| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
STOP: LA PARELLA NO POT PASSAR AL DESPATX SENSE CONSENTIMENT DE LA SECRETÀRIA
 dimarts 13/setembre/2011 - 01:50  1111  21
La meva dona està enfadada amb la meva secretària perquè aquesta no la deixa entrar al meu despatx sense consentiment meu. Es a dir, quan la meva dona o les meves filles arriben al despatx s’han d’esperar a la sala d’espera, la secretària m’ha de comunicar per telèfon que hi són i només després que jo ho sàpiga poden passar. La meva dona considera que això és una manca de confiança i de respecte.
Que la dona i la secretària d’un entrin en conflicte és de les coses més doloroses que li pot passar a un home. Sobre tot perquè a mesura que va passant el temps, més valores la teva secretària. No vull dir que la dona la valoris menys, és clar, però així com la convivència amb la dona sol donar pas a una certa apatia, la secretària et salva tantes i tantes vegades la vida que hi ha un moment en que triar se’t fa gairebé impossible.
Vaig llegir en un llibre de menagement que la secretària és una de les dues dones més importants en la vida de l’home i que enlloc no està escric que la dona oficial, la que està inscrita al llibre de família, la parella de fet o com se li vulgui dir sigui la primera. Hi ha la mare, hi ha les filles, hi pot haver l’amant. També la dona, és clar. Però la que veritablement és irreemplaçable és la secretària. I per això quan una bona secretària marxa d’un despatx el daltabaix és segur.
Conec diversos mascles que s’han casat amb la seva secretària. Algunes vegades la cosa ha sortit bé, però en general crec que aquest pas és un error, igual que crec que és un error tenir una secretària per amant, per molt bona que estigui. Per tal d’evitar caure en temptacions – que, com se sap, foren inventades per a que caiguèssim en elles – sempre he mirat de triar secretàries més aviat madures, més elegants que no pas sensuals i amb una tendència a la fredor i a la distància. Tinc un company de despatx que sovint em repeteix un adagi brutal que diu: “On fas bullir l’olla, no hi posis la p...”, que em sembla del tot sensat, sobre tot pel que fa a secretàries i dependentes.
La secretària freda i distant, la secretària elegant i madura, no defensa el seu lloc de treball amb el seu atractiu físic, sinó que el defensa amb la seva qualitat professional. I tot i que l’atractiu físic de les senyores als mascles ens fa perdre l’oremus a tot arreu, a la feina és important que no ens el faci perdre. A la feina hem d’estar per la feina. I qualsevol es concentra si la secretària és una Sharon Stone o una Michelle Pfeifer: hom està més atent al bocí de cuixes que ensenya o que no ensenya o als pits que insinua o no insinua que no pas al cas del client que tenim a la presó tot i que ens hem compromès de treure’l. Sempre he pensat que per a que un despatx – o un negoci en general – rutlli, ha de tenir poques distraccions més enllà del negoci.
Però una bona secretària sap que els homes som nens grans, adolescents sense remei, titelles d’Eros que, entre demanda i demanda, entre negociació i negociació no ens en podem estar de flirtejar amb aquella mossa o amb aquella altra. La conversa inicialment pot ser purament professional o amical però aviat la fem girar cap a terrenys més tendres. I és llavors que l’entrada de la dona o de les filles al despatx seria fatal perquè potser ens atraparien dient unes paraules d’amor que la nostra mestressa fa anys que no sent o que les nostres filles es pensen que només poden ser adressades a sa mare. I ja se sap que a un cor gran hi caben molts amors, però a un cap petit no hi caben gaires banyes.
La situació de la secretària en aquests casos es delicada. Primer, quan el seu cap coqueteja amb dones que no són l’oficial del seu cap, ha d’escoltar atentament tant com pugui però ha de fer com qui sent ploure; després, quan la dona del seu cap bé al despatx, tot i que sap que la dona del cap gairebé és més important que el cap –perquè és el cap del cap – ha de triar entre la dona del cap i el cap i tria el cap. No per lleialtat sinó per pura estratègia. Sap que si la dona del cap no s’adona de res, tot continuarà igual com fins ara, que amb els temps que corren ja és molt. I pensa que si la dona del cap s’adona o pensa que el cap està embolicat amb una altra dona pot passar qualsevol cosa: des de que la dona del cap es pensi que el seu marit també està embolicat amb ella fins a que es divorciïn i, havent de pagar el seu cap la pensió compensatòria a la dona i la pensió per aliments als fills, hagi de prescindir de la secretària.
Per tot això no m’estranya gens que Jordi Pujol, que ha estat un dels homes amb més matèria gris que ha donat Catalunya en els darrers 300 anys, hagi tractat tant bé a les seves secretàries, la Carme Alcoriza i la Rosa Bruguera, arribant ambdues a ser directora general de la General i diputada de CiU al Parlament respectivament. Ignoro si la Marta Ferrussola se les mirava o no amb desconfiança, però probablement.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
RESPOSTES
Friday, September 16th 2011, 5:07 AM
TATI: L'iniciativa és de la secre, t'ho juro. D'altra banda, el despatx funciona perquè organitzativament mana la secretària, sinó seria un caós. Jo puc triar la secretària que vulgui i jo mai no triaria un bombó. Crec que és un immens error.
Siddonni: En cap bloc he retratat el meu matrimoni com un infern i la meva dona com Pera Botera. Només procuro rondinar literàriament. El tema del tedi és cert però divorciar-se pel tedi és matar mosques a canonades.
ZINC, si vols tenir feina de secretària mai, mai, mai se t'acudeixi dir-li al teu cap que et faràs amiga de la seva dona. Això és alta traició, una línea vermella que mai no s'ha de traspassar. No et contractarà ningú ( tampoc una dona si li dius que et faràs amiga del seu marit, és clar ). Va, que amb l'intel.ligent que ets, hauries de ser més llesta.
LLI estic d'acordamb el que dius, sobre tot amb que la meva dona és molt més intel.ligent del que jo pugui imaginar i això que tinc molta imaginació. Però la meva dona la supera amb intel.ligència. Hi estic d'acord.
MARTINA, jo parlo per mi. Quan ha vingut una noia sensual a buscar feina li he dit que no m'interessava. Pel cap baix em distrauria i pel cap alt, ves a saber. Jo posaria ELEGANT,I DISCRETA que és el que han de ser les secretàries.
MARTA, jo em reconec pecador, imperfecte, lleig, mandrós, totxo i el que tu vulguis. Però mai no he obligat a cap dona a estar amb mi. Què si procuro muntar-m'ho bé? Si. Què per què em permeten algunes dones que m'ho munti bé? Jo crec bàsicament perquè les faig riure. La secretaria, a més, cobra. I la dona, a més a més, moltes altres coses, és clar.
|
|
Dorian |
Heureta
Wednesday, September 14th 2011, 2:37 AM
Hi ha molts bons secretaris que són homes, de fet, recentment, en un programa de ràdio, en el que és tractaven les professions associades a determinats gèneres, com per exemple bombers i secretariat, van entrevistar a una dona i un home respectívament. Penso que tothom està capacitat per a fer qualssevol feina, però també que el gènere marca una mica la nostra tria. De fet, aquesta difererència ja es veu alhora de decantarse per uns estudis o per uns altres.
|
|
zinc |
mira
Tuesday, September 13th 2011, 2:43 PM
Jo seria una bona secre,per tú i la teva dona,ja saps que cerco feina.Perque em faria amiga d´ella i no veuria cap perill amb mi,al contrari tot el que dius ja ho he patit i es cert ,inclús insultant,el meu ex les adoraba i sols li feien un café amb llet,molt la pilota i li deien que era magnífic,en cambi jo li deia que aquella presentació no em semblave adecuada,li tenia el plat calent a taula la roba a l´armari i molts ànims quant estave agobiat,al mateix temps(jo també treballave)pujave dos fills,ell sols és tenia de llevar,dutxa,trajo,cotxe i a la feina,jo no,els nens cap al cole,despres jo a la feina,etc..............i el mérit de la felicitat es la secreeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!,es cert i "ajo i agua" eh?,insultant i valgui la redundància.
La teva dona Persi,té tota la raó del mon,al menys per mi.
Una abraçada
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
