Bon dia!
us comparteixo la segona part del treball que estic component. es tracta d'un tema que m'ha portat uns mesets, entre tenir poc temps etc...
Si la primera part era més infernal, aquesta... en fi, què us sembla?
caram, mercis pel teu comentari.. no m'ho mereixo pas tant!
Si, la música, quan construeixes, parteix de les emocions pròpies. De tota manera sempre queda aquella curiositat.. ja que en el moment que ho vols compartir, quelcom n'esperes del que ho escolta.
Vangelis? és el principi de tot, per a mi. Conscientment sempre intento deixar alguna "marca d'aigua" seva. És una qüestió d'identitat. S'ho mereix.
Si em diguessis que forma part d'un moviment de les Simfonies del Nou Món de Dovrak, m'ho creuria i tot...:D, que és una bellesa d'altra banda, sobretot la S. núm. 9. I és això el que m'inspira justament: la utopia musicada. Ja se sap però, que la música no té una traducció unívoca pel que fa al significat i compta més què t'ha empès a tu a compondre-la o què volies suggerir amb les seqüències que no pas totes les imatges que se li poden xautar a una pobra analfabeta musical com jo.
T'has aliat amb Vangelis?
Merci per compartir-ho jazzman!
Maria
paris:
mercis per l'aportació. fins i tot, mentre la feia, se'm passava pel cap que podia tenir un estil més antic i tot. Celebro que et faci sentir bé.
tati:
ara ho he entès! si, tinc algun col·lega que viu amb aquesta il·lusió. Complicat no, complicadíssim!
vererà:
si, la cosa és més complexa, és el que em sembla a mi. es fa difícil interpretar amb una sola imatge, cal un procés potser...
sabeu que això del saló vuitcentista també m'ha vingut a la imaginació a mi?, però desprès no hem lligava amb la mísica més ràpida, he pensat en una correguda per les escales del palau i pels espais intermedis..., però tot plegat ja era molt forçat. Per això he dit que em costava lligar els espais successius.
Per a mi la obra recorda la forma d'una obertura, com les dels musicals clàssics, on es presenten els temes musicals que després apareixeran a la pel·lícula.
En el principi i el final estic amb la París, un ball amb tot de parelles ballant un vals... la part central podria ser un concert de piano on es veu al pianista i a la orquestra que l'acompanyen (el/la protagonista?), tot seguit hauriem de veure a la resta de personatges (el/la dolent no pot faltar!)...
Una altra opció que se m'acut és que fós el flaixback d'un dels personatges on es fa un vatge a càmera ràpida pels moments més significatius de la seva vida...
Amb lo de directe em referia a sentir-la tocada per una orquestra i un cor "reals", tot i que ja se que això és moooooooolt complicat!
El començament i el final a mi em fan pensar en un saló molt gran del segle XIX amb moltes parelles ballant un vals. La part central ja és més complicada de definir, perque el ritme s'accelera. A mi em fa pensar en un ballet clàssic.
No sé quina emoció em desperta, però em fa sentir bé.
És difícil, al menys per a mi, dir-te quina imatge em suggereix. Al començament pots pensar en una, però quan la música canvia, aquella no et serveix i n'hi imagines una altra i així successivament... El problema està que entre elles no hi ha connexió.
Potser seria il.lustratiu, saber que imagina el compositor, és a dir tu, quan la composa?.
kynliu: mercis, celebro que t'hagi agradat!
tati: doncs ni idea, no se m'acut... què vols dir enregistrada d'un directe?
anima: de nou, moltes gràcies!
humm, la pregunta de la tati em dóna la idea de preguntar-vos el que us vaig preguntar en l'ocasió anterior: quines imatges us suggereix el què heu escoltat?