|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
ELS ESPANYOLS QUE S’ESTIMEN TANT CATALUNYA QUE NO LA RESPECTEN.
dimarts 6/setembre/2011 - 05:24 729 11
N’estic fart de la mateixa cantarella. Quan es tracta d’imposar el castellà aquests hipòcrites fan una apologia de la llengua catalana per acabar reclamant-nos que ens passem a la seva llengua. Potser porten 20, 30 ó 40 anys aquà però no els hi ha sortit dels collons aprendre la nostra llengua, que consideren tant bella, tant poètica i no sé quantes hòsties més. Els hi hem de dir que som a casa nostra i que tenim tot el dret –moral i legal- a parlar en la nostra llengua, simplement.
En l’aspecte polÃtic la cosa va si fa no fa. Ens deixen anar una apologia de la REGIÓ catalana. Ens fan saber totes les nostres virtuts, reals o imà ginà ries. Que si som tan i quant treballadors, que si som tant i quant complidors dels pactes, que si som tant i quant seriosos. I, quan acaben l’elogi, resulta que els catalans som una part essencial d’Espanya com a nació i que, per tant, no tenim dret a l’autodeterminació, ni a segons quins graus d’autonomia, ni, a vegades, a res de res.
Deia José Antonio Primo de Rivera que Catalunya és un poble de sentimentals i que n’hi ha prou amb dir dues frases en català per a que els catalans estiguem contents. Ens continua passant ara. Ve el rei o el prÃncep i diuen bon dia i ens ho fem a sobre. El president dels USA parla de Catalunya i tenim un orgasme d’orgasmes. Un provincialisme sense matissos, vaja.
Penso que haurÃem de començar a deixar de ser sentimentals i a començar a respondre com deu mana a tot el sabó que ens posen a sobre aquests imperialistes que només es volen aprofitar de la nostra economia.
Se’ls hi hauria de dir, abans de res, que estimar consisteix per damunt de tot en respectar. I respectar vol dir reconèixer la llibertat de l’altre. Això vol dir que els catalans no ens podrem sentir plenament espanyols fins que Espanya no ens reconegui el dret de ser plenament catalans.
La declaració universal dels drets humans parla del dret d’autodeterminació de les nacions. A partir d’aquesta declaració els nacionalistes espanyols han fet mans i mà nigues per tal de demostrar que Espanya és una nació i els catalanistes hem fet el mateix per tal de demostrar que ho és Catalunya. En realitat, els que hem estudiat dret polÃtic sabem que hi ha moltÃssimes definicions de nació i que, per tant, esperar que aquest concepte ens doni la solució al problema plantejat és erroni.
La solució al problema plantejat no és que les nacions tenen dret a crear un estat, sinó que qualsevol comunitat humana que ho consideri oportú ha de tenir dret a crear un estat, amb independència de si és una nació o no. Perquè una nació és quelcom cultural i un estat és quelcom estructural. Un poble no pot decidir si és una nació o no ho és, però sà que ha de poder decidir si esdevé un estat o no. Això és democrà cia.
Mentre els espanyols no apliquin la democrà cia amb Catalunya que no ens diguin que ens estimen, que ens aprecien, que ens admiren tant i quan. Només és pot estimar, apreciar i admirar als éssers lliures. Als que no ho són simplement se’ls explota.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Sidonie |
ui persi....
Tuesday, September 6th 2011, 5:49 PM
primer, ja saps que aquest tema és el pa de cada dia...
segon, passarà temps, anys i segles, quan l'ésser humà s'extingeixi a causa de tanta tecnologia descontrolada, tanta contaminació i tanta merda artificial, apareixeran uns altres éssers nous que dominaran al mon i segur que tornaran a treure el mateix temita del català i el castellà per molt que ja no existim.
si el barça- madrid en partit de futbol mai ha estat pacifica com vols que en la llengüa ho sigui?
estic totalment d'acord amb tu però tornu a dir que es el pa de cada dia, i que una part en tenim culpa els catalans de no posar-hi remei d'una santissima puta vegada. Només ens queixem però no fem res, moltes estadistiques i mandangues però l'hora de la veritat no fem res a la prà ctica. Diguem radical, si vols, però jo soc partidaria que tota sol.lució es comença per la prà ctica, no soc gens partidaria de la teoria, perquè de teoria se'n pot parlar de sempre pero de la prà ctica ningu mou el dit per ningu.
a mi ja em molesta molt quan estas a la teva ciutat i demanes un paquet de cigarrets en català correctament i educadament i et salta un i et diu " en castellano por favor" , molesta molt!
|
|
ElTioPep |
En CatalÃ
Tuesday, September 6th 2011, 2:55 PM
Els vostres polÃtics nacionalistes ténen en ses mans els pressupostos de l'Estat Espanyol, aixà q no vos llevaran l'ensenyament en català .
No tinc sentiment nacionalista ni català , ni valencià ni espanyol... El catalanisme meu fou cosa de la joventut, després mires les coses clarament i penses q vas per un camà prou equivocat i el temps m'ha donat la raó. "Me podeu criticar tant com volgueu"
Crec q ara no és temps de barallar-se sino d'unir-se. No creieu ? I parle de la gent, dels ciutadans, no dels estats, les nacions i de tota la merda q tenim al voltant.
Vull aclarar que no estic en contra de l'ensenyament en català , ni molt menys. Considere q és perfecte per a que els xiquets aprenguen 2 llengües amb facilitat, ademés de tot açò els ajuda a aprendre anglés.
Jo hagà d'aprendre a escriure en valencià pel meu compte, ja que en l'escola només tenÃem 2 hores lectives a la setmana de valencià . La gran majoria de vosaltres heu estudiat en català i heu eixit de l'institut en un tÃtol de qualificació, jo me'l vaig haver de traure i pagar-lo pel meu compte. :)
Salut amics !
|
|
Rasko |
Clar i català !
Tuesday, September 6th 2011, 7:54 AM
Deixant de banda aspectes complexos i filosòfics existencials sobre els motius pels quals som una nació, aplaudeixo tot el teu bloc tant el contingut com la forma de mala llet que hi gastes, que no queda altra davant la intolerà ncia dels espanyols. I ells, que sà que tenen clar el perquè nosaltres encara podem dir que som una nació, ataquen precisament allò que aguanta aquest concepte tant eteri de nació catalana, és a dir, la llengua catalana. Què ens uneix a tots en un sol poble sinó sobretot la llengua? Altres pobles com a Irlanda del Nord és la religió. Però nosaltres som tossuts i durant segles de persecució al català ens hem mantingut ferms. Ara però, és molt diferent. El cop que pot suposar carregar-se la immersió lingüÃstica a casa nostra pot ser definitiu..., sobretot tenint present que han arribat més d'un mil·lió i mig d'estrangers de fora Espanya. Aquests últims són verges quan a polÃtica, i si no els fem necessari i imprescindible el català per viure a Catalunya..., no l'aprendran mai.
Persi, m'estic llegint una biografia del President Companys escrita pel que fou advocat i amic seu, el liberal espanyol Miguel Angel Ossorio "Vida y sacrificio de Companys".., tot està igual. En aquells anys també molts catalans de bona fe intentaven fer entendre als espanyols que els catalans érem diferents i s'entestaven a fer comprendre la diversitat d'Espanya. La pedagogia no serveix de res amb aquests. I quan veuen que anem massa a la nostra i Espanya dóna masses llibertats a les "periferias regionales" que en diuen, foten cop d'estat i punt i final. Ara com que això no ho poden fer, són més sibil·lins, fan sentències contra l'estatut, contra la immersió, etc. Però per mi això tenen efectes similars que un cop d'estat.
Persi,
TENIM PRESSA, MOLTA PRESSA!
Salut i independència!
||*||
|
|
TomasM-Porta |
Veterà ,
Tuesday, September 6th 2011, 7:06 AM
hi ha mil i una teories sobre el que és una nació.
La més extesa al món mundial és que una nació són els súbdits d'un estat i en aquest sentit, que és el que els espanyols li donen, no som una nació perquè tenim un estat.
Les dues més raonables al meu parer són les que fan equivaldre nació amb un sentiment nacional ( Rousseau i l'escola francesa i a casa nostra Rovira i Virgili i ERC ) i els que fan equivaldre nació i cultura ( Herder, Von Savigny i a casa nostra Prat de la Riba ).
D'altra banda, per a mi Catalunya i nació catalana equivalen al que uns altres en diuen Països Catalans ( que per a mi és una denominació molt desafortunada ), mentre que altre gent parla de nació al referir-se estrictament al Principat de Catalunya i n'exclou la resta del paÃs ( Catalunya nord, franja de ponent, pais valencià i les illes ).
Tot això és un laberint conceptual i dogmà tic que no ens convé. Crec que és molt senzill dir que qualsevol col.lectivitat humana que ho vulgui, en un estat democrà tic, ha de poder formar un estat. Que, per tant, tant dret te a formar un estat Valladolid, com la Vall d'Àger, com el Principat de Catalunya, com Catalunya sencera, com Europa si els seus ciutadans ho volen i la resta de ciutadans, si son demòcrates, que no és el cas dels espanyols han de respectar-ho.
|
|
vetera |
Objectivament, som una nació
Tuesday, September 6th 2011, 6:51 AM
En relació a si som o no una nació tinc entès, en tot cas tu de dret en saps i jo no, que una comunitat pot ser considerada nació si té aquests elements que la identifiquen: un territori, que el tenim, Catalunya, una cultura, que la tenim, la catalana, una llengua, també la tenim, el català i una història, la tenim i des de fa 1.000 anys, molts més que la seva que encara només en fa 600 d'anys, (des dels Reis Catòlics).
Per tant, si el meu raonament és correcte, complim amb els requisits i en conseqüència som una nació segons la declaració universal dels drets humans. Només ens cal ser un Estat i això només depèn de nosaltres.
Absolutament d'acord amb el teu article, som provincians a carta cabal i només cal que un espanyolista ens digui que la seva dona o la seva filla es diuen Montserrat o que estiuejant des de fa 20 anys a Salou, per exemple, perquè ens caigui la baba.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|