| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
HOMENATGE A FEDERICO GARCÍA LORCA EN L’ANIVERSARI DEL SEU ASSASSINAT.
 divendres 26/agost/2011 - 05:04  651  12
Canción del mariquita
El mariquita se peina
en su peinador de seda.
Los vecinos se sonríen
en sus ventanas postreras.
El mariquita organiza
los bucles de su cabeza.
Por los patios gritan loros,
surtidores y planetas.
El mariquita se adorna
con un jazmín sinvergüenza.
La tarde se pone extraña
de peines y enredaderas.
El escándalo temblaba
rayado como una cebra.
¡Los mariquitas del Sur,
cantan en las azoteas!
Federico García Lorca
No hi ha res més fastigós que un estat aplicant la pena de mort. Però la mort encara pot ser més fastigosa. És més fastigosa quan s’aplica a un home vençut, que no pot fer cap mal. Però encara pot ser més fastigosa: quan s’aplica a un home bo, l’única dèria del qual fou crear i regalar bellesa. Quan l’assassinat és un gran, un immens poeta.
Federico García Lorca fou assassinat el 18 d’agost de 1936. No estic segur de si els assassins sabien el que estaven fent – cosa que no els exculpa, és clar -. En el seu odi nauseabund volien transformar en no-res un cor i un talent diamantints. Ja he dit que cap pena de mort em sembla justificada, però com podien els assassins de García Lorca dir que estimaven Espanya i matar el millor poeta i el millor dramaturg castellà del segle XX. Com podien dir que estimaven Espanya i castrar un home que, als seus 38 anys, havia aconseguit uns cims que la majoria dels escriptors ni tant sols albiren en tota llur vida?
Passa el mateix amb el tracte rebut per Miguel Hernández.
Quina manera més estranya que tenien aquests assassins d’estimar Espanya, tallant-li les ales que la podien fer volar més enlaire!
En un documental diuen que Federico fou assessinat per simpatitzar amb el Frente Popular, per haver reconegut obertament la seva homosexualitat ( copio el poema que ell s’autodedicà com a membre dels “mariquites andalusos”) i per la rivalitat ancestral entre dues grans famílies de Fuente-Vaqueros: els García i els Roldán.
El resultat de tot plegat fou la mort d’un immens poeta quan encara estava a les beceroles de la seva obra. El resultat de tot allò ens porta una imatge potent, la d’una pila d’excrement que ofeguen una rosa.
Quan jo estudiava em deien que José Maria Pemán – que avui ningú no sap qui és – era el més gran poeta de les Espanyes. Avui, tothom plora Federico García Lorca.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
TomasM-Porta |
Continuem discrepant
Friday, August 26th 2011, 9:04 AM
Una persona dogmàtica és aquella que passa per on els altres han passat. Una persona exaltada sol ser una persona dogmàtica i, per tant, sense massa criteri.
Una persona no dogmàtica s'ho planteja i replanteja tot mil vegades. Això fa que arribi a la conclussió que la veritat és multiforme i llavors esdevé demócrata, tolerant, liberal i, per tant, moderat. Perquè moderat vol dir obert a les influències de tothom, obert a la dialèctica, no vol dir tancat en un mateix i encara menys covard, que és aquell no s'atreveix a pensar per ell mateix, que no s'atreveix a sortir del dogma.
Tu definiries l'església de l'inquisició com a moderada? Doncs jo diria que era tant extremista com el PCUS de Stalin i el NSDAP de Hitler. Moderat era fa Juniper Serra que volia evangelitzar sense matar ningú.
|
|
musetta |
seguim amb les respostes.....
Friday, August 26th 2011, 8:38 AM
En Dorian ja t'ha contestat coses molt semblant a les que et diria jo, però n'afegiré alguna més:
Un moderat, simplement acostuma a ser un cobard, algú que mai fa camí nou, sempre treptja per on han caminat d'altres, aixì, el seu risc es minimitza al màxim. Conclusió: els moderats no canvien el mon, per tant, no m'interessen.
Un moderat no mataria mai a ningú? Directament, no, ho faria el no moderat, el moderat l'induiria i no s'embrutaria les mans.
Exemple històric:
L'església, evangelitzava al "nou mon", els religiosos no mateven, no calia, ja hi havia qui ho feia, ells, només se'n aprofitaven.
Conclusió: quina por em fan els mediocres, doncs al contrari dels exaltats, aquests maten d'amagat.
|
|
Dorian |
Mediocretat i enveja
Friday, August 26th 2011, 8:09 AM
Musseta, és pot dir més alt, però no més clar. La mediocretat i l'atac al que destaca en aquest pais fins i tot ha arrivat al sistema educatiu, on "El Progresa Adecuadamente" talla d'arrel la frustració d'aquells que no donen la talla, dels que no s'esforcen.... i d'aquesta forma el sistema ens fa a tots iguals en la mediocritat. I els que aspiren a ser diferents són la riota de la resta. I més tard, en la edat adulta, les riotes esdevenen enveja, enveja al que té una bona educació, una bona feina, una bona casa, un bon cotxe.... enveja al que ha exel·lit i treballat per a ser feliç.
Salut
|
|
TomasM-Porta |
Musetta,
Friday, August 26th 2011, 8:08 AM
en principi ho veig al revés que tu.
No crec que cap persona amb una ideologia moderada i uns sentiments moderats hagués fet executar García Lorca. Penso que els que el van executar foren extremistes ideològics i sentimentals, gent rabiosa.
És cert que es vol que la gent sigui mediocre i jo diria que ni mediocre, que no tingui criteri. Però ser mediocre o no tenir criteri no equival a ser moderat és pot ser moderat i tenir criteri. Un moderat és aquella persona que no està covençuda de tenir la raó, de tenir la veritat i, per tant, tendeix al relativisme, a l'agnosticisme, a la prudència, a l'esperit crític.
Jo crec que hem de procurar dues coses: ser com som ( bé, això ho som tant si volem com si no ) i no molestar els altres. Això a vegades és difícil perquè hi ha d'altres que sembla que visquin amb l'esperança de que algú els molesti per a sentir-se vius. D'aquests penso que senzillament em de passar. Cremen les nostres energies per a res. No els reconciliarem amb la vida.
He viscut la política intensament i hi ha dues conses diferents: la militància a un partit i la creença en unes idees. Jo penso que als partits polítics actuals només destaquen els que tenen contactes importants, que són com una mena d'empresa familiar on no hi pot entrar -en el sentit de decidir- ningú que no formi part del pinyol. I en aquest sentit cal revolucionar els partits per a que hi hagi democràcia. En el sentit més ampli, no està mal poder votar al partit que creus que et representa més.
Som un país petit i això té avantatges i desavantatges. Som un país d'envejosos. Jo el primer. Però justament perquè la meva enveja és moderada crec que no mataria ningú superior a mi.
Crec que hem de lluitar per viure la nostra vida com la volem viure, simplement. I això és difícil, em temo que aquí i a tot arreu.
Quin rotllo que t'estic fotent, ehhh
|
|
Ellesmera |
Lorca,
Friday, August 26th 2011, 7:38 AM
el seu legat és per sempre.
Y que yo me la lleve al río
creyendo que era mozuela,
pero tenía marido.
Fue la noche de Santiago
y casi por compromiso.
Se apagaron los faroles
y se encendieron los grillos.
En las últimas esquinas
toqué sus pechos dormidos,
y se me abrieron de pronto
como ramos de jacintos.
El almidón de su enagua me
sonaba en el oído,
como una pieza de seda
rasgada por diez cuchillos
Sin luz de plata en sus copas
los árboles han crecido,
y un horizonte de perros
ladra muy lejos del río.
Pasadas las zarzamoras,
los juncos y los espinos,
bajo su mata de pelo
hice un hoyo sobre el limo.
Yo me quité la corbata.
Ella se quitó el vestido.
Yo el cinturón con revólver
Ella sus cuatro corpiños.
Ni nardos ni caracolas
tienen el cutis tan fino,
ni los cristales con luna
relumbran con ese brillo.
Sus muslos se me escapaban
como peces sorprendidos,
la mitad llenos de lumbre,
la mitad llenos de frío.
Aquella noche corrí
el mejor de los caminos,
montado en potra de nácar
sin bridas y sin estribos.
No quiero decir, por hombre,
las cosas que ella me dijo.
La luz del entendimiento
me hace ser muy comedido.
Sucia de besos y arena,
yo me la lleve del río.
Con el aire se batían las
espadas de los lirios.
Me porté como quien soy.
Como un gitano legítimo.
La regalé un costurero
grande de raso pajizo,
y no quise enamorarme
porque teniendo marido
me dijo que era mozuela
cuando la llevaba al río.
|
|
musetta |
no sé de què et sorprens.....
Friday, August 26th 2011, 7:06 AM
Vivim en un pais que alimenta i premia la mediocritat. Qui despunta ja ha begut oli. No has viscut mai aquesta sensació? Si home, fes memòria.... en una reunió quan se't acut una bona idea, en una tertulia entre amics quan planteges coses o idees que els molesten perquè trenquen la seva insoportable rutina, en una reunió política quan utilitzes un argument que serviria també als del partit contrari.... La diferència, es paga sempre en aquest pais, i si ets brillant, homesexual, llibertí i llibertari, ets el blanc perfecte. Quina importància té la resta pels mediocres anomenats "moderats" que sempre manen?
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
