|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de bandoler
|
|
|
Ajuda.
dissabte 24/maig/2008 - 02:22 1563 4
Sovint penso en la gent del meu entorn que necessita ajuda. Llavors m’envaeixen un munt de preguntes i dubtes. Ho saben que necessiten ajuda? Si ho saben, la volen? I jo? en necessito? la vull? Hi vaig donant voltes... llavors si no fem res...ens penedirem de no haver ofert la nostra ajuda? O de renunciar a l’ajuda que donem quan la sentim rebutjada? Si la rebutjen, ho fan a conciéncia? Per orgull? Per ignorà ncia?...El que necessita ajuda es empre l’últim ne ser conscient que la necessita?...Quin embolic!!!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
campaneta |
Aixo es molt complicat
Monday, May 26th 2008, 7:44 PM
Jo crec que tothom en un moment o altre necessitem ajuda, hi ha persones que la demanen, no els costa res, n'hi ha d'altres que ho deixen carue com si res, i potser algú sen entera, Però no ha molts (jo incuida) que no demanem ajuda encara que ens caigui el mon a sobre.
Aixó es dolent, sempre tenim persones al costat que t'ajudarian amb tot el cor, però que tu els apartes i no els deixes ajudarte.
Jo no he demanat mai ajuda,he passat per situacions al llarg de la meva vida que encara no entenc com ho pogut fer sense demanar ajut.
Ara que ja estic tocan fons, que ja no puc més, penso que tinc molt bons amics, que m'estimen i estic planejant reunir-los a tots i per primera vegada a la meva vida, demaralos ajuda, que estiguin més per mi, que els estimo i els trobo a faltar.
|
|
Twisti |
Ajudar els altres.
Sunday, May 25th 2008, 3:11 AM
Aquesta és una actitud altruista envers els altres quan directament ens demanen ajut o bé sense que ens ho demanin, per complicitat d'haver viscut experiències similars.
En el primer cas, es tracta d'una resposta a una demanda concreta.
En el segon cas, tendim a fer-ho sistemà ticament per afinitat, de forma inconscient, sense parar-nos a pensar si el que precisa l'altre és tant sols que l'escoltem, per alliberar-se d'una pressió i no manifesta explÃcitament que necessiti la nostra ajuda.
Saber escoltar és també un bon ajut i en aquests casos el que sà pot servir és formular preguntes perquè el nostre interlocutor faci una reflexió en veu alta, profunditzant en allò que si bé ja té decidit, el durà a analitzar-ho amb més profunditat.
En aquesta situació s'ha d'evitar la interferència personal, per més que ens sembli errònia la manera d'enfrontar-ho. Cada escú té un criteri propi, assolit pels referents viscuts.
En qualsevol cas és convenient evitar la llà stima, perquè potenciaria
l'autocompassió o bé la frivolització de l'assumpte, pensant que la distracció és un remei, perquè tornaria al mateix punt de partida.
Respecte als casos en que ens sembla evident que no gosen demanar-nos ajut quan per "no abusar de la confiança" s'estan de fer-ho, el millor és preguntar directament si els cal, sempre deixant clar que en cas de rebre una resposta negativa, deixem oberta la porta per quan ho necessitin, explicitant quin tipus d'ajuda els podem oferir.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|