Però un matí t'aixeques i ja no ets el mateix. Mires al teu voltant i la foscor que ahir t'envoltava ha marxat. Sense dir res, sense acomiadar-se... com si mai t'hagués vingut a visitar. Com si no t'hagués portat angoixa i tristor... Com si no haguessis passat hores plorant. Ja no hi és i no la trobes a faltar.
Un matí ho veus tot una mica diferent i creus que tot anirà bé. Anirà el millor que pugui anar. I tu t'esforçaràs per que així sigui. Un matí et veus amb forces de continuar. Fins i tot et tornen les ganes de fer coses... saps que no tornarà a ser com era, però penses que ho has donat tot i el que et queda és la realitat. Podries passar-te la vida lluitant contra ella, però si l'acceptes, si després de lluitar et trobes encara a la línia de sortida... aleshores has de canviar el camí... i tot torna a començar, has aprés una cosa nova.
Mires per la finestra i ha tornat la llum. I l'aprofites.
Hi ha una caó que m'agrada molt d'en Gerard Quintana que es diu Caic
http://es.youtube.com/watch?v=RFw9nmXduNQ
me l'has fet recordar. Per a tu i per a tots. Stik