| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Neuseta
|
|
| |
ESTIMADA LAIKA
 dimarts 6/setembre/2011 - 10:06  1732  9
S,en fa difcil escriure aquet bloc, pero crec que aixi faig un petit homenatje a un esser estimat que encara que no sigui racional ha omplert i omple les nostres vides com ningu. Vas venir tant petiteta, tan indefensa, tant bufona! deseguida ens vas omplir la vida com mai m,hagues imaginat que faries. Anaves creixen i menjaves molt, erets una farta et deiem, sempre demanant menjar .. no paravas fins que t,el donavem. Cuant arrivaba a casa sempre em rebies am aquella alegria, am aquella felicitat que demostravas ..t,em cuidat, t,em estimat , pero ara estem pasant per uns moments molt dolorosos .. el teu tumor t,esta vencent, t,esta mimban les forces, t,esta apagan poc a poc aquella llum que irradiabes, aquella alegria,aquella felicitat que ens donaves. Vui donarte tot l,amor i tota la estimacio al maxim temps posible, perque tu ESTIMADA LAIKA has sigut capaç d,omplir la meva vida com ningu,has estat, encara ets com un membre mes de la familia. T,ESTIMEM LAIKA i no t,oblidarem mai!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vent |
Reop neuseta
Wednesday, September 7th 2011, 6:13 AM
Ja sé que no és cap consol el que et diré, però és lukia. El meu ex-gos, en Rovell, no sé ni si està viu actualment, també l'enyor, pensa que tu has disfrutat de la teva goseta, mirat-ho en positiu, encara la tens. Jo a una de les coses que vaig tenir que renuncia en el meu ultim canvi de vida va ser a ell, ja veus com van les coses. Vinga anims fes-li un tonet de la meva part, no cal al culet, allá on vulguis.
|
|
vetera |
La meva gosa, es deia Nit
Tuesday, September 6th 2011, 10:35 AM
era un labrador de color negre. Sempre m'acompanyava en les meves excursions.
A tocar de la ma, el cel blau,
caminant entre valls i carenes,
avui la meva ànima, l'embolcalla la pena
pel record enyorat,
d'una estimada absència...
Cerco aquí i cerco enllà,
buscant la il.lusió de la teva presència,
més tu, negreta, ja no hi ets,
vas marxar a un lloc llunyà,
on encara jo, no et puc veure...
Reprenc el camí...
a l'esquena, la nostra motxilla,
on en un raconet molt present,
amb mi, dalt dels cims,
i seràs ja per sempre...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
