Avui recordava l’última conversa que vam tenir. La clarividència dels teus mots em feien sentir desconcertant. Podia amidar la teva vivor gestual en cada respir. La meva inquietud incompresa en cada batec prenia ufana furtivament.
Sé que volia callar. Però no només escoltava. Volia amainar el remoreig iterat que es manifestava una vegada i una altra. La meva inconscient consciència furgava en una aïrada baralla amb el meu jo més apassionat. No em volia deixar vèncer...
Em fuetejava la tristor que emanaves a l’expressar sentiments aleshores esvanits. La teva mirada descentrada parlava de l’evocació d’allò que encara jo cuidava acuradament. Et retocaves el cabell amb aquell gest que tant m’agradava! No et volia perdre...
Avui tenia el record de l'ahir. Demà, tal vegada, reminiscències.