| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de rdk
|
|
| |
Jo, jo i nomes jo
 dimarts 6/setembre/2011 - 05:55  1787  11
Obro un bloc i llegeixo un grapat de gent q considera q la vida dels demes es insignificant, i sempre preval qualsevol vanalitat propia al interes de l'altre.
N'obro un altre i tot son condols per la perdua d'un ser estimat. No es lamenten pel ser perdut, sino per la perdua q ha petit aquesta persona, ja q si el desaparegut no hagues estat visquen amb el blocaire ens hagues importat una merda la seva desaparicio. Fins i tot si no hagues estat de qui era gairebe tots haguessin estat capaços de fer-el desapareixer per tal de cobrir alguna "nessecitat".
Ons res, si voleu mireu i reflexioneu.
www.taringa.net
video.google.com
De fet, un cop vaig llegir q " la cabeza es redonda para q los pensamientos puedan cambiar de direccion"
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
rdk |
juperr
Wednesday, September 7th 2011, 8:46 AM
sidonie, no em refereixo a com cadasqu viu un dol, sino a com aquells no implicats directament entenem aquesta mort,
Uns exemples:
si a mi s'em mort un fill, logicament a tu ni plim, i com a molt em donaras anims pq em "parlat" aqui. Sense entrar a valorar que es allo realment perdut.
Si a ma mare de 85 anys q viu amb en kisu, li atropellen i maten, al atropellador no li importara un rabe la vida d'el gat, i si alguna cosa el conmou nomes seran les llagrimes de ma mare.
Us dono la rao però estem en temes diferents
dorian senyor, en la meva invocacio et demanava 5 minuts de video, si no pots fer l'esforç no calen ni 5 segons de presencia.
Si algu vol pot sortir un gran bloc sobre els dols, la mort, i els acompanyaments a aquesta, però no era aquest.
|
|
Dorian |
Rdk
Wednesday, September 7th 2011, 7:14 AM
M'han invocat i aquí estic per a donar-te la meva humil resposta. La perdua d'un ser estimat és la experiència més dolorosa que el ser humà pateix al llarg de la seva vida. Res s'hi apropa, ni de lluny. Aquesta pèrdua, ja sigui com a conseqüència de la mort d'una persona, del trencament d'una relació sentimental, etc... provoca l'estat mental i el proces conegut com a dol. I cadascú viu el dol a la seva manera, i sempre diferent a la resta dels altres. El que sí que és comú en tots nosaltres són les fases d'un dol sa, que apareixen de forma desordenada, amb més o menys intensitat.
Penso que no es pot criticar cap acció que ajudi a superar aquest perdua, algunes persones fan blocs, d'altres escriuen la expierència en un diri personal, d'altres ploren el soletat, d'altres amb els amics, d'altres agafen un bon pet, o entren en una depressió de cavall, i d'altres simplement necessiten que els escoltin.....
Rdk, tenir necessitats no és pas dolent, tots en tenim, és un fet i ja està. I cadascú se les supleix com bonament pot.
Salut
|
|
Sidonie |
no estic totalment d'acord
Wednesday, September 7th 2011, 12:32 AM
un 50% estic d'acord amb tu en que l'ésser humà tenim necessitats, potser perquè ens agrada els vicis, i quan dic vicis, parlo en general, no el sexe, l'alcohol, etc... però l'altre 50% no estic d'acord amb tu, perquè no totes les persones tenen la necessitat, l'han tinguda en una etapa de la seva vida, però no eternament. Que es mori algu i que ho escrigui la persona ja no és pel fet per esperar condol sino perquè és el seu mitjà per treure la pena que té a dins que tan li ha xocat com és la mort d'algú que estimes i que costa molt parlar perque en el moment que el nombres només et surt que llagrimes. Pero tampoc esperes el condol de la gent nomes escriu i punto pelota.
Jo ho vaig fer. Vaig escriure fa temps un bloc explicant la mort del meu pare, i realment no necesitava el condol de la gent, el que necessitava era escriure-ho per treure-ho jo de dins meu, perque era una cosa molt forta per mi que em va xocar molt perque cap persona s'espera que es mori una persona aixi com aixi. En aquell moment necessites desfogar-te encara que et llegeixin o encara que no et llegeixin, és igual aixo, l'important és que jo em vaig desfogar, per mi, no per ningu, per mi, perque ho necesitava, necesitava dir els meus sentiments encara que fos per aqui. Almenys podia tirar endavant amb el primer vomit de paraules.
Pero aixo no ma fet que depengui tan de la gent, aixo ma fet ser una persona més forta del que era i ser independent amb la meva vida que encara estar per fer i per cuidar-la.
jo entenc la teva part i sé que hi ha gent que depent molt del que diu i el que dirà, però no es pot generalitzar depent de què certes coses, perquè no tothom és com en el documental. ( no le pogut veure perquè el meu ordinador fa el tonto quan vol) no tothom és igual, si fos aixi seria molt i molt avorrit les nostres vides, pero no es aquest cas.
una abraçada!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
