| |
NO VULL CONVERTIR CASA MEVA EN UN SANTUARI BLAUGRANA, NI DE CAP ALTRE COSA.
 dissabte 27/agost/2011 - 04:21  566  3
He llegit diversos anuncis en els que es veu que comprant uns diari esportiu barceloní et donen olles, plats, mantes, llençols i no sé quantes coses més per tal de que puguis convertir casa teva en un “santuari blaugrana”.
No ma’agraden gens les dues idees que porta aparellada la promoció. En primer lloc, jo sóc enemic d’exterioritzar excesivament els símbols. Que jo recordi mai no he dut una bufanda amb la senyera. I crec que deu fer pel cap baix vint anys que no porto un pin amb la bandera catalana, que, a més, era amb la bandera catalana i europea. No m’agrada portar símbols de res a sobre. Ni del Barça, ni de Convergència, ni de Catalunya, ni dels maçons, ni de cap altre col.lectiu.
Les meves filles em van demanar que els hi comprès les samarretes del Bojan i del Piqué i jo els hi vaig comprar. La meva dona, mestra, pedagoga i mare em va dir que es normal que els adolescents vulguin tenir referents i que el Barça actual és un bon referent. No sé si em va convèncer gaire, però les li vaig comprar. Ara bé, quan les meves filles em van dir que comprés dues samarretes del Barça més, una per sa mare (la del Xavi) i una altra per mi (la del Puyol ), jo els hi vaig dir que no, que jo no em veia disfressant-me, ni que fos de jugador del Barça en un dia de partit. Jo respecto totes les opcions quan respecten la meva, però a mi em semblaria ridícul, grotesc que els quatre ens vestíssim de jugadors del Barça. Ni parlar-ne.
No és que m’amagui –ans tot el contrari – de formar-ne part de totes aquestes entitats. En parlo, les defenso, em fan sentir com sóc. Però per una altra banda dins meu hi ha un doll d’individualisme – jo crec que sóc un anarquista frustrat pel pragmatisme – que em diu que jo només m’he de presentar com a jo. No perquè jo sigui res de l’altre món, és clar. És que ser jo és l’única cosa que sóc de debò ( i encara...).
Els santuaris ho són d’una religió. I les religions són per força dogmàtiques. I el dogma ens duu fàcilment al fanatisme. Perquè si tu saps que tens la veritat, estàs legitimat per fer qualsevol cosa per a que la veritat venci. I això a mi en tots els terrenys em sembla demencial – seria un pèssim revolucionari, jo – però és que en el món del futbol em sembla d’una imbecilitat total. Jo en dic feixistes del fútbol. Persones dogmàtiques, fanàtiques que pensen que el seu equip és quelcom més que un equip de futbol. Que si el seu equip guanya títols ells esdevenen ciutadans d’una mena de república ideal de patricis on només hi tenen lloc els escollits. Que si perden estant patint una conspiració de tots els monstres del món mundial que fa pinya per tal de vence’ls amb males arts. I no.
Jo sóc del Barça, però com deia Auziàs March parlant del catòlicisme (“Catòlic só, però la fe no m’escalfa”, diria “Barcelonista sóc, però el barcelonisme no m’escalfa”, fet i fet, aspiro a que no m’escalfi gaire res. Penso que ser liberals, ser demòcrates al final comporta ser relativistes, ser adogmàtics, ser agnòstic; comporta un convenciment que la veritat fa mil nius i no un sol niu i que, per tant, en aquest món de cecs i miops, qui l’encerta l’endevina.
No vull que la nostra casa sigui un santuari de res. Simplement vull que sigui una llar. Una llar amb l’amor que hi ha d’haver a una llar, sí, però també una llar amb tota la dialèctica que hi ha d’haver a una llar. I en problema en el fons és aquest: en els santuaris no hi ha dialècica. I jo necessito la dialèctica, la llibertat, per respirar.
|
| |
sarralenc |
Doncs Persi,
Sunday, August 28th 2011, 12:50 PM
saps que estic d'acord amb gairebé
tot el que tu dius.
També a mí m'agrada sentirme lliure.
Fer i pensar el que a mí em sembla correcte.
Deixar, i RESPECTAR el que altres pensin.
diguin i facin; encara que a vegades no hi estigui d'acord.
Per altra banda, a mí SÍ que m'agrada
exhibir símbols i senyals del que jo admiro.
estimo, i que voldría que tot el món sabés
lo bo i gran que és: Catalunya, el Barça,
"l'armonía entre la gent", la pau universal...
per això tinc estelades per tot arreu, samrretes,
gorres i bufandes del Barça que regalo a amics i parents,
etc.etc.
Serà senyal d'inseguritat? no ho sé, però m'agrada
i crec que no faig cap mal. No et sembla?
|
 |
|
Contactes
Registra´t
