| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de arale
|
|
| |
Més reflexions...
 dijous 25/agost/2011 - 08:04  591  4
Un dels molts defectes q tinc és rememorar, potser en excés, el meu passat
i això em porta molts cops a tenir una sensació estranya a l'estómac
i alguna q altra llà grima als ulls.
Sé q n'he aprés força del passat, ni q molts cops no es noti gaire,
però tb sé q hi ha coses q no cal remenar-les, q ja estan bé allà , al passat.
I sabent tot això:
com és q sempre hi torno?
com és q no puc evitar flagel·lar-me amb aquesta enyorança?
I el més preocupant, o no:
com és q encara sento enyorança?
de q?
No sé pq, avui he hagut d'anar a buscar aquell tros de passat
q ja hauria d'estar més q superat...
i m'he emocionat en recordar aquells sentiments
i aquella manera de prendre'm la vida
amb una intensitat terrible, diria q inclús amb dramatisme.
m'ha fet riure.
És el q tenen els vint-i-pocs anys,
quina passió mare!!
Tot escrivint m'acabo d'adonar de quina és la meva enyorança,
és aquesta passió intensa amb la q vivia cada moment.
Aquella convicció de q certes coses no les faria
o q res en la vida em faria canviar el q sentia.
M'ha fet grà cia la jo de vint-i-un anys,
completament enamorada de debò per primer cop,
assegurant amb fervor, estaria al costat d'ELL per SEMPRE,
q RES destruiria allò tan preciós q tenien...
I ara, vora vint anys després, em pregunto:
q se n'ha fet d'ell?
s'haurà engreixat 20 kg, com ara jo?
haurà perdut el pèl del cap com la majoria dels homes de la seva edat?
pensarà algun cop en mi?
Si haig de fer cas de la convicció de la meva jo de vint-i-un anys
i tant q si q hi pensa!!
Allò nostre era únic,
tanta passió no es pot oblidar a la vida.
No puc deixar de somriure... em faig grà cia a mi mateixa...
M :-P
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
