirada angelical, el metge i un guardia de seguretat estaven a sobre meu alhora que següents paraules sortien de la meva boca: "vaja, hauria d'haver acceptar la teva oferta". I així és com tots hem rigut una estona, trencant així la monotonia d'aquest indret.
Ara recordo que l'últim cop que vaig perdre el coneixement era de peu, aguantant com podia i agafat a no se quin lloc, fent veure que no passava res, i sense pensar, que en cas de produir-se el fatidic desenllaç les meves mans s'obririen i cauria a terra, cosa que va passar. En aquella ocasió era a l'hospital, visitant a un amic meu, el qual em va explicar amb ets i uts tota la seva operació. Del cop de cap que vaig fotre van sortir uns quants pacients de les seves habitacions alarmats!
Trist i patètic, ho reconec.
Obviament, el proper cop tornaré a fer el mateix, que per alguna cosa sóm animals de costum. Vull dir que tornaré a fotre'm un bon esmortzar.
Salut
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Peztit |
Diuen que és un
Wednesday, September 14th 2011, 3:01 PM
un mecanisme de defensa molt primitiu.
En caure a terra després d'una hemorràgia, l'animal (bé, perdó, en aquest cas tú) quan acaba pel terra, salvaguarda la bona irrigació d'organs vitals com cor i cervell, deixant de costat altres més secundaris com ara el musculoesquelètic.
Jo no m'ho he acabat de creure però tot quadra bastant. El síncope vasovagal davant una amenaça important o un ensurt també es veu en ovelles i d'altres hervívors. Vaja, que et passaria igual si fossis vegetarià....ahahahah! (conya).
Quans homes es desmaien en veure els parts dels seus fills? I ni tan sols han pensat en el que els espera de veritat! ahahahaha! Ara que hi penso, les dones no es desmaien tant....perquè serà?
En fi, tot sigui això.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
