| |
ENYOR
 dijous 1/setembre/2011 - 12:34  1807  1
D'ací estant, al costat de la font que degota amb ritme de clepsidra, contemplo aquest cel rogenc que emmarca el Puig dels Llops.
El suau ventijol remou el fullam dels faigs i la seva remor m'arriba destriada del degotall de la font.
Una pregona enyorança m'envaeix; companys i companyes, alguns lluny, d'altres definitivament desapareguts, els seus gests, paraules. Descobríem junts que a dalt dels cims només hi ha pedres i vent i que tot el demés ho havíem pujat nosaltres al cor o a la motxilla, l’aigua compartida, la joia del viure la ventura de l’amistat, el goig del paisatge conquerit...Ai pesarosa memòria... Com el viure ens ha bandejat
|
Contactes
Registra´t
