| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de alba31
|
|
| |
Pensaments
 divendres 2/setembre/2011 - 07:45  561  5
Porto uns dies donant-li voltes.... i a hores d'ara, encara no sé el perqué....
Em recordo a mi mateixa amb un llapis i un paper a les mans.... Escrivint vivències, escrivint sensacions, parlant-me a mi mateixa de qualsevol esdeveniment que m'hagues fet reaccionar... de qualsevol situació que m'hagues empès a deixar-me portar pel plaer d'escriure quatre paraules, que possiblement mai tornaria a llegir... quatre paraules que podien reflectir una angoixa, una il.lusió, una pena... un record... els meus records...
Recordo el soroll del llapis al lliscar pel paper i encara ara se'm posen els pels de punta... era una sensació agradable, confortable (sempre i quan no es trenques la punta :-) ).
L'escriptura ja desde un començament, descrivia el meu estat d'ànim....
Una lletre pulcra, sincronitzada, neta, ufanosa... quan estava contenta o volia impressionar a algu...
Una lletra nerviosa, dispersa, descompensada... quan volia dir moltes coses abans no se m'oblidessin...
Una lletra deixada, corvada, bruta, espessa... quan estava enfadada.
Una lletra irregular, distreta, esquerpa, amagada.... i acompanyada d'alguna taca possiblement la que havia format una llàgrima quan estava trista....
Tot això era part de mi... i m'agradava... un dia escrivia el meu diari, un altre dia una carta a un amic, un altre dia simplement omplia la pàgina en blanc en mils paraules que potser entre elles no tenien sentit.. pero per mi si....
I ara què... un teclat... un soroll monoton i sempre igual... un insturment monoton i sempre igual....
Quant temps feia que no escribia.... i potser tampoc és per tant... no?
Nomes cal tornar a agafar nous hàbits... noves espectatives i saber gaudir del soroll que fan les tecles al sentir el contacte dels meus dits...
Sempre hi ha un començament... i avui que estic trista... he tornat a començar.... fins quan? ni jo ho se....
Tot i així, de tant en tant, tornare a agafar el llapis i el paper per seguir gaudint de la seva bellesa inexplicable, inclús per mi que parlo de la seva bellesa....
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
alba31 |
No hi ha essencia....
Sunday, September 4th 2011, 12:23 PM
No són les mateixa paraules que sempre m'han acompanyat...
Ara cal buscar-les, ara me les he de pensar....
Se que n'hi ha moltes d'amagades.. però no em diguis perque... No volen explotar....
Em sento cansada, cansada d'escriure, cansada de viure... però el meu cap no deixa de pensar....
Espero un dia tornar a gaudir ambl aquest mitjà i poder dir tot el que em quedo a dintre, poder a tornar a volar.....
Ara mateix tot són cabories, tot són problemes sense sol.lucionar que l'unic que m'aporten es tristesa, solitut i para de comptar...
Sort de les teves paraules, de les teves il.lusions... que em fan recordar que en algun lloc, en alguna persona es respira felicitat...
|
|
miratge45 |
I amb paraules aquí t’escric!
Sunday, September 4th 2011, 10:24 AM
Han tornat les lletres,
les paraules, les frases,
els paràgrafs, els textos…
i amb ells, els teus escrits!
Han tornat les idees, el pensaments,
les expressions, les reflexions,
i amb ells, els teus sentiments!
Han tornat en sol·litud, en silenci,
des del record i la tristesa..., i amb ells,
ha tornat la teva essència, la teva vida!
Puc veure com brollen i llisquen com una llàgrima,
puc sentir com bateguen amb força dins del teu pit,
puc tocar-les amb els meus dits, en cada tecla, en cada lletra…
puc parlar-te en la distància... i amb paraules, aquí t’escric!
Gràcies per tornar!
|
|
Ellesmera |
escriure
Saturday, September 3rd 2011, 2:11 PM
posar per escrit pensaments, sensacions, relats imaginats, dubtes, angoixes...
Escriure destensa, ajudar a aclarir dubtes, ordena pensaments, crea somnis..
Però, de vegades, no pots.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
