|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Demostene
|
|
|
Fills de p****
diumenge 4/setembre/2011 - 07:24 1229 13
He observat relacions doloroses entre mares i fills. He vist mares controladores i mares que desatenien els seus fills. Mares que cometien errors terribles que fereixen profundament als seus fills i mares que perdonen als seus fills quan han comès actes terribles. He presenciat l’espantós egoisme maternal i la ceguera absoluta. La possessivitat i la irresponsabilitat, i ho he vist tot en les mateixes mares educant als mateixos fills.
Envolta el fill en mentides i s’enganxarà a elles com un ós de peluix, la mà de la mare estreny. I com pitjor i més tenebrosa sigui la mentida més haurà ell de retreure’s al seu món interior per suportar-la.
No hi ha feina més inútil que ser mare. No hi ha relació més destructiva. Utilitat física en la reproducció, inutilitat total en la educació. Les mares acaben la seva feina un cop el nen deixa de necessitar-la per menjar, cagar i sentir veus agudes que penetrin el seu projecte de cervell.
Els Pares saben veure la realitat cruel i directe sense embolcallar les criatures en l’agradable coto de la mentida i el sentiment de pertinença . El Pare es el tòtem, el criador, el supervivent i per tant s’hauria de respectar aquesta figura per damunt d’aquesta moda de mares manaires que tan sols fan que pertorbar una infància i joventut cada vegada més carent de responsabilitat.
Així veiem una joventut desendreçada, homes menystinguts a la seva pròpia llar i dones manaires que destrueixen qualsevol sentit a les paraules família i educació.
Atentament.
Demóstenes.
PD: (p**** = pares)
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Vegana |
A veure…
Monday, September 5th 2011, 4:51 AM
Varies coses, la meva opinió: Tots i totes som fills de puta, però no de la dona puta o del puto home, sinó de la puta irresponsabilitat de dues persones, normalment un tio i una tia, o del seu material genètic corresponent (si vols que defineixi “irresponsabilitat” haurem d’entrar en moltíssims temes i molt diversos i que segur mereixerien molts blocs diferenciats per parlar dels motius del natalisme o de l'antinatalisme).
Dit això, generalitzar amb un rerefons sexista és fotut, pq si bé ofens un 50% mínim de la població, dones, o a un tant per cent encara més elevat de dones-mare (pel que es veu aquí al 99%), i si observes bé, sembla que els homes han callat.
No veig cap paio que hagi entrat a defensar el paper educacional de sa mare cap a ell o el de la seva parella o exparella cap els fills, cas que s’hagin cregut allò de “un matrimonio sin hijos es como un jardín sin flores”. Curiós. Com a mínim, curiós.
I bé, com gairebé tot el que pensem o sentim en aquest indret de la Terra, tot és fruit d’unes creences heterosexistes, sexistes, cristianes, catòliques, capitalistes, de model de relació, de família, de rols…
Pq primer hauries d’explicar-me què veus de bo en la família i l’educació per a una criatura i jo et diria el que no hi veig.
Com deien aquells: “Carne de su carne, sangre de su sangre. Destino ruinoso trazado por sus padres” (entenent com a “padres” als pares i mares… pq, de debò creus que hi ha molts homes-pare que voldrien la responsabilitat de ser aquest “Totem”?, o que no hi ha dones-mare que han transmès la duresa i la cruesa més brutal d’aquest món als seus fills i filles sense protegir-los amb mentides o directament desprotegint-los tirant-los enmig de la més real merda?)
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|