| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Titania
|
|
| |
La vida és ara
 dijous 8/setembre/2011 - 08:37  1823  11
El temps és curiós, passa de pressa quan vols que alguna situació duri, i es fa etern quan necessites que vagi ràpid. A mi, però, em fa la sensació que se m’escola de les mans, que el meu temps es baralla amb les hores i finalment sempre me’n falta. Però també hi ha un temps paral·lel al temps del rellotge que no es pot controlar i que és necessari, el necessitem per tal d'assimilar situacions, fets i actes, i per curar les ferides del cor, per calmar-ne el dolor.
Tenim tendència a endreçar i classificar el temps: ahir, avui, demà, abans, ara, després... El mesurem tot dividint-lo en passat, present i futur.
Però el passat ja no hi és, i sigui bo o dolent, per molt que l'evoquem ja no el tornarem a tenir. És absurd viure només de records.
El futur no té sentit construir-lo. Per a què fer plans? qualsevol cosa pot desfer-lo, trencar il·lusions i desbaratar projectes. El futur no existeix, només és un desig, un propòsit.
Què ens queda, doncs? El present: tot el què som i tenim ara mateix. Cal que espavilem, que aprofitem, gaudim i valorem aquest present perquè... mai se sap si el què vindrà no serà pitjor.
Els grecs diferenciaven el temps Cronos del temps Kairós. Aquest últim és el temps del moment oportú, el de qualitat, el vivencial. És el moment de fer les coses amb intensitat, amb sentit i joia. Sense mirar el demà sinó mirant el present, cosa que fa viure intensament i plenament la vida. És el temps que no dóna opció a mirar el rellotge, no dóna cabuda a la reflexió, no es pot planificar.
Aquest temps és el que cal viure conscientment, ...tants anys enrere i els clàssics ja ho tenien clar.
Hi ha un temps per a cada cosa i l'hem d’intentar viure sense por a les pèrdues que puguem patir (personals, materials o vivencials), sense angoixa, sense pensar que no ens mereixem el que ens passa. És senzillament únic, irrepetible i, bo o dolent, ens pertany.
Potser amb menys prejudicis i més agraïment es pot arribar a entendre la magnitud del present , viure'l intensament, aprofitar el seu aprenentatge. El present és temps de viure amb mesura i viure amb excés, o de viure l'excés amb mesura però viure, perquè la vida és ara.
James Graham Ballard, escriptor anglès de ciència ficció, va dir:
“Crec en la inexistència del passat, en la mort del futur i en les infinites possibilitats del present.”
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anima |
macoooo
Thursday, September 8th 2011, 5:31 PM
Molt maco,, encara q jo no tinc clar si el present es ara o despres o mes tard.Aiss quin lio!!!
Pero una coseta si q es certa, si penso en el present i no en el futur, em foto cada ostiaaaaaaa q no hi ha qui m´aixequi.Per tant gaudeixo del present tenint un ull al futur , per si de cas, pinten bastos.
Ahhh i no se mai qui escriu si la Titania o la Ellesmera, ja em perdonareu, guapes.
UN PETO!!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
