|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de mpoppins
|
|
|
transitar
dimecres 7/setembre/2011 - 06:45 1841 7
Quan els records pertànyen al nostre futur.
NO TINGUIS POR
En quin indret ens trobarem demà?
Tu vas i véns cap on espero sol,
per començar una altra vegada el vol
de l'un per l'altre cap a més enllà
de l'explorat, fins arribar en aquest
país de trànsit, com ens correspon;
que bé que hi raja la més clara font,
mai no sadolla la infinita set.
No tinguis por, que mai no serem vells.
Emigrarem d'arreu com els ocells
cap on la parla és solament un mot.
Els el direm sense dir-lo, que no cal,
que la mirada per això més val,
i ens confondrem per sempre més amb tot.
Joan Vinyoli, A hores petites.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
mpoppins |
espai
Friday, September 9th 2011, 10:48 AM
M'agrada aquest espai que, tot sigui dit, des d'un cert anonimat volgut em permet conversar sincopadament amb vosaltres, aquells, aquelles que voleu contestar aquests mots deixats en un àmbit compartit.
Ellesmera no es tracta necessariament de voler comprendre, de pesar allò que el poeta -potser- ens vol dir o transmetre, sinó d'interioritzar els mots triats, de sentir-los i d'assaborir-los a la realitat que cadascú porta amb sí mateix.
Sempre pensem en els records com a vivències passades, que ho són, sens dubte. Tanmateix, quan ja no queda res tangible, quan tot s'ha esmunyit, els records deixats ens acompanyen amb silenci pel camí que tenim al davant. Reneguem la presència de l'oblit.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|