| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
LA POR AL FEMINISME O DE LES “ÀNIMES TIPES DE TANT HIVERN”
 dimecres 24/agost/2011 - 08:52  1200  6
“Reinventem-nos si convé, és apassionant!. Segurament, soterrades darrera la nostra por ens esperen històries per viure, històries per tornar a vibrar, històries per tornar a començar i qui sap si ens espera la millor història de la nostra vida, qui sap si obrint portes i finestres, la corrent d’aire ens porta noves primaveres per la nostra ànima, una ànima tipa de tant hivern.”
Ester Dupláa
Ho deia d’adolescent i encara ho dic ara. Dic que teòricament sóc un femnista moderat i que pràcticament sóc un masclista moderat. Teòricament discutir que les dones han de tenir els mateixos drets que els homes em sembla insensat. En la praxis, que m’arrepenjo en alguns dels meus privilegis em sembla evident ( l’amor ens hauria d’ajudar a ser revolucionaris a favor de les dones que estimem i del génere femení en general, però és veu que l’afany de poder, de seguretat pot més ).
Sovint parlar amb feministes militant m’atabala una mica. Noto en elles una duresa – imaginada o real – que em fa por. Naturalment, elles tenen tot el dret del món a ser dures, toves o com vulguin ser, però això no treu que davant d’una dona amb les idees molt clares, que s’expressa amb total llibertat jo no em senti atemorit.
M’agrada que les dones –i els homes- siguin tendres. M’agraden les dones –i els homes- que tenen una ànima confortable, que et deixen que t’hi acostis i et fan sentir còmode. Que et fan sentir segur, cosa que es difícil perquè saps que arrossegues un garbuix d’inseguretats.
Hi ha una teòrica feminista que diu que s’ha de tractar suaument les persones i durament els problemes. Però jo tinc la sensació que hi ha feministes –i no només feministes- que no ho fan així. O potser és que el que només és claredat en mi es transforma en duresa per culpa de la meva inseguretat. I és cert que dient les coses clares s’eviten mals entesos. Però dic jo que hi deu haver més d’una manera de dir les coses clares, no?
L’Ester parla de llibertat i de viure la vida de forma apassionant. I jo que penso: “dona, jo ja procuro viure la vida de la manera més apassionant possible i ser lliure”, però sé que només faig la viu-viu. Que sé que m’hi trobo bé en la comoditat de la meva gàbia i que aquest fer la viu-viu és al màxim que aspiro. Potser penso que enllà de les reixes hi ha l’abisme, els mostres que em devoraran perquè ja no sóc prou fort.
I el que encara fa més por: la llibertat dels altres. I aquesta és una por molt ingènua perquè, fem el que fem, els altres són lliures. Poden fer el que vulguin. Poden decidir que fins aquí hem arribat i que cal començar una altra història. I això fa pànic, un pànic que en el fons deu ser el pànic a trobar-se sol i no dic a retrobar-me sol perquè mai no he viscut sol (encara). Sartre s'equivocava quan deia que l'infern són els altres. L'infern són els altres quan no ens deixen ser el seu dimoni, quan ens deixen ser el seu dimoni l'infern som nosaltres.
Quan encara t’estimes la dona ( tot i que ja no sigui apassionadament ), quan veus crèixer les teves filles, quan pots fer força les coses que t’agraden, et costa reconèixer que “la teva ànima estigui tipa de tant hivern”. Però has de reconèixer si més no que hi ha bocins de la teva ànima que estan hivernats, que les vas esqueixar durant l’adolescència i la joventut i les tens tancades amb pany i forrellat. Has de reconèixer que de mica en mica t’has convertit en un burgès en el pitjor tipus de la paraula, és a dir, en un individu que arrisca poc, que juga el partit més per a que no li marquin gols, que no per a marcar-ne ell.
Sempre has entat, i com més va més, quelcom que probablement l'Ester deu odiar amb tota la seva ànima: un possibilista. Un possibilista en el fons no és aquell que només a les coses que són possibles, sinó que és aquell que només aspira a les coses que són fàcils. Hi ha una gran diferència.
Llegir que hi ha persones, dones en aquest cas, capaces de desplegar les ales, fa una certa enveja. Una enveja sana, crec. Una enveja sana perquè la llibertat és el bé més preuat al que pot aspirar qualsevol ésser viu.
Sí, penso que, malgrat tots els malgrats, i sobre tot malgrat totes les pors, m'agrada veure com despleguen les ales i volen i volen ben enlaire. I des del soterrani dels meus temors les saludo reverencialment i els hi envio humilment un petó.
Us deixo l'enllaç de l'Ester per a que la pogueu llegir i gaudir. Ideològicament està a les meves antípodes, com a mi m'agrada. Això vol dir que és una dona valenta, progressista (jo diria que directament revolucionària ), amb un criteri crític estructuradíssim i molt intel.ligent.
Des d'un punt de vista estrictament literatu té una qualitat excepcional. Els seus paràgrafs barregen un lirisme i una clarividència que enlluernen. Poesia en prosa i combat per un món més just, vet aquí.
www.revistaargonautas.net
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
Musseta
Friday, August 26th 2011, 7:32 PM
Sàpigues que t`aprecio i molt,ens coneixem,pero ho sento,no soc feminista soc dona,i per el que em coneixes també saps que soc molt coherent,tant que penso que les persones (homes i dones)tenim la llibertat de pensar com volem,m´ho pots respectar?.Jo crec que si,el radicalisme no m´agrada,el trovo lleig.
Una abraçada i petons ,la teva amiga
Dolors.
|
|
TomasM-Porta |
Respostes
Friday, August 26th 2011, 8:51 AM
Zinc, ets un sol ( no una lluna ). Jo crec que entre les feministes hi ha de tot, com en tots els àmbits. I que simplement - com a tu t'agrada dir que ets i no ets - quan et topes amb una feminista dura, m'atabalo. Potser em sembla dura perquè el seu discurs és coherent, potser perquè hi noto agressivitat, però hi ha de tot. Una de les persones de les que jo més he après fou una mossa d'aquest xat que es feia dir Clídice i que era una gran feminista militant, però que a l'hora era tendra i agradable, si més no quan parlava amb mi. No sé si m'explico..
Musetta: crec que et falten els matissos. No és cert que tota la teoria de l'esquerra hagi estat acceptada per l'esquerra 100 anys després. On són Marx, Engels, Bakunin, Proudhon i tants d'altres? No totes les tessis feministes formaran part de la nova síntesi social. A més, com tu saps molt millor que jo, no només hi ha un feminisme i no només hi ha una esquerra. Per exemple, hi ha teòriques del feminisme que diuen que les dones han de tenir com a parelles dones i mai homes i això jo no crec que acabi passant ( tot i que per part de les dones reconec que seria molt sensat ).
Llavors s'ha d'aprofundir més quan parlem de feminisme. De quin feminisme parlem entre els molts feministes que hi ha? I, d'altra banda, no és contradictori que es negui el dret de les dones a ser o no ser feministes? I t'ho dic des d'una postura moderadament feminista.
Vols dir que tots els obrers subscriurien els governs de Lenin, Stalin, Mao, Ceucescu o Fidel? O resultarà que allà on s'han fet reformes que de debò han millorat la formes de vida de la classe obrera han estat als països capitalistes i, normalment, per obra de governs conservadors o liberals (gràcies al moviment obrer, això sí ),
Matissos, complexitat...
|
|
musetta |
feminisme? què és feminisme?
Friday, August 26th 2011, 7:28 AM
Definició de l'enciclopèdia catalana, no meva:
Feminisme: Moviment que té com a finalitat d'aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home, concretat a partir de la segona meitat del s. XIX dins l'àmbit de la societat industrial.
Algú pot discutir això? Qui parla de maternitats? La condició biològica, justament no ha de determinar els drets bàsics. I les feministes d'ara? Perquè segueixen estant mal vistes com les sufregistes en el seu moment? Perquè sempre han d'esperar 100 anys a que se les entengui? Perquè triem en canvi, una advocada feminista quan ens divorciem? No fan angúnia llavors?. Bé, al feminisme li deu passar com a l'esquerra, que diuen que han de passar 100 anys perquè la dreta li acabi donant la raó. I segurament perquè se'n acabi aprofitant, afegiria jo.
Convido a tota la societat a la dignificació de les feminstes, sobretot a les dones. A cap obrer se li acudeix dubtar del gran avanç aconseguit per la lluita obrera, i de com varen millorar les condicions de tots plegats gràcies a aquesta lluïta. Quan reconoixerem les pròpies dones a les feministes? M'entristeix molt aquest tema, no puc fer-hi més.
|
|
zinc |
blog increible Persi,sencillament
Thursday, August 25th 2011, 8:00 PM
i com ja saps que jo soc molt simple,et diré que m´agradaria que tots els homes pensesin com tú,fà temps que escribin has demostrat un respecta infinit per nosaltres(les dones) i s´agraeix molt,saps?,no estic conforma amb les feministes d´avui en dia,en el seu moment si,eren les sufragistes,pero avui en dia em fan una mica d´angunia,no podem ser iguals de cap manera i com diuen els francesos "visca la diferència"!.
D´altre banda,sempre he pensat que soc afortunada solsament per ser dona,m´hen vaig adonar al meu primer embaràs,per mi va ser un privilegi donar vida,ni t´ho pots imaginar i aquest privilegi es per ser dona.
Estic completament d´acord amb L´Ester,per un home no paso per quirófan ni de conya,si m´estima es tal com soc amb els pits lluents de la força de gravetat,la panxa d´haver parit dos fills i el cul caigut perque l´esport no m`agrada,aixó ho tinc clar,acepto la meva vellesa i qui no ho faci està bé a casa seva.
No desplego ales,sinò que les faig servir,les que tinc......volo mes o menys,pero volo.
En quant a tú amic meu,sàpigues que he entés el teu missatge i et diria vola,sense por,es el que portem fen les dones fà molt temps.
Saps que t´estimo molt,ho saps,no em mal interpretis,també saps que soc una simplona.VOLA!es clar que al teu gust.
Petons Persi.
Dolors.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
