| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA DEMOCRÀCIA, LES LLEIS, ELS TRIBUNALS I LES FEBLESES DE CATALUNYA I EL CATALANISME.
 dimarts 6/setembre/2011 - 06:30  690  4
1
La democrà cia es un mecanisme complex. És un joc d’equilibris que fa que cap poder no pugui abusar del poble, que tot poder polÃtic sigui per principi moderat. Això és la teoria que ens van ensenyar a la Facultat de Dret i que partia de Montesquieu i la seva cèlebre divissió de poders.
J
a en aquells temps quan estudiavem veiem que la teoria de Montesquieu i la praxis polÃtica eren contradictòries. El secretari general del partit que havia aconseguit formar una majoria de govern era el president de l’executiu i a l’hora, a través del partit, el comandant del grup o grups – quan hi havia una coalició de perdedors- del legislatiu. Per acabar de dinamitar aquesta divisió de poders el legislatiu triava el Consell General del Poder Judicial i els membres del Tribunal Constitucional i de rebot els membres del Tribunal Suprem.
Recordo perfectament que quan un periodista li va preguntar a Alfonso Guerra que què passava amb la divisió de poders a l’estat espanyol, Alfonso Guerra va dir que Montesquieu fa moltÃssim anys que era mort.
S’ha de dir que no a tot arreu Montesquieu i la divisió de poders és quelcom que ha passat a la història. Als USA, per exemple, la divisió de poders és férria. I sovint el president i la majoria parlamentà ria són de dos partits diferents i els jutges i magistrats fan una carrera totalment independent dels partits polÃtics. Aquesta realitat explica que diversos presidents dels USA s’hagin hagut de quadrar davant dels tribunals i que reformes legislatives que el president del paÃs ha volgut tirar endavant, no ho han pogut ser per manca de suport parlamentari. Senzillament envejable ( no dic que tots els aspectes de la polÃtica dels USA siguin envejables però n’hi ha uns quants que sÃ, com per exemple aquest o per exemple el fet que el federalisme sigui un federalisme de debò i no una autonomia de fireta com aquà ).
L’exemple espanyol està a les antÃpodes dels USA. Per una banda hi ha l’èlit del partit polÃtic governant que domina els tres poders, per una altra banda hi ha les autonomies de fireta que malden per poder sobreviure i fer una miqueta la seva.
La constitució espanyola va dividir les competències administratives – per entendre’ns – en tres blocs: les estatals, les autonòmiques i les locals. Les estatals i les locals de moment no han tingut massa problemes perquè els partits que les dominen són majorità riament els mateixos. A excepció de Bilbao on gairebé sempre ha governat el PNB i Barcelona on ara governa CiU totes les grans ciutats espanyoles han estat governades pel PP i el PSOE ( ara que CiU governa Barcelona albiro retallades en el poder municipal barcelonà ).
El problema han estat, doncs, les comunitats autònomes i bà sicament Catalunya i Euskadi. A Euskadi se’ls hi va donar peixet amb el concert econòmic i després de barrar el pas al Pla Ibarretxe es va produir una mena de cop d’estat democrà tic pactant el PP i el PSOE per fer fora del govern al PNB. Es evident que als espanyols el tret els hi ha sortit per la culata perquè avui el partit que governa més ajuntaments a Euskadi és Sortu, més radical que el PNB i que, entre Sortu i el PNB, formen una amplÃssima majoria absoluta municipal, que aviat serà nacional.
A Catalunya la cosa ha anat diferent sobre tot grà cies a ERC. El PSC-PSOE va aconseguir la presidència de la Generalitat però, per a aconseguir-la, va haver de pactar no amb el PP – amb el que no sumava i quedava lleig – sinó amb ERC i IC. I ERC i IC no poden fer una polÃtica clarament anticatalanista perquè, en el cas d’ERC, les seves bases i votants eren tant o més catalanistes que els de CiU i els d’IC no tant, però molt més que els del PP i el PSOE.
El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya ha donat una victòria tant contundent al nacionalisme català que el nacionalisme espanyol ha hagut de trobar una altra via per tal de refrenar-lo, per tal de disminuir el seu poder. Aquesta via ha estat la judicial. El primer senyal – brutal, a més a més – fou la sentència de l’estatut del Tribunal Constitucional de la vergonya. Després, ja amb el govern de CiU, han anat venint sentències en el mateix sentit de retallar les competències de la Generalitat i l’autonomia catalana.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
Amb permÃs d'en Persi,
Wednesday, September 7th 2011, 2:30 AM
et dono la meva opinió:
Com que tot pinta a què el PP traurà majoria absoluta, la proposta d'en Mas del Pacte Fiscal quedarà en res. I ja ens anirà bé, CiU haurà salvat la cara i es veurà abocada a decantar-se més cap a la independència, que és el que li demanen una bona part de les bases i alguns dels seus militants més destacats, alguns d'ells al govern. No crec fer ciència ficció, però amb CiU i en Duran a Madrid, mai sé sap...
Per cert, crec que en aquests moments, vist com està el pati... i amb en Duran i Lleida de cap de cartell a Madrid, CiU pot perdre vots.
|
|
Rasko |
Totalment d'acord Persi
Tuesday, September 6th 2011, 6:52 PM
En tot cas, et vull fer una pregunta com a convergent catalanista i com a especialista en dret que ets. Donat que la sentència del TC contra l'estatut català porta una sèrie de senyals com bé dius de retallar competències (immersió lingüÃstica, finançament... i altres que imagino que aniran venint per la mateixa sentència judicial, doncs la justÃcia pot ser lenta però normalment es sol complir tard o d'hora), realment creus que la famosa promesa electoral del President Mas del pacte fiscal és el que cal ARA? O potser CAL aixecar-se de la taula de converses Catalunya-Espanya i donar un cop de porta per la impossibilitat de dià leg? Hem d'estar 4 anys aguantant tot això, tensionant més la corda, per un pacte fiscal que tots sabem que no serà satisfactori ans tot el contrari per molt que ens ho pinti amb piruletes de colors el Duran i Lleida?
Disuculpa, havia dit una pregunta. Però crec que m'has entès.
Salutacions independentistes! I dóna força als convergents i als d'Unió que coneguis i estiguin en la mateixa corda que tu, que tenim pressa doncs ells "ya lo tienen todo atado y bien atado".
;D ||*||
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
