| |
.
 dimarts 13/setembre/2011 - 05:10  1117  0
I la nit va caure.
Trencaria moltes vegades l'alba i, traïdora, ens faria veure la foscor encara més opaca, més negra, més fonda i més llarga que mai haguerem pogut suportar. Els nostres ulls, lluny d'encegar-se es van veure obligats a mirar de ben a prop el desastre, la penombra, el declivi... A no veure pas res.
La tristor ens colpiria com una més de les deu plagues d'Egipte... i cap déu, ni de jueus ni de conversos ens alliberaria de la seva emprenta devastadora.
Tot i així, n'estic convençuda que sortirà el Sol, com sempre ve fent des del principi de comptar els anys. Des d'abans que l'home fos home i de que la Terra fos Terra.
|
Contactes
Registra´t
